La vicaria de Mariano Fortuny: realisme i signatura matrimonial

La vicaria, Mariano Fortuny (mitjans del segle XIX)

La vicaria, de Mariano Fortuny, a mitjans del segle XIX. Tècnica: oli sobre tela. Museu: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Barcelona.

Primera aproximació

Un grup de persones assisteix a la signatura matrimonial a les oficines de l'església. L'acció principal, la signatura del nuvi al registre eclesiàstic sota l'atenta mirada del vicari i del testimoni, transcorre lleugerament desplaçada cap a l'esquerra del centre del quadre. A la banda esquerra veiem que no hi ha cap element arquitectònic ni cap part que limiti la sala. A la dreta de la taula hi ha un grapat de personatges més humils que semblen esperar al seu torn.

La pinzellada és summament important. És molt fina i petita per tal de poder reproduir detalls. Gràcies a aquesta pinzellada tan detallista, amb aquest gran domini del pinzell, podem dir que l'autor té un estil preciosista.

Hi ha una gran diversitat de colors i són molt importants, ja que sovint són més importants que el dibuix. Hi trobem colors freds i colors càlids; els càlids se situen més a prop i els freds estan situats al fons de la pintura. La llum procedeix de la part esquerra de l'escena. La il·lumina tota, i utilitza el clarobscur per ressaltar alguna situació o algun element de l'escena.

Es tracta d'una composició asimètrica, ja que hi ha una marcada concentració de persones a la part dreta del quadre. A la part esquerra només hi ha dues persones. És una composició oberta, ja que no s'observa a la banda esquerra de la vicaria cap part que limiti físicament la sala. Predomina la verticalitat per damunt de l'horitzontalitat. Les línies estan en forma d'essa.

Temps anecdòtic

Captura la situació en un moment instantani i la representa en el paper. Aquesta situació és molt casual en aquesta època. Hi ha equilibri entre el moviment i el repòs, ja que hi ha persones que tenen un cert dinamisme, perquè estan de peu, i altres que estan asseguts en un banc o en una cadira.

Estil i context

L'estil és molt personal: Fortuny ha pintat la situació que li agrada i l'ha pintat al seu gust, però també cal dir que ho ha pintat seguint les tendències dels burgesos del moment. Fortuny és molt influenciat per l'estil de Goya i les seves obres comencen a tenir un caire impressionista.

L'art realista intenta expressar la realitat tal com és. Aquesta característica també la podem atribuir a d'altres estils com l'art neoclassicisme i el romanticisme. Tot i així, entre els tres estils hi ha grans diferències. L'art realista representa temes quotidians i referits a la classe pobra, el proletariat. Mostren que apareix la classe obrera reivindicadora i ens ensenyen com el moviment obrer va creixent i adquirint poder en la societat.

La obra representa la signatura d'un contracte matrimonial a les oficines eclesiàstiques. L'artista presta gran atenció als detalls dels vestits, la decoració de la sala i l'ambient. El gènere és quotidià, ja que representa temes quotidians. Aquesta obra es pensava per exposar-la en salons i exposicions, on els compradors la podien comprar segons la seva elecció. Aquesta obra s'adreçava als nobles, burgesos i rics, que es podien permetre el luxe de comprar un quadre. Té una funció decorativa i en part commemorativa; podem dir que, actualment, té una funció didàctica, ja que ens permet estudiar els costums i la gent del moment, així com les idees i l'estil de l'autor.

L'artista d'aquesta obra, Mariano Fortuny, és un dels pintors realistes més importants de Catalunya. Aquesta obra és la pintura culminant de tot el realisme espanyol.

Sol ixent, impressió, Claude Monet (1872)

Sol ixent, impressió, de Claude Monet, 1872. Tècnica: oli sobre tela. Museu: Musée Marmottan Monet, París.

Primera aproximació

Veiem que al centre hi ha una petita barca amb dos passatgers i darrere d'aquesta una altra. Al fons, trobem també dos vaixells mercants i diversos xemeneies fumejant. Les línies no estan representades molt clares, tot i això podem veure les línies verticals, esbossades, que representen les xemeneies; línies horitzontals que observem en els pinzellades, sobretot de l'aigua; i una clara línia diagonal formada per les dues barques que es troben al centre de la composició. Hi ha sensació de profunditat i aquesta es dona gràcies al difuminat que predomina en aquesta obra; el sol, les fàbriques... tot està esbossat.

Colors

Hi ha diferents tonalitats de gris, de blau i de lila, i una taca taronja. Hi ha una combinació de colors freds (el gris, blau i lila, esmentats anteriorment) amb colors càlids (el taronja), sent aquests complementaris. Els colors que utilitza Monet en la seva composició són colors purs.

Desapareix el clarobscur; ara les ombres s'obtenen a partir de la juxtaposició de diferents colors. No és una composició simètrica, ja que la imatge que se'ns mostra podria tenir continuïtat. Dos elements que ens emmarquen en un context determinat són el mar i el cel (l'un és el límit de l'altre i viceversa). Al centre hi ha una petita barca amb dos passatgers i darrere d'aquesta una altra. Més difuminats i al fons de la composició trobem també dos vaixells mercants i diverses xemeneies fumejant. Tot està banyat en un ambient de fum i boira.

Temps i sensacions

Temps real: el moment previ a la sortida del sol. També podem catalogar aquest temps com un temps fugaç. Hi ha sensació de tranquil·litat i repòs; tot i això, també hi trobem alguns elements que ens transmeten una idea de moviment: les barques, el fum, les ones de l'aigua i el sol.

Estil i context

L'estil de Monet sintetitza totes les característiques de l'impressionisme. Aquest representarà sempre els objectes, no en la seva concreció, sinó com una dissolució de color provocada per la incidència del sol, de la llum o de l'aire. Algunes de les influències més importants que veiem en l'obra de Monet són les de Manet, que va ser precursor de l'impressionisme sense voler-ho, i la dels paisatges dels pintors francesos.

Aquesta és la sortida del sol al port de Le Havre, que es dibuixa mitjançant una forta expressió i evocant en l'espectador tot un seguit d'impressions, que són les que sent en presenciar aquest naixement del sol en la primera hora del dia. Gènere paisatgístic; funció decorativa i d'expressió interna de l'autor.

L'obra de Monet és un punt de referència dins l'impressionisme, ja que va ser l'obra que va donar nom a aquest moviment. Personalment, creiem que és una obra molt bonica i que reflecteix molt bé el moment que el pintor va voler transmetre.