Unitat 5: Anàlisi patrimonial i financera dels estats

Economía4,62 KB

1.1 Estudi dels estats comptables

Procés comptable:

  1. Registre comptable de la informació de l’empresa
  2. Verificació de la informació recollida
  3. Anàlisi i interpretació de la informació comptable

L'estudi dels estats comptables comprèn l’anàlisi del balanç de situació, del compte de pèrdues i guanys i d’altres documents.

1.2 Tipus d'anàlisis

1. Patrimonial

  • Objectius: Estudia l’estructura patrimonial de l’empresa, les variacions i les tendències. Analitza la composició i el pes relatiu del patrimoni net, de l’actiu i del passiu.
  • Estat comptable analitzat: Balanç de situació
  • Tècniques utilitzades: Percentatges comparatius, variacions absolutes i relatives i representació gràfica

2. Financera

  • Objectius: Analitza la capacitat de l’empresa per atendre les seves obligacions de pagament (solvència). Analitza si els recursos financers utilitzats per l’empresa són els més adequats per garantir un flux eficient de fons (liquiditat).
  • Estat comptable analitzat: Balanç de situació
  • Tècniques utilitzades: Fons de maniobra, ràtios financeres

3. Econòmica

  • Objectius: Analitza l’evolució dels resultats de l’empresa i dels seus components (ingressos i despeses). Analitza la rendibilitat de les inversions i dels capitals emprats a l’empresa.
  • Estat comptable analitzat: Compte de pèrdues i guanys
  • Tècniques utilitzades: Percentatges comparatius, variacions absolutes i relatives, representació gràfica i càlcul de rendibilitats

2. Anàlisi patrimonial

L’anàlisi patrimonial del balanç de l’empresa té com a objectiu estudiar l’estructura i la composició del balanç, analitzant l’evolució de les seves masses patrimonials. Hi ha dos tipus:

  • Estàtica: Des d’un punt de vista determinat i en un moment concret, sense comparacions.
  • Dinàmica: Mitjançant comparacions amb altres períodes o amb altres empreses.

3. Anàlisi financera

Solvència: És la capacitat que té l’empresa per pagar els seus deutes amb la garantia de les seves inversions (actiu); és a dir, si el valor de liquidació del seu actiu és superior al total del seu passiu (exigible).

Liquiditat: És la capacitat que té l’empresa per convertir les seves inversions (actiu) en mitjans de pagament totalment líquids (caixa o comptes bancaris). Com més líquid sigui un actiu, més fàcilment es podrà convertir en diners per pagar deutes.

3.1 El fons de maniobra

El fons de maniobra és la part de l’actiu corrent (inversions a curt termini) que està finançada amb fons del patrimoni net i passiu no corrent (recursos propis i exigible a llarg termini). També conegut com a fons de rotació, capital corrent o capital de treball.

El fons de maniobra és la part dels recursos permanents que finança les inversions permanents de l’actiu corrent. Analíticament, el fons de maniobra és la diferència entre l’Actiu Corrent i el Passiu Corrent:

  • FM = AC − PC (on AC = Actiu Corrent i PC = Passiu Corrent)
  • Solvència (fórmula orientativa): FM = (PN + PnC) − AnC

(Abreviacions: PN = Patrimoni Net; PnC = Passiu no corrent; AnC = Actiu no corrent)

Una ràtio és una relació entre dues magnituds vinculades, la qual cosa permet fer una comparació explicativa entre períodes o empreses.

El flux de caixa

El flux de caixa és la capacitat de l’empresa per generar recursos que es destinen a finançar les necessitats de la seva activitat.

  • Flux de caixa financer: Diferència entre els cobraments i els pagaments de l’empresa durant un període. Flux financer = Cobraments − Pagaments.
  • Flux de caixa econòmic: És la suma dels beneficis i de les amortitzacions; en aquest cas s’està considerant el flux de recursos generats per l’empresa en un exercici econòmic. Flux econòmic = Beneficis + Amortitzacions.

Capacitat d’autofinançament: Relacionada amb el flux de caixa econòmic i la capacitat de l’empresa per finançar-se amb recursos generats internament.

Descargar

PDF Word HTML