La Transició de la Societat Estamental a la Societat de Classes (S. XIX)

De la Societat Estamental a la Societat de Classes

La Dissolució dels Estaments Privilegiats

A Catalunya, els estaments van deixar d'existir amb la configuració de l'Estat Liberal del segle XIX. Les noves lleis van imposar la igualtat jurídica de tots els ciutadans, posant fi als privilegis atorgats pel naixement, pels títols o per la pertinença al clergat. En el nou sistema, tots els grups socials pagaven impostos, eren jutjats per les mateixes lleis i tribunals, i gaudien de drets polítics iguals. El conjunt de la població constituïa una sola categoria jurídica: la de ciutadans.

Una vegada assolida la igualtat legal, les diferències socials continuaven existint, ja que provenien dels diferents graus de riquesa. Així, els ciutadans quedaven definits per la seva pertinença a una classe social determinada pel seu nivell econòmic.

L'Adaptació de la Noblesa

En aquest nou context, la noblesa va veure com s'eliminaven les lleis especials que la beneficiaven, cosa que comportava la pèrdua dels seus privilegis. Es van anul·lar els drets nobiliaris de no pagar impostos, d'obtenir tributs de les seves terres i d'exercir com a jutges en els plets de les terres de senyoria.

Malgrat això, la noblesa va mantenir la seva importància social, econòmica i política gràcies al fet que va formar part de la nova classe dominant, integrant-se en l'estrat més alt de la nova burgesia.

L'Impacte de la Desamortització en el Clergat

El procés de desamortització i desvinculació va tenir un gran efecte sobre el poder de l'Església, ja que la va privar de moltes propietats. Les lleis d'exclaustració van fer que molts convents quedessin buits, que els seus béns fossin desamortitzats i alguns dels seus tresors artístics acabessin dispersos. L'Església Catòlica va veure minvat el seu poder material, tot i que la jerarquia eclesiàstica va continuar exercint una gran influència política i social.

Durant el regnat d'Isabel II, el clergat va estar present en cercles influents de pobles i ciutats, va formar part de la camarilla reial i fins i tot la reina va prendre com a consellers monjos i capellans. Els seus representants més alts formaven part del Senat. Durant l'època de la Restauració, l'augment del nombre de clergues i membres d'ordes religiosos va ser considerable. A més, es va mantenir un fur eclesiàstic que conferia alguns privilegis als religiosos.

Una Nova Organització dels Grups Socials

A l'Espanya del segle XIX s'hi van constituir dos grans grups socials:

• La burgesia: poseïdora de riquesa urbana, industrial o agrària procedent de les seves propietats, rendes o capitals, o bé del treball.
• El proletariat: integrat pels qui només posseïen el salari que rebien pel seu treball manual.

L'Estructura Interna de les Classes

Dins de la nova estructura social, es distingien diversos grups:

• L'Elit de Diners (Alta Burgesia): A dalt de tot, hi havia una elit formada per l'alta noblesa (amb gran propietat agrícola) i per persones no nobles que s'havien enriquit.
• La Burgesia Urbana (Mitjana i Petita): Sota d'aquests, trobàvem la burgesia urbana, mitjana i petita, formada per càrrecs administratius, funcionaris, comerciants i professionals liberals. En aquest grup hi havia tant gent pròxima a la burgesia acabalada com altres que gairebé no se'n distingien.
• La Classe Treballadora: Formada pels artesans, el servei domèstic, els treballadors del comerç i el nou proletariat sorgit de la industrialització i de la introducció de les noves formes laborals capitalistes.

Les desigualtats de riquesa i les dures condicions de vida de la classe treballadora van donar lloc a nous moviments socials (com l'obrerisme i el sindicalisme) i a ideologies polítiques que buscaven millores salarials i laborals per als més desfavorits, denunciant el capitalisme com un sistema social injust.