Variants del català: fonètica i morfologia dialectal

Variants dialectals del català

Descripció corregida i organitzada de les característiques fonètiques, morfològiques i lèxiques de les principals variants dialectals del català. S'han mantingut tots els elements originals, amb correccions ortogràfiques i gramaticals i amb formatació per facilitar la lectura.

Balear

• Distinció o/u en posició àtona.
• En alguns casos la e tònica passa a neutra.
• Es conserva el so v.
• Presència d'iodització (i en lloc de ll).
• Reducció del grup -ia a -i.
• Reducció de qua/gua a so /ko/.
• Pronunciació de la consonant en grups -nt, -lt, -ng o -nc.
• No hi ha desinència en la 1a persona del singular del present d'indicatiu.
• Desinència -as en el pretèrit imperfecte de subjuntiu.
• Desinència -i en el present de subjuntiu.
• Desinències -am / -au en la 1a i 2a persona del plural del present d'indicatiu.
• Article salat (ús conservat d'articles antics).
• Articles personals amb na (formes personals específiques).
• Ordre CD-CI característic (ordre complement directe — complement indirecte) en les combinacions pronominals.
• Formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, mos, vos, se.
• Ús de jo darrere preposició.

Lèxic: ca, al·lot, es ver, granera, arena, morros, calces, uis, besada, nin, torcaboques, almarico, pareixer.

Rossellonés

• En posició tònica no es distingeix entre e oberta i tancada ni entre o i u.
• La o en posició tònica es pronuncia sovint u.
• Els sons o/u es redueixen a u en posició àtona.
• Reducció a -i del grup àton final -ia.
• Emmudiment de -t en els grups -nt i -lt.
• Desinència -i en la 1a persona del singular del present i de l'imperfet d'indicatiu.
• Desinència -és en el pretèrit imperfecte de subjuntiu.
• Desinència -i en el present de subjuntiu.
• Els grups ndr i ldr es redueixen a nr o lr.
• Present d'indicatiu específic del verb ser.
• Ús ocasional dels articles lo/los.
• Ús ocasional dels demostratius de proximitat de forma diferent de l'estàndard.
• Ús de pas en lloc de no per a la negació (en discursos o formes populars).
• Possessius: meue, teua, seua, llur, llura.
• Ús del sufix -aire.
• Conservació de mes com a conjunció (variant) i influències de gal·licismes i occitanismes.

Alguerès

• Els sons a i e es redueixen a vocal neutra en posició àtona.
• Conserva el so v.
• La d i la l entre vocals i la l en contacte amb consonant passen a r.
• El grup ll es pronuncia l davant de consonant i a final de mot.
• Forta influència d'italianismes i sardinismes.
• Ús generalitzat dels articles lo/los.
• Possessius: meu, mia, tou, tua, sou, sua.
• Plurals acabats en -ns darrere vocal àtona.
• Present d'indicatiu del verb ser amb formes específiques.
• Desinència -au en la 2a persona del present d'indicatiu.
• Desinència -i en el present de subjuntiu.
• No hi ha desinència en la persona del singular del present d'indicatiu (algunes formes).

Nord-occidental

• Es distingeix entre o i u en posició àtona.
• Emmudiment de -t en grups -nt i -lt.
• La e inicial es pronuncia a.
• La o inicial sovint es pronuncia aw.
• La e es pronuncia i en certs contexts.
• Desinència -o en la 1a persona del singular del present d'indicatiu.
• Desinència -e en la 3a persona de l'imperfet d'indicatiu i en la 3a persona del present d'indicatiu dels verbs de la 1a conjugació.
• Desinència -és en el pretèrit imperfecte de subjuntiu.
• Desinència -o en el present de subjuntiu.
• Article masculí lo/los.
• Formes plenes dels pronoms febles (formes tònico-febles característiques).
• Article personal lo/la (ús específic).

Valencià

• Es distingeix o/u en posició àtona.
• La e inicial sovint es pronuncia a.
• Es conserva el so v.
• La g i la j es pronuncien dz en certs parlars.
• Es pronuncia la r final (en posició final de mot).
• Pronunciació de la consonant final en grups -nt, -lt, -ng.
• La d entre vocals no es pronuncia (pèrdua en certs contextos).
• Desinència -e en la 1a persona del singular del present d'indicatiu.
• Desinències -ara / -era / -ira en el pretèrit imperfecte de subjuntiu.
• Desinència -e en el present de subjuntiu.
• No hi ha article personal (absència o usos diferents segons registres).
• Demostratius i adverbis de lloc: açò, ací, eixe, això, aquí, aquell, allò, allí.
• Formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, vos, mos, se, lo.
• Ús de possessius: meua, seua, teua.
• En combinacions de pronoms febles, li no passa a hi.
• Numerals amb formes i usos particulars segons la variant oral o normativa.
• Ús de en en lloc de de en certes locucions com "comptes de"; la preposició a pot aparèixer com ad davant vocal (formes populars i històriques).

Nota: S'han mantingut tots els elements i exemples del text original; s'han corregit errors ortogràfics i gramaticals, s'ha normalitzat l'ús d'accents i de puntuació, i s'ha afegit estructura amb encapçalaments i llistes per facilitar la lectura.