Quina diferència hi ha entre l'omniscient i l'observador?

L'omniscient sap tot el que passa i percep els pensaments i sentiments dels personatges. L'observador només narra el que es veu i no coneix l'interior dels personatges.

Quins són alguns accents diacrítics?

Són accents que distingeixen paraules amb la mateixa forma gràfica però diferent significat, com sól/sol, sí/si, més/mes, déu/deu i té/te.

Quin paper va tenir Jacint Verdaguer en la Renaixença?

Verdaguer va ser el poeta més important del moviment. Va demostrar que es podia escriure poesia en el català del moment, i no només en llengua medieval.

Veus narratives, tècniques i Renaixença: apunts de literatura

Resumen

Aquests apunts expliquen les veus narratives, externa i interna, i les tècniques narratives, com l'estil directe, l'estil indirecte i el monòleg interior. També resumen els gèneres narratius, el conte i les seves tècniques, el romanticisme i la Renaixença catalana i valenciana. Inclouen, a més, uns accents diacrítics i una nota sobre la sociolingüística. L'estudiant aprendrà a identificar cada veu i cada moviment literari.

Puntos clave

L'omniscient sap tots els pensaments i sentiments dels personatges i narra en tercera persona. L'observador només narra el que es veu.
El protagonista narra en primera persona. El testimoni narra a partir del que sap o del que li han contat.
L'estil directe transcriu els diàlegs amb guions o cometes. L'estil indirecte els reprodueix amb verbs de dicció o de pensament.
El conte és una narració curta, amb extensió breu, pocs personatges i trama senzilla.
El romanticisme és un moviment europeu del segle XIX que valora l'espontaneïtat, el paisatge i les llegendes.
La Renaixença s'inicia simbòlicament amb l'«Oda a la Pàtria» de Bonaventura Carles Aribau, publicada el 1833 al diari El Vapor.
A la Renaixença valenciana, els poetes d'espardapenya eren de classe baixa i tenien idees republicanes, mentre que els poetes de guant eren de classe alta i conservadors.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Les veus narratives

Externa

Omniscient: sap tot el que passa dins de la narració. Percep tots els pensaments i sentiments dels personatges. Narra en tercera persona
Observadores: narra el que es veu. No coneix l'interior dels personatges i s'expressa en tercera persona.

Interna

Protagonista: és el personatge principal de la història. Fa servir la primera persona.
Testimoni: narra la història a partir del que sap o li han contat.

Tècnica narrativa

Estil directe: transcriu els diàlegs dels personatges amb l'ús de guinets o cometes.
Estil indirecte: es reprodueixen els diàlegs dels personatges amb verbs de dicció o de pensament.
Monòleg interior: expressa la veu d'un personatge a la manera d'un fluid dels pensaments.

Gèneres narratius

La narrativa és l'art de contar històries i totes les persones en som capaços. Al principi suposava el centre de reunió d'una família o amics.

Els gèneres narratius són les diverses maneres de com podem explicar històries. Es classifiquen en funció de llargària, si són orals o escrits, si la trama és real o fantàstica... Aquest primer ús de la narrativa fa sorgir la narrativa breu, oral, anònima i de transmissió generacional: la rondalla, la faula i la llegenda.

El conte

És un gènere de narrativa curta, que pot tractar temes molt diversos. Poden ser tradicionals i de transmissió.

Caract.
Extensió breu.
Temàtica variada.
Pocs personatges.
Trama senzilla.

Tècniques narratives del conte

Anticipació: avança sobre què parlaràs.
Retrospecció: narra escenes del passat.
Accions paral·leles: accions o fils argumentals que ocorren.
Interpel·lació als oients: preguntes retòriques, explicacions, aclariments, repeticions...
Complicitat emocional: estableix un vincle entre qui narra i qui escolta.
Recursos d'èmfasi: l'expressió gestual, la veu, l'actitud, els objectes que mostres al públic, el vestuari...

La sociolingüística

És una disciplina que estudia l'ús que fem de les llengües. Reflexiona sobre per què fem servir o no una llengua en un context correcte.

Els accents diacrítics

S'utilitzen per a distingir paraules que tenen la mateixa forma gràfica però un significat diferent. 1 sól/sol 2 sí/si 3 més/mes 4 déu/deu 4 té/te.

El romanticisme

És un moviment ideològic i cultural europeu del segle XIX. Va ser important a països com ara Alemanya, França o Gran Bretanya. El romanticisme va suposar una revaloració de l'edat mitjana, una reivindicació de la llengua nacional i de la consciència de pàtria. Els romàntics valoraran l'espontaneïtat, el paisatge, els ambients decadents, les llegendes i els mites en contra del rigor clàssic i l'ordre de les etapes anteriors. El romanticisme abraça totes les arts: la música, com ara les òperes de l'alemany Richard Wagner; la novel·la, com ara les recreacions medievals de Walter Scott; la pintura, l'arquitectura o l'escultura.

La renaixença és el moviment resultant d'aquella confluència d'elements. En altres llocs també es produeixen corrents literaris semblants a la nostra Renaixença. La renaixença s'inicia de manera simbòlica amb la publicació del poema 'Oda a la Pàtria' de Bonaventura Carles Aribau, el 1833, al diari El vapor.

El jocs Florals: Durant la renaixença es va escriure sobretot poesia, recollida sovint en antologies, com ara Los trobadors nous, d'Antoni de Bofarull. Jacint Verdaguer: Verdaguer va ser el poeta més important del moviment. El seu paper va ser fonamental per a demostrar que podia escriure's poesia en el català del moment, no sola en llengua medieval. Àngel Guimerà: Nascut a Canàries, es traslladà a Barcelona i es convertí en el gran autor teatral de la Renaixença.

La Renaixença Valenciana

Poetes d'espardapenya: de classe social baixa i idees republicanes i progressistes. Van escriure per a la premsa satírica i, sobretot, per al teatre còmic dels sainets. Poetes de guant: de classe social alta i idees conservadores. No volien que la Renaixença fora reivindicativa, com a Catalunya, sinó tan sols escriure poemes segons les normes.

Teodor Llorente: El poeta més destacat del sector conservador de la Renaixença valenciana. Seguia les regles i els temes dels Jocs Florals, escrivia la poesia en valencià i la prosa en castellà. Eduard Escalante: Va denominar l'escena valenciana amb els sainets costumistes. Va escriure, sobretot, obres de teatre breu, de to jocós i personatges populars, en què retratava i satiritzava la societat valenciana de finals del segle XIX.