Consciència, Atenció i Inconscient: Conceptes Clau en Psicologia

Què és la Consciència en Psicologia?

La consciència és la capacitat que posseïm les persones d’adonar-nos d’allò que fem (la conducta) i també d’allò que pensem (el coneixement).

Una característica fonamental del concepte de consciència és la capacitat de manifestar amb paraules (verbalitzar) allò que ens passa o que sentim.

La consciència és un fet subjectiu, perquè només jo sóc conscient de mi mateix, però es poden observar les conductes de les persones i comprovar si aquestes persones en són conscients o no.

Els biòlegs han demostrat que la capacitat de ser conscient és fruit d’un procés evolutiu que és degut a necessitats ambientals i socials.

La consciència és un concepte, no una cosa física. La seva base científica seria el nostre sistema nerviós (cervell), per això es pot parlar de:

• Un estat de consciència (quan ens adonem de què fem, pensem o recordem).
• Un estat d’inconsciència quan no ens adonem d’una acció o no responem a un estímul.

L’Atenció Conscient

Implica focalitzar el nostre interès i les nostres capacitats mentals en una persona, objecte, problema... i adonar-nos-en. Es pot dirigir al nostre entorn, a nosaltres mateixos i als altres.

És selectiva: escollim aquells estímuls als quals prestem atenció perquè seria impossible tenir consciència de la infinitat d’estímuls que ens envolten.

L’atenció també pot automatitzar conductes, és a dir, centrar l’atenció conscient en altres activitats mentre duem aquesta conducta automatitzada.

Estats Alterats de Consciència

La consciència pot sofrir modificacions a causa de molts motius (estrès, tensió emocional, alcohol, substàncies, hipnosi, meditació...)

Hipnosi

És un estat de son parcial provocat per una altra persona (hipnotitzador). En un estat d’hipnosi es pot controlar parcialment la ment d’una altra persona, se la pot suggestionar. Això és degut al fet que en l’activitat mental es produeix una dissociació entre el conscient i l’inconscient i la persona hipnotitzada perd la capacitat de raonar i l’autoconsciència. És fonamental que la persona tingui la voluntat de deixar-se hipnotitzar.

Resulta útil en trastorns mentals i psicològics, però sempre acompanyada d’altres tècniques terapèutiques.

Drogues Psicoactives

Són substàncies capaces d’alterar el funcionament normal de l’organisme, especialment del sistema nerviós i de la consciència. L’efecte d’aquestes drogues es manifesta en el pensament, la memòria, les emocions, els estats d’ànim, les sensacions i les percepcions.

Totes les cultures han fet servir d’una manera o altra aquestes substàncies per motius diversos (celebracions, rituals o finalitats terapèutiques).

Classes de Drogues Psicoactives

• Depressors: Actuen inhibint l’activitat del sistema nerviós. Generen sensació de relaxació. Ex: alcohol, heroïna, barbitúrics i fàrmacs tranquil·litzants o ansiolítics.
• Estimulants: Incrementen l’activitat del sistema nerviós. Produeixen una sensació de força i energia. Ex: nicotina, amfetamines i cocaïna.
• Al·lucinògens: Generen al·lucinacions o sensacions i percepcions que no es corresponen a la realitat. Ex: Marihuana, LSD, èxtasi.

El Son

És un estat fisiològic de baixa activació cerebral. La seva funció és reparar l’organisme per poder seguir la vida en condicions òptimes. També repara els nostres teixits, sobretot els cerebrals. També actua en les nostres emocions, ja que activa els circuits cerebrals associats amb l’emoció (l’amígdala i sistema límbic).

Quan les persones no poden dormir pateixen trastorns psicològics (falta de concentració, estat irritable, tensió) com trastorns físics (cansament, descordinació, pocs reflexos i percepcions dèbils).

El trastorn més habitual és l’insomni.

Mentre dormim es van alternant dues classes diferents de son:

• REM: Es caracteritza per l’existència d’un moviment ràpid d’ulls.
• Son d’ones lentes que es pot dividir en 4 fases:
  • Fase 1: Transició de la vigília al son (ocupa prop del 5% del temps de son).
  • Fase 2: Representa més del 50% del temps de son. El to muscular es comença a debilitar.
  • Fases 3 i 4: Corresponen amb el son més profund perquè és quan apareixen les ones delta. El to muscular és dèbil i la freqüència cardíaca i respiratòria disminueixen. Durant aquestes fases es produeixen els somnis i els episodis de somnambulisme.

Durant la nit es van repetint aquests cicles de 4 fases que tots s’inicien amb una fase REM amb una durada aproximada d’una hora i mitja.

L’Inconscient i els Somnis en la Psicoanàlisi

L’Inconscient

El descobriment de l’inconscient va ser una innovació revolucionària perquè es considerava que la psicologia només tractava els fets conscients.

L’estructura de la personalitat quedaria completada amb el conscient (que ens lliga al món exterior) i el preconscient (els records inconscients que fàcilment es poden fer tornar a la consciència).

En resum:

• El conscient és el que coneix una persona del seu psiquisme.
• El preconscient és el que no coneix però fàcilment pot conèixer.
• L’inconscient és el que no pot conèixer de cap manera.

L’inconscient explica moltes conductes humanes, aquelles que tenim sense saber per què.

Freud deia que l’inconscient es manifesta en forma d’associacions lliures entre paraules, en les creences, en els hàbits, en els errors mentals (escrits o gestuals), però sobretot en els somnis.

Els Somnis

Tradicionalment s’han atribuït poders màgics als somnis o s’ha cregut que eren visions que anunciaven el futur.

Freud va donar una visió nova als somnis dient que eren manifestacions o desitjos de l’inconscient i, per tant, l’anàlisi dels somnis és un camí privilegiat per conèixer el psiquisme de les persones.

Els somnis que posseeixen una estructura senzilla representen de forma directa els desitjos no satisfets de la vigília, però normalment els somnis són més complexos i poden tenir:

• Contingut manifest: És el que recordem del somni (situacions estranyes, inconexes, sense lògica, agradables o desagradables).
• Contingut latent: Desitjos de la persona que troben una forma de manifestació en el somni.

Aquesta circumstància fa necessari interpretar els somnis per conèixer allò que la persona ens vol dir amb aquests somnis. Per poder interpretar un somni, cal abans conèixer la vida de la persona i el seu entorn; així el psicoanalista podrà relacionar el somni amb la vida del seu pacient i trobar-hi un sentit.