Text predictiu exemples

UNITAT 6

L’estructura lèxica del mot

• Un lexema o radical o arrel és un component obligatori i conté el significat bàsic de la paraula.

• Cap, un o diversos morfemes derivatius o afixos, que s’afegeixen al lexema i en modifiquen el significat bàsic.

• Un morfema gramatical es dóna només en les categories gramaticals que presenten variació formal.

La morfologia és la branca de la lingüística que s’ocupa dels morfemes gramaticals i estudia la flexió verbal (la conjugació) i la nominal.

La lexicologia estudia la combinació de lexemes i morfemes derivatius.

La sufixació

És la formació d’un mot derivat mitjançant l’adjunció d’un sufix.

• La major part dels sufixos són tònics i imposen l’accent al nou mot.

• Un mateix mot pot ser el resultat de dues o més sufixacions.

• La sufixació pot comportar un canvi en la categoria gramatical del mot derivat respecte al primitiu.

• La sufixació se situa entre l’arrel i el morfema gramatical.

Hi ha dos tipus de sufixos:

• Els sufixos lèxics, que aporten una part important del significat al mot derivat i en determinen la categoria gramatical.

• Els sufixos valoratius, que aporten un matís al significat del mot derivat i no modifiquen la categoria nominal del lexema.

La sufixació lèxica

• Els sufixos nominalitzadors poden indicar noms d’oficis, d’arbres, noms col·lectius, objectes destinats a contenir, llocs on es desenvolupa un ofici, noms de partidaris d’una ideologia, noms d’accions, noms abstractes, etc.

• Els sufixos adjectivadors poden expressar relació o pertinença, possessió, tendència, ordre, possibilitat, etc.

• Els sufixos verbalitzadors poden expressar accions o processos o tendència.

• L’únic sufix adverbialitzador, -ment, pot expressar manera, punt de vista, temps, modalitat, quantitat, etc.

Des del punt de vista històric:

• Els sufixos patrimonials, que formen part dels recursos que té el català per formar nous mots en l’actualitat. Són sufixos productius, amb l qual s’han anat formant mots.

• Els sufixos cultes, generalment d’origen llatí, que apareixen integrats, fossilitzats, en mots catalans i que no intervenen en la formació de noves paraules.

La sufixació valorativa

• Els sufixos augmentatius, que indiquen grandària i que en alguns casos aporten també una valoració despectiva.
  

• Els sufixos diminutius, que indiquen petitesa i que en alguns casos aporten també una valoració afectiva.
  

• Els sufixos superlatius de valor augmentatiu i aplicables només a adjectius en aquest grau.

UNITAT 8

Els tipus de text

Un text és la manifestació verbal amb sentit complet que es produeix en un procés de comunicació. N'hi ha de molt diversos I es poden classificar d'acord amb criteris diferents.

Segons el canal de comunicació, distingim:

Els textos orals. Es transmeten a traves de l'aire, directament o amb sistemes tecnològics de reproducció. L'emissor els pronuncia i el receptor els capta auditivament.

Els textos escrits. Es transmeten en paper o suports magnètics. L'emissor els escriu i el receptor els llegeix.

Els textos informals. Se cenyeixen exclusivament a les normes comunament acceptades per al llenguatge col·loquial.

Els textos formals. Se sotmeten a convencions. Engloben registres estàndard, literari i els llenguatges d'especialitat.

Segons l'àmbit d'ús en què es produeixen, hi ha textos pertanyents a cinc àmbits diferents:

L'àmbit personal: familiar i d'amistats: són textos informals i sovint orals.

L'àmbit laboral: comercial i social: són textos formals i sovint escrits.

L'àmbit acadèmic: són textos formals i tant poden ser orals com escrits.

L'àmbit periodístic: n'hi ha d'orals i d'escrits i apareixen en els mitjans de comunicació

L'àmbit creatiu: n'hi ha d'orals i d'escrits i constitueixen les obres literàries i cinematogràfiques.

Tipus de text segons la intenció de l'emissor

El text conversacional

Un text conversacional suposa un intercanvi d'informació entre dos o més interlocutors

Des del punt de vista gramatical, hi predominen cretes modalitats oracionals i s'hi utilitzen pronoms personals, febles i interrogatius, adverbis d'afirmació i negació i construccions inacabades o incorrectes.

El text narratiu

El text narratiu presenta una successió de fets ordenats en el temps. La narració es caracteritza per quatre elements: la trama, el narrador, els personatges i el Març.

Des del punt de vista gramatical, s'hi fa un ús selectiu dels diferents temps verbals, d'adverbis i locucions que expressen temps i connectors temporals.

El text descriptiu

El text descriptiu ofereix una explicació detallada i ordenada de les característiques d'un objecte, persona, lloc o ambient. El paràmetre dels textos descriptius és l'espai

Els elements fonamentals són:

L'objecte descrit. Els tres principals temes de descripció són les persones, els objectes i els llocs i ambients.

El punt de vista. Des d'aquest punt de vista, distingim entre descripció objectiva (presentació neutra de l'objecte descrit) i descripció subjectiva (amb incorporació de l'opinió personal de l'emissor).

L'ordre intern del text.
En les descripcions, en general, es donen dues estructures: del general al particular de la presentació global de l'objecte descrit a l'exposició dels detalls; o be del particular al general, en algun detall significatiu o atractiu a una visió general de l'objecte d'escrit.

El text instructiu

Un text instructiu és unt text en que l'emissor indica les accions que ha de fer el receptor per aconseguir que ha de fer el receptor per aconseguir un determinat objectiu.

Els textos instructius, que també s'anomenen directius, poden ser orals o escrits i demanen implicació del receptor com a destinatari d'ordres, obligacions, prohibicions o consells que pretenen que actuï en un determinat sentit. El contingut s'ordena de manera lògica.

Característiques des del punt de vista gramatical:

Predomini de les modalitats oracionals exhortativa i imperativa.

Ús de la segona persona gramatical o de les formes impersonals equivalents.

Ús del mode imperatiu i de perífrasis d'obligació.

Ús de numerals per ordenar els passos a seguir.

El text predictiu

Un text predictiu expressa una previsió futura sobre un aspecte determinat. Solen ser orals o escrits

Característiques des del punt de vista gramatical:

Ús dels temps verbals que expressen futur.

Ús d'adverbis i locucions que expressen temps.

Ús de perífrasis de probabilitat.

Abundància d'oracions condicionals.