Urbanisme i Ordenació del Territori: Plans, Jerarquia Urbana i Conceptes Clau

Urbanisme i Ordenació del Territori

L’urbanisme i l’ordenació del territori són el conjunt de procediments tècnics i polítics que tenen com a finalitat posar ordre en el desenvolupament urbà d’un poble o d’una ciutat.

Plans Urbanístics

Els plans urbanístics són documents tècnics que tenen una dimensió política i legal perquè hi ha les disposicions i les propostes relacionades amb el creixement i l’evolució de la ciutat. Plantegen els llocs, les pautes i els ritmes d’expansió de la ciutat i els procediments necessaris per renovar els barris. Poden ser de caràcter diferent:

• Condicionat: situació preexistent que no es pot ignorar.
• Correctiu: pal·liar els dèficits i els problemes existents.
• Prospectiu: es fa una previsió d’inversions i d’actuacions que dibuixen un futur possible per a la ciutat amb les zones, els tipus i els ritmes de creixement.
• Normatiu: llei de compliment obligatori.

Tenen molta importància els transports públics, els serveis i equipaments. Inclouen les normatives i ordenances d’edificabilitat de les cases i el número d’habitants. També són necessaris els plans parcials. Un pla urbanístic ha de ser ferm i flexible perquè les necessitats d’una ciutat poden canviar. Podem diferenciar els plans territorials (comarques, regions, països sencers) i els plans urbanístics (escala municipal o supramunicipal).

La Jerarquia Urbana

Les ciutats del sistema urbà formen una xarxa urbana jerarquitzada pròpia d’un país industrialitzat i exerceixen influència sobre la seva àrea circumdant a partir de les funcions i els serveis que ofereixen.

L’Àrea d’Influència de les Ciutats

Les ciutats són nusos de comunicacions, centres de producció i de distribució de béns i proveïdors de serveis. El territori vinculat a una ciutat és l’àrea d’influència. Els nuclis que generen aquesta força d’atracció són els llocs centrals. Com més gran és la ciutat, més extensa és la quantitat de serveis i funcions que hi ha. Els mitjans de comunicació poden fer que l’àrea s’estengui cada vegada més lluny.

Classificació per Jerarquies:

• Metròpolis globals nacionals: Madrid i Barcelona, milions d’habitants, regió metropolitana, influència del país, abast internacional, seu d’empreses destacades, institucions públiques, xarxa de comunicacions, activitat cultural i política.
• Metròpolis regionals: València, Sevilla, Saragossa, Bilbao, zones extenses, bones comunicacions i dinamisme.
• Metròpolis subregionals: Múrcia, Vigo, serveis especialitzats, universitats, hospitals, no arriba al mig milió d’habitants, influència reduïda.
• Ciutats mitjanes: Santander, Logronyo, paper administratiu.
• Ciutats petites: 10 mil a 50 mil habitants, equipaments i infraestructures bàsiques.

Conceptes Clau

• Poliratització social: les classes riques i les pobres augmenten i sorgeix la ciutat dual.
• Eixos del sistema urbà espanyol: Àrea de Madrid, Eix mediterrani, Eix cantàbric, Eix de la vall de l’Ebre, Eix atlàntic gallec, Eix andalús, els arxipèlags balear i canari.
• Valor de canvi: preu d’un bé al mercat.
• Valor d’ús: aptitud que té un bé per satisfer unes necessitats o acomplir una utilitat.
• Lobby: grup organitzat per defensar interessos comuns i influir en les decisions dels poders públics.
• Entramat urbà: disposició del conjunt de carrers, places i avingudes.
• Ciutat difusa: zona urbana caracteritzada per la barreja d’usos i de funcions.
• Divisió provincial: cada província integrada pels municipis i les comarques amb vincles històrics, geogràfics i econòmics.
• Eixample: àrees residencials de nova creació destinades a la burgesia; el seu pla urbà es distingia pel traçat geomètric, ortogonal i radial, i per l’amplada i la regularitat dels carrers que facilita la parcel·lació.
• Metròpoli: aglomeració urbana formada per la gran ciutat central i altres localitats més petites de la rodalia.
• Conurbació: conjunt de ciutats d’importància semblant que formen un continu urbà i una unitat funcional.
• Teixit urbà: conjunt d’espais construïts i no construïts que formen la superfície urbana.
• Lobby: grups de nuclis urbans amb interessos comuns que defensen.
• Jerarquia urbana: organització de ciutats segons la seva àrea d’influència i les seves dimensions demogràfiques, funcions i serveis dintre de ciutats.
• Xarxes urbanes: conjunt reticular format per centres urbans de jerarquies diferents i les àrees d’influència respectives.
• Guetització: grup de persones que viu en un barri determinat i arriba a una situació de marginalitat.
• Nucli urbà: Municipi que té més de 10 mil habitants.
• Municipi rural: menys de 2 mil habitants.