Anàlisi de 'Tres nus al bosc' de Joaquim Sunyer: Noucentisme i mediterranisme

Fitxa tècnica de 'Tres nus al bosc'

• Autor: Joaquim Sunyer (1874-1956)
• Títol: Tres nus al bosc
• Cronologia: 1913-1915
• Localització: Museu Nacional d'Art de Catalunya
• Estil: Noucentisme
• Dimensions: 1,25 x 1,51 m
• Suport: Tela
• Tècnica: Oli

Anàlisi formal

L'obra destaca per un traç negre que delinea les figures, els arbres, etc. S'aprecia un cert primitivisme, amb un dibuix ingenu que recorda els primers moviments d'avantguarda. Hi ha una abundància de la línia corba, visible en l'ondulació del paisatge i de les figures, que atorga una gran importància a les formes, construïdes a partir de la línia.

Color

La paleta de colors recorda les pintures de Cézanne o els primers moments del cubisme, amb una certa sensació de monocromatisme.

Composició

• Les dones estan emmarcades pels arbres i els matolls.
• Les figures femenines estan tractades amb una concepció gairebé orogràfica, creant una harmonia total entre les figures i el paisatge. El món representat és unitari; el paisatge no és un simple teló de fons.
• Hi ha una absència d'horitzó i de cel, la qual cosa tanca l'escena.
• La composició és atectònica i oberta, estructurada en ritmes i amb simetria entre els diversos elements compositius.
• La forma en 'essa' de la soca de l'arbre s'harmonitza amb l''essa' de la figura femenina nua que està d'esquena a l'espectador.
• L'escena és intranscendent i representa un paisatge mediterrani, probablement de Sitges.
• La relació harmònica entre natura i figures s'equilibra en les seves formes: la rodonesa de les dones es retroba en les formes de la natura, i els braços s'alineen amb les branques paral·leles.
• La perspectiva es crea mitjançant plans descendents.

Figures

Les tres figures femenines nues estan immerses en el paisatge. No són l'arquetip de figures sofisticades i sensuals del Modernisme. Mostren una actitud púdica, tapant-se amb les mans el pit i el sexe, en una posició de repòs i gens atrevida. L'obra transmet la idea que la felicitat es troba en les petites coses del dia a dia.

Interpretació

Es tracta d'un tema mediterrani abordat amb un primitivisme idealitzador. Les figures són opulentes, fruit de l'admiració de l'autor per les qualitats plàstiques del cos femení. També hi són representats els lligams de Sunyer amb la terra catalana, els quals es fan més forts arran de la Gran Guerra. El paisatge és de Sitges, el seu poble natal, i els rostres de les dones són propers als autòctons.

Els crítics van voler veure en els seus nus un símbol de les dones catalanes i de la Catalunya eterna. Dona i paisatge esdevindran dos emblemes del Noucentisme.

El crític i poeta Gabriel Ferrater va descriure "aquesta aptitud per construir totes les formes particulars del quadre com a construccions d'una mateixa idea general, totes fetes perquè rimin i s'evoquin i se sostinguin les unes amb les altres".

Maragall escriurà: "És paisatge que s'ha fet carn, carn que s'està animant".

Entre 1913 i 1916, Sunyer va fer diverses versions del tema dels nus femenins i les banyistes al bosc, les quals va anar simplificant pel contacte amb Picasso, Braque i altres pintors cubistes que va conèixer a Ceret (sud de França). També simplifica la paleta, influenciat per aquests pintors. Obres com Pastoral i Mediterrània també són d'aquesta etapa.

Joaquim Sunyer (1874-1956)

Va néixer a Sitges. Es traslladà a Barcelona per estudiar a la Llotja amb Mir, Nonell i Torres Garcia. El 1896 anà a París, on va viure bastant temps. Allà practicà l'expressionisme i es feu amic de Picasso, Manolo Hugué, Modigliani i Marquet. Pintà interiors i paisatges urbans, evolucionant cap al postimpressionisme.

El 1911 tornà a Catalunya, instal·lant-se a Sitges. El seu estil canvià radicalment, convertint-se en el màxim exponent del Noucentisme català. Evolucionà cap a una composició simplificada, d'estructures clares i colors sobris i transparents, creant el mediterranisme, que va fer escola en l'art català. Les seves figures femenines, serenes, són el prototip de dona del Noucentisme català, glossades per Eugeni d'Ors i fetes amb poesia i refinament. El 1911 presentà el quadre Pastoral. El 1923 se li reconegué públicament la seva importància i fou la seva consagració com a pintor de fama internacional.

Noucentisme

Fou un moviment cultural que s'inicià a Catalunya aproximadament el 1906 i finalitzà el 1923 amb el cop d'Estat de Primo de Rivera. El seu principal creador i ideòleg fou Eugeni d'Ors des del diari "La Veu de Catalunya" amb el seu Glossari (1916).

La burgesia catalana, compromesa amb el catalanisme, acceptà la col·laboració de la intel·lectualitat en el projecte de transformació d'una Catalunya més autònoma. El Noucentisme va servir a la burgesia per refermar-se com a classe hegemònica i exportar el seu programa de millora a la resta d'Espanya.

Els seus conceptes bàsics són el classicisme i el mediterranisme. El terme fa referència tant al que és "nou" com al "nou-cents", és a dir, el segle XX.

Característiques artístiques

• Recupera la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat.
• Valora la intel·ligència per sobre de la sensibilitat.
• Defensa la sobrietat expressiva.
• Hi ha un predomini de la línia sobre el color i s'usen colors sobris.
• La figura de la dona és fonamental, així com el paisatge idealitzat, els ambients intemporals i una visió poètica de la realitat.

L'obra Pastoral (1911) és considerada l'emblema del Noucentisme. Té un caràcter simbòlic: al centre hi ha una figura femenina nua, enmig de frondosos arbres i un paisatge de prats amb muntanyes al fons, envoltada d'ovelles, aus i un gos. En aquesta obra, Sunyer aconsegueix fondre la figura femenina amb la natura a través de la línia.