La Unió Europea: origen, objectius, institucions i economia

Ciencias sociales7,27 KB

La Unió Europea: origen, objectius i institucions

Després de la Segona Guerra Mundial, alguns estats europeus van iniciar un procés de cooperació econòmica i política amb l'objectiu d'evitar nous enfrontaments bèl·lics i poder competir econòmicament en un context internacional marcat per la hegemonia dels EUA, la URSS i el Japó.

Del Tractat de Roma a la Unió Europea

Els sis països fundadors (República Federal d'Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos) van signar el Tractat de Roma, que va donar origen a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Els seus objectius eren el mercat comú i avançar cap a la unió política.

El Tractat de Maastricht, signat el 1992, va denominar-se Unió Europea (UE). Els seus objectius eren la unió econòmica i política dels estats membres, la unió monetària (euro) i la ciutadania europea, un important pas endavant.

Símbols i lema

  • Bandera: 12 estrelles daurades sobre fons blau.
  • Himne: 9a simfonia de Beethoven.
  • Dia d'Europa: 9 de maig.
  • Lema: «Unida en la diversitat».
  • Moneda: l'euro.

Institucions més importants

  • Parlament Europeu: format per 732 diputats elegits per sufragi universal directe cada 5 anys. Cada estat elegeix els seus eurodiputats, que s'organitzen en grups polítics (conservadors, socialistes, etc.). Té funció legislativa, de lleure i de control, i aprova el pressupost conjuntament amb el Consell.
  • Consell Europeu: format pels ministres dels governs dels estats membres, que treballa el pressupost comunitari. És el principal òrgan de decisió.
  • Comissió Europea: formada per un president i comissaris designats pels governs dels estats membres. Exerceix la funció executiva i executa el pressupost.
  • Tribunal de Justícia Europeu / Tribunal de Comptes: el primer vetlla per l'aplicació del dret comunitari i el segon controla la gestió del pressupost.
  • Banc Central Europeu: gestiona la política monetària i vetlla per la defensa de l'euro.

Població i territori

La UE té uns 500 milions d'habitants i és una de les zones més poblades del món, però la població no està distribuïda de manera homogènia. Té una de les zones més urbanitzades del món, un creixement demogràfic baix, una taxa de natalitat i de mortalitat baixes, una esperança de vida alta i importants moviments migratoris procedents d'altres continents i d'altres països comunitaris.

La diversitat lingüística és molt rica, amb 23 llengües oficials. Tots els estats de la UE són governs democràtics: 7 són monarquies i 18 són repúbliques. Els estats que la integren són Espanya, el Regne Unit, Suècia, els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i Dinamarca, entre altres.

La UE, juntament amb els EUA, la Xina i el Japó, és una de les grans potències econòmiques del món i concentra el 28% de la riquesa mundial.

Economia de la Unió Europea

Els estats de la UE tenen un sector primari molt productiu, una indústria potent i altament mecanitzada i un sector terciari molt desenvolupat que ocupa la major part de la població. La UE és una gran potència comercial i controla aproximadament una cinquena part del comerç mundial. Un dels seus objectius és la creació d'un mercat on les bones, els capitals, els serveis i les persones circulin lliurement.

Hi ha importants diferències de renda i de nivell de vida: Alemanya, França, Suècia, Luxemburg i el Regne Unit tenen un alt nivell de vida. Abans de l'ampliació de l'any 2004, els països més pobres eren Espanya, Grècia i Portugal. Després de l'entrada dels països bàltics i altres, la població de la UE va augmentar, però l'increment de la riquesa va ser nul.

L'evolució econòmica d'Espanya

L'evolució de les activitats econòmiques a Espanya en els darrers temps ha estat marcada per la integració a la Unió Europea i per la generalització de les noves tecnologies. Les conseqüències han estat favorables, ja que l'ajut rebut de la UE ha permès la modernització de diversos sectors: agricultura, ramaderia, tecnificació i especialització. Això ha comportat una disminució dràstica de la població ocupada i una reducció del nombre d'explotacions.

Amb la incorporació a la UE, Espanya va haver d'adaptar l'agricultura i la ramaderia a les indicacions comunitàries, que van fixar quotes en la producció d'alguns productes.

La pesca

Espanya és una de les principals potències pesqueres mundials, però la crisi de la pesca ha estat constant. Ha disminuït el nombre de llicències concedides per la UE per pescar en aigües comunitàries i de tercers països, i s'ha desenvolupat l'aqüicultura.

La indústria

Espanya no ha aconseguit situar-se en la mitjana dels països europeus. Els factors principals són:

  • L'elevada proporció d'empreses petites amb poc capital.
  • Els escassos grups industrials de dimensions importants.
  • La insuficient renovació tecnològica (les pimes representen el 80%).

La indústria espanyola no té prou capacitat per competir amb la indústria estrangera, especialment en el camp de les noves tecnologies, dominat pels grans multinacionals. Les empreses espanyoles es troben a la cua dels països de la UE i del món quant a inversions en recerca i desenvolupament (I+D).

Els sectors industrials més importants, per ordre d'importància, són l'alimentació, les begudes i el tabac, i el material de transport. Els principals centres de producció industrial són Barcelona, Madrid, Bilbao i València. La població ocupada en la indústria representa el 30%.

El sector serveis

El sector serveis és el més important a Espanya: representa el 51% de la població ocupada i el 62% del PIB espanyol.

Objectius i polítiques comunes

Els objectius de la Unió Europea són un mercat únic, el progrés econòmic i social i la reducció de desigualtats. Per assolir-los, s'han desenvolupat una sèrie de polítiques comunes:

  • Política agrària: garantir el proveïment, incrementar la productivitat, modernitzar les explotacions i estabilitzar els mercats.
  • Política pesquera: garantir el proveïment, fixar zones de pesca (en zones comunitàries i exteriors), protegir algunes espècies contra la pesca abusiva, incentivar la reconversió de flotes (modernització) i establir acords amb tercers països per utilitzar-ne els caladors.
  • Política industrial: garantir una indústria competitiva i reconvertir els sectors en crisi.
  • Política regional i social: transferir recursos dels països més rics als més pobres, mitjançant els fons estructurals, que es destinen a tots els estats segons les seves necessitats.
  • Fons de cohesió: destinats als estats que tenen una renda molt baixa, per tal d'enfortir les seves economies i aproximar-les a les més pròspere.

Descargar

PDF Word HTML