Quina diferència hi ha entre que i què com a pronoms relatius?

Que s'usa sense preposició i pot referir-se a qualsevol antecedent. Què s'usa per a antecedents que no són persones i sempre va precedit de preposició.

Quan s'utilitza el relatiu possessiu?

S'utilitza la construcció N + del qual (o de la qual, dels quals...) per expressar possessió dins de la subordinada, segons el que indica el document.

Nexes i pronoms de relatiu en català: coordinades i subordinades

Resumen

Document que repassa els nexes i els pronoms de relatiu del català, amb la classificació de les coordinades i de les subordinades adjectives, sustantives i adverbials. També inclou apunts sobre les formes impersonals (infinitiu, gerundi i participi). Un estudiant aprendrà a identificar cada tipus de nexe i a distingir els usos de què, qui, on, que i el qual.

Puntos clave

Les coordinades uneixen dos elements independents i es classifiquen en copulatives, disjuntives, distributives, adversatives, explicatives i il·latives.
Els pronoms relatius uneixen frases o proposicions i tenen un antecedent (ant.) amb funció dins la subordinada.
Que es fa servir sense preposició; què s'usa per a no persones i qui per a persones quan va precedit de preposició.
On té funció de complement circumstancial de lloc (CCLloc); el qual (el/la/els/les qual-s) serveix per a qualsevol antecedent.
Les subordinades sustantives poden ser completives (que), d'infinitiu o interrogatives indirectes, i tenen equivalència amb 'això'.
Les subordinades adverbials es divideixen en pròpies (temporals, locatives, modals) i impròpies (causals, consecutives, finals, concessives, condicionals i comparatives).

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

COORDINADES

Nexe uneix 2 elements independents.

TIPUS

COPULATIVES (addició): i, ni. DISJUNTIVES (tria): o, o bé. DISTRIBUTIVES (alternança): ara..ara, no solament, sinó (que). ADVERSATIVES (oposició): però, sinó (que). EXPLICATIVES (aclariment): és a dir, o sigui, això és. IL·LATIVES (deducció): doncs, per tant, per consegüent.

SUBORDINADES: ADJECTIVES DE RELATIU

Es pot canviar per adjectius. PRONOMS RELATIUS: Nexes (uneixen frases, proposicions). Pronoms amb un antecedent (ant.). Tenen funció a la subordinada.
ADJECTIVES DE RELATIU: Que (ant. qualsevol). Mai precedit x prep. Què (no persona). Precedit de prep. Qui (persona). Precedit per prep. On (lloc). Funció de CCLloc. El/la/els/les qual-s (qualsevol). Relatiu possessiu: N+del qual.. Relatiu Neutre: Ant. l'oració precedent.

SUBORDINADES SUSTANTIVES (Això)

COMPLETIVES (QUE) D'INFINITIU (Inf.) INTERROGATIVES (QUIN/QUÈ/QUI/SI/COM..DE RELATIU (EL QUE, ALLÒ QUE, (EL/LA) QUI...). CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS: En/amb = a/de davant d’infinitiu. Elisió de a/de/en/amb davant de que.

SUBORDADES ADVERBIALS:

PRÒPIES: TEMPORALS (temps). LOCATIVES (lloc). MODALS (manera). IMPRÒPIES: CAUSALS (causa). CONSECUTIVES (conseqüència). FINALS (finalitat). CONCESSIVES (oposició). CONDICIONALS (condició). COMPARATIVES (comparació quantitat/qualitat).

FORMES IMPERSONAL

INFINITIU: SUBST: És agradable veure'l. ADV = PREP + INF: Us trucarem en arribar al destí. GERUNDI: ACCIÓ ANTERIOR /SIMULTÀNIA*POSTERIOR /CONSEQÜÈNCIA: Corregeix exàmens plorant. PARTICIPI: SUB. ADJ / ADV: La gata adoptada va coixa. Inaugurat el curs començaran les obres...

AIGÜES ENCANTADES

CONTEXT: Modernisme (1892-1911): Modernitzar literatura catalana, fer-la nacional (que parli de la nació) Intenten ser Europeistes (obrir-se a corrents europeus) Literatura→Vehicle d’expressió eficaç (volien aconseguir-ho) Ho porten a terme: joves intel·lectuals, fills de burgesos (gent que ve de famílies poderoses de negocis) Poden accedir els estudis. Deixen els negocis de la família. CARACTERÍSTIQUES: Tradició (pagesia, món rural→ vists com a primitius) vs Modernització (progrés) (es veu molt en el llibre). Tensió important entre l’artista incomprès (se sent superior a la població) i la societat burgesa. Relació de l’individu amb la societat. Caràcter tràgic. Influències de Nietzsche. Trenca amb la religió (tradició), hi ha un avenç. Diu que Déu a mort. Critica la cultura, la religió i la filosofia occidental. Marginació de l’ésser humà, soledat enfront de la societat. Anàlisi important sobre el bé i el mal (La moral). Aparició de personatges femenins importants. Els autors expressen el seu estat d’ànim a través dels personatges. Inspiració en la natura. Defensem una llengua moderna, sense castellanismes i formes arcaiques. TIPOLOGIA D’OBRES: Poesia→Joan Maragall. Narrativa→Víctor Català. Teatre: Hi ha dos tipus de Teatre. SIMBOLISTA-ESTETICISTA (Decadentista): Es crea una ambientació màgica, literària, poètica, però no té cap mena de transcendència, no busca la moralitat, no busca arribar a la reflexió; es fa per plaer estètic. Aconsegueixen l’efecte màgic amb les llums, sons...→ Santiago Rusiñol. VITALISTA-REGENERACIONISTA (“Teatre d’idees”): Presenta situacions socials amb conflictes o revoltes causades per algun tipus d’injustícia. Es troba aprenentatge i reflexió. (Individu vs Societat) → Joan Puig i Ferreter. Joan Puig i Ferreter: (1882 (Alcover)-1956 (París)). S’identifica amb els ideals del modernisme des del principi. Crea un grup modernista (Grupo Moderniste de Reus), fan tertúlies a on comencen a sorgir molts projectes: Creació de →Biblioteques. Institut dels estudis catalans (IEC). Diccionaris. No ho poden portar a terme i senten frustració (perquè la societat estava endarrerida). El suïcidi està vist com un acte heroic. (Ell s’intenta suïcidar dues vegades). Difusió de la idiologia: Diari modernista/ revistes → Avenç, Pèl i Ploma, Joventut…Festes Modernistes (tertúlies, parlaven de nous corrents i autors…)→A cases de Santiago Rusiñol: Cau Ferrat (Casa Taller)

Els 4 gats (Bar). Festes Druídiques → Aspecte més místic. Joan Puig i Ferrater a fer dos viatges a França, i en tornar es vol llevar la vida. No ho aconsegueix i ho considera un fracàs. Això l’ajuda a fer-se un lloc en la literatura catalana. Finals del s. XIX estudia farmàcia a Barcelona, ho abandona molt ràpidament. A la universitat es posa en contacte amb grups radicals modernistes, dels que formarà part. Comença a escriure poesia i se’l comença a conèixer. 1904 - 1914 → TEATRE (molt actiu literàriament parlant). És llicència en història i treballa de periodista1914 - 1925→NOUCENTISME (s’adapta a l’estil) → NOVEL·LES autobiogràfiques (autojustificació) (molt més reconeixement). Tècnica narrativa pobra. L’home que tenia més vida. Els tres al·lucinats. Servitud. Memòries d’un periodista.
Durant la República forma part d’un partit polític (esquerra republicana), el seu càrrec era gestionar els diners per comprar armes. Aquests diners es van perdre, i sempre el persegueix la polèmica d’on eren els diners. (ell diu que és innocent, però acaba exiliant-se a França).
Era un dramaturg. El 1904 escriu → La dama alegre (molt d’èxit) Estil d’hipsen.
El 1908 → La dama enamorada: Representa un triangle amorós (Abel, vídua francesa, fill gelós). Fa diferents versions del llibre. L’Abel és treballador a la finca de la vídua (ell és molt intel·ligent, viu, aventurer). La vídua és plàcida, i comença a enamorar-se d’ell. Al fill no li agrada que la seva mare estigui amb aquest home. (Contraposició d’actituds davant la vida)
→ Aigües encantades.
Teatre → Entreteniment i Educació.
TEATRE VITALISTA:
Heroi revoltat
Individualisme (voluntat i acció)
Oposició entre la tradició i idees modernes
Sacrifici propi per la multitud (suïcidi)
Conservadorisme (al poble).
Conserva d’idees religioses
Natura misteriosa (amaga coses que no tothom sap).
Migmatització amb la natura.