Fonaments de la Comunicació Visual i Teoria de la Imatge

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el 20 de Febrero de 2026 en catalán con un tamaño de 5,2 KB

Conceptes bàsics de la comunicació

Emissor: és la persona que elabora la imatge amb una de les finalitats anteriors.
Missatge: és el contingut de la imatge; la informació.
Codi: són les normes i regles que fan comprensible el missatge.
Canal: és el suport que fa possible que la informació es transmeti.
Referent: és la finalitat que persegueix la comunicació.
Receptor: és qui descodifica el missatge perquè sigui entès.

Informativa: transmet un contingut d'una manera objectiva.
Expressiva: pretén emocionar l'espectador provocant diferents sensacions. La finalitat es troba en els sentiments, no en la imatge mateixa.
Estètica: té la intenció de comunicar principalment bellesa i harmonia.
Exhortativa: pretén motivar l'espectador perquè consumeixi un producte, servei o idea.

Percepció i realitat: és el procés d'assimilació dels missatges de la imatge per mitjà de la vista, que arriba al nostre cervell.

Llei de tancament: tendim a relacionar els objectes fins que els veiem com un element complet, i a formar elements que coneixem segons la nostra experiència.
Proximitat: la nostra percepció tendeix a reconèixer les formes més senzilles; per això els elements propers es capten com si pertanyessin a la mateixa figura.
Llei de semblança: agrupem per semblança els objectes iguals o semblants i tendim a interpretar figures com si pertanyessin a la mateixa unitat.
Llei de continuïtat: tendim a percebre els elements d'una mateixa composició dins de la mateixa estructura, tot buscant la forma ideal que és reconeguda i, en alguns casos, seguint una línia visual.
Llei de contrast: percebem clarament aquells elements que més es diferencien dels altres, ja sigui per la seva forma...
Inclusivitat: la figura comparteix els elements i les característiques gràfiques de l'exterior, la qual cosa suposa un gran esforç d'interpretació per a l'espectador.

El signe: és una imatge senzilla que representa un objecte o una idea, o que transmet una informació.

Missatge analògic: el signe utilitza un missatge que descriu d'una manera objectiva.
Missatge simbòlic: el contingut adquireix un caràcter universal i representa conceptes.
Missatge abstracte: amb ell expressem sentiments, idees...

Marques: són signes distintius, propis i personals, que les empreses, institucions o persones posen als seus productes per informar del seu origen.
Monograma: en aquest cas, el text assumeix les funcions de la imatge.
Imagotip: és la representació gràfica d'una marca.
Logotip: són els signes gràfics que integren tant imatge com text.
Senyals: són signes que porten implícita una acció per a l'espectador. La seva configuració és esquemàtica i estan realitzats dins de figures geomètriques. Són codis universals.
Símbols: aquests signes poden tenir un significat que no estigui directament representat, però que sigui assumit per diverses societats i cultures pel fet de contenir un missatge conceptual i abstracte.
Icones: són signes que representen l'objecte de manera realista, tot descrivint-ne alguna de les qualitats.
Ideograma: la paraula pot tenir més valor que la imatge quan representa objectes o accions de manera abstracta o molt simplificada.
Pictograma: són símbols gràfics que expressen una idea molt concreta per mitjà d'imatges esquemàtiques d'objectes o de conceptes.
Anagrama: representa l'empresa o institució utilitzant el conjunt de lletres més representatives que les defineixen.

Observació analítica: quan observem els detalls...
Observació funcional: quan donem prioritat a la funció que compleix la imatge.
Figura: en una imatge, la figura sol ocupar els primers termes i tenir una forma determinada.
Fons: en el fons, la imatge es troba darrere i envolta la figura.