Vicent Andrés Estellés: aportacions al gènere poètic i compromís cívic

Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

Va néixer a Burjassot el 1924 i va morir a València el 1993. Inicia la seua producció poètica en la postguerra i ho fa des de la perifèria literària. A l'inici dels anys 70 la seua obra arribà al carrer i es convertí en un símbol del País Valencià. Joan Fuster i l'editor Climent van programar el boom editorial de la seua poesia, i Llibre de les meravelles es va convertir en un autèntic bestseller. Era un poeta exportable i popular.

El compromís cívic del poeta

Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, i es presenta com a intèrpret de les reivindicacions del seu poble. El poema La rosa de paper és emblemàtic, ja que relata la història d'una dona que deixa el símbol d'una rosa de paper i que la dona al poble com una consigna de resistència. El poeta apareix com la veu del poble.

La temàtica amorosa

El seu ritual, la mort i les al·legories corresponents constitueixen una temàtica que fascina Estellés i l'obsessiona fins a fer-lo associar el sonet, per la seua forma gràfica sobre la pàgina en blanc, amb un taüt, o suscitar el relat del seu propi enterrament. Té també una atracció per l'amor, que es converteix en l'esquelet de tota la seua lírica, i expressa sensacions que van des del sexe directament expressat fins a les manifestacions més sofisticades del desig. Empra trets de forma crua en l'experiència sexual, una manera insòlita en la poesia catalana anterior i poc freqüent en la posterior. Destaca "Els amants".

Elaboració estilística i retòrica

La seua poesia té una particular elaboració estilística i retòrica, ben visible en l'adjectivació, en les metàfores i en l'ús expressiu dels topònims, que per a Estellés constitueixen paraules carregades de simbolisme, tant si es tracta de noms de carrers, de pobles o de ciutats, com es veu en Les homilies d'Organyà, on es fa homenatge a la llengua catalana.

Llegat

Home apassionat i civilment compromès, va donar a la cultura catalana un discurs de paraula viva, eficaç per a la difusió popular de la poesia, i també un referent poètic personalíssim en el conjunt de la literatura catalana contemporània.

Obra

Llibre de les meravelles, etc.