L'Art: Característiques, Funcions i Tècniques

Característiques de l'Art

L'art és una producció humana, una expressió elaborada per a ser contemplada i amb la voluntat de comunicar valors simbòlics. És un fet estètic resultat de l'acció mental i tècnica. Utilitza llenguatges específics, amb autenticitat respecte a la còpia i singularitat respecte a la reproducció. La bellesa és la qualitat de les coses que ens fa gaudir, i varia amb el temps. Per exemple, a Grècia era la simetria, la mesura matemàtica i la proporció autèntica.

L'Artista

L'artista domina una tècnica, una manera d'aconseguir que la matèria transmeti el seu missatge artístic. Domina una estètica, unes regles o normes que apropen l'obra a la bellesa. Pertany a una cultura que influirà, però ha de tenir llibertat per expressar allò que vol.

Naturalesa de l'Obra d'Art

Hi influeixen elements com: la personalitat de l'artista, les idees de l'època, circumstàncies socials com el valor social de l'art, la relació artista-mecenes, els coneixements tècnics de l'època, l'ús d'un mitjà específic per fer l'obra d'art i el concepte de bellesa.

Funció de l'Art

Integra la intencionalitat de l'artista o l'adaptació o ús social que es dona a l'obra. Tipus: funció pràctica, funció religiosa, funció política, funció científica, funció estètica i funció econòmica.

Estil

Conjunt d'elements que ens serveixen per a distingir les creacions d'una mateixa època i el sentit d'evolució de les formes.

Arquitectura

És la creació d'espais interns i externs. És l'art que suposa la simbiosi de la constructivitat, del sentit pràctic i el sentit artístic en la mesura que afegeix bellesa a la finalitat de l'obra.

Materials

Depenen del desenvolupament tècnic de l'època i del poder econòmic dels propietaris. Tipus:

Materials de construcció

• Fusta, pedra tallada, ferro, acer.

Tipus de murs

• Isòdom: aparell de carreus regulars que deixa visible la cara llarga.
• Pseudoisòdom: alternen filades de carreus de diferent mida.
• De través: els carreus o maons es disposen deixant visible la cara curta.
• Aparell diatònic, anglès i romà: diferents formes de combinar la disposició dels carreus de llarg i de través.
• Aparell d'espiga i aparell reticular: formes de disposar els materials sense formar filades paral·leles al terra.
• Mur ciclopi: format per grans blocs irregulars de pedra.
• Mur de maçoneria: el material de construcció són pedres petites unides per un material aglutinant.

Materials decoratius

• Porcellanes, guix, ceràmiques, mosaics.

Tipologia

• Arquitectura popular: cases.
• Arquitectura històrica: temples, teatres, amfiteatres, palaus, catedrals.

Elements constructius de suport

• Mur: part massissa on sobren les finestres i les portes.
• Columna: element de secció circular. Pot ser columna adossada (enganxada al mur).
• Pilar: element de secció poligonal.
• Pilastra: pilar adossat a un mur.
• Contrafort: pilars situats a l'exterior de l'edifici.

Elements constructius suportats

• Arquitravada: feta per elements horitzontals. Predomini de les pressions verticals sobre els elements de suport. Pròpia de Grècia.
• Voltada: predominen els elements corbs. L'element principal és l'arc. L'arc serveix per cobrir un espai entre 2 elements de suport. Té diferents formes: mig punt, ferradura, apuntat i peraltat. Diferents funcions: faixó i former. Parts de l'arc: dovelles, clau, llum, intrados. L'arc dona lloc a diferents elements voltats que formen el sostre:
  • Volta de mig canó: originada per la translació de l'arc de mig punt.
  • Volta d'aresta: originada per l'encreuament de dues voltes de mig canó.
  • Volta de creueria: originada per l'encreuament de 2 arcs apuntats. Permeten transmetre les forces de la volta a 4 punts on es col·loquen els pilars per contrastar les forces.
  • Volta semiesfèrica: originada per l'encreuament d'un arc de mig punt.

Representació de l'obra arquitectònica

• Planta: dibuix dels elements d'un edifici en secció horitzontal a no més d'un metre del terra.
• Secció: dibuix dels elements d'un edifici tallat per un pla horitzontal o vertical.
• Alçat: dibuix sense perspectiva dels elements verticals d'un edifici segons un pla vertical des de qualsevol angle.

Elements de contingut

És el missatge que vol expressar l'obra. Determina el caràcter de l'edifici amb què ha estat construït. Poden ser: obra pública o privada. Símbol: missatge relacionat amb els valors i creences de la societat.

Funció

Pot ser: pràctica (defensa, religiosa, econòmica, servei, esportiva) o simbòlica (religiosa, política, econòmica).

Escultura

És un llenguatge artístic que es basa en modelar, esculpir, tallar o fondre un material per crear una obra escultòrica que es caracteritza per ser tridimensional.

Materials i tècniques

El material condiciona la tècnica i els instruments que es faran servir, així com l'efecte artístic. Tipus:

• Fang i terra: modelatge a mà.
• Pedra: esculpida.
• Fusta: tallada.
• Metall: fosa o modelatge.
• Ivori: talla molt fina.

Tipologia

• Estàtua: figura sencera.
• Bust: només la part superior de la figura.
• Exempta: es veu la figura per 4 costats.
• Adossada: si toca a una paret o pilar.
• Relleu: escultura realitzada sobre superfície plana.

Composició

És l'art de distribuir harmònicament els elements per aconseguir el millor efecte possible. Tipus:

• Volum: espai que ocupa l'obra.
• Proporció: relació harmònica entre les parts i de cada part amb el tot.
• Eixos de composició: línies imaginàries que distribueixen les parts: eix de simetries, diagonals, verticals.
• Tractament de la llum: pot ser llum pròpia o llum exterior.
• L'expressió facial i corporal: anatomia i moviments de la figura per expressar estat d'ànim.
• El vestit modela el cos.

Moviment i ritme

• Posició equilibrada.
• Posició inestable.
• El repòs.
• Moviment: contingut, instantani i real.

Marc

És l'entorn on se situa l'escultura. Moltes vegades l'entorn justifica i reforça el caràcter de l'obra.

Tema

Pot ser de tipus religiós, mitològic, històric, civil. L'estudi del contingut dona lloc a 2 tipus d'anàlisi: anàlisi iconogràfic i anàlisi iconològic.

Pintura

És l'art de cobrir una superfície de dues dimensions amb línies i colors seguint un ordre que simulen la tercera dimensió.

Materials i tècniques

• Eines: paleta, pinzell, llapis.
• Suport: superfície on es pinta.
• Tècniques: aquarel·la, fresc, tremp, pastel, oli i pintures sintètiques.

Elements de la pintura

Figurativa: permet reconèixer elements de la realitat. No figurativa: també dita abstracta.

Elements plàstics: formes i figures

Poden ser de 2 tipus: figures determinades pel dibuix o formes determinades pel color.

El color

Poden ser colors càlids, freds, complementaris, oposats i plans.

La llum

Tipus: no hi ha llum, llum pròpia, llum focal, llum difuminada, llum irreal.

La composició

Expressa la llibertat de l'artista per ordenar els elements pictòrics de manera lògica per complir la seva funció. Elements:

La perspectiva

Mètode de crear efecte de volum dels objectes. Tipus: teològica, lineal, aèria, cavallera.

Eixos de la composició

Línies que permeten distribuir els elements en un tot unitari. Tipus: simètrica, equilibrada, tancada, oberta, volumètrica i plana.

Línies compositives

Són les línies que ordenen els elements de l'obra segons formes geomètriques.

Línia de l'horitzó

Globalitza els elements i si és baixa individualitza.

Temes

Màgic, religiós, mitològic, al·legòric, històric, retrat, de gènere, natura morta, paisatge.