Estructura social: estatus, rols, institucions i grups

Estructura social

Estructura social. Manera de com estan disposades les parts d’un cos. Podem definir estructura social com el conjunt de les principals institucions i els principals grups que integren la societat. La manera com, en una societat concreta, es combinen aquests elements ens aproxima al coneixement de l’estructura d’aquesta societat. Els elements no estan units a l’atzar sinó que depenen uns dels altres.

És cert que no hi podem introduir elements nous, però en canvi aquests elements es poden relacionar de manera diferent. El mateix Giddens ho diu molt explícitament: «Les societats humanes s’han d’entendre com edificis que s’estan reconstruint a cada moment pels mateixos totxos que els componen.»

Si en una estructura social els elements sempre són els mateixos, podríem afirmar que l’estructura social coacciona els individus. Durkheim diu que l’estructura social és anterior a l’individu, exterior a ell i limita les seves activitats. Les coses funcionen independentment de l’ús que jo en faci.

La crítica a Durkheim pot resumir-se així:

1. La societat és anterior a l’individu i exterior a ell: és vàlid que l’estructura social és anterior a l’individu; no ho és que sigui exterior a ell, ja que la societat sense individus no és res.
2. L’estructura social limita les activitats de l’individu: vàlid en certa mesura, però limitar no vol dir determinar, restar llibertat, ja que podríem decidir.

Estatus social

Estatus social. L’estatus és la posició que tota persona ocupa quan interactua socialment amb les altres persones, quan es comuniquen. Com els individus formen part de molts grups, pot succeir que una mateixa persona ocupa simultàniament diversos estatus (germana, filla, amiga...). També hi ha estatus incompatibles, com un jutge i un reu. Per tenir un determinat estatus no n’hi ha prou que una persona ocupi un lloc; també és necessari que altres persones li reconeguin aquest rang.

Estatus adscrits: és la posició imposada a un individu sense el seu control (sexe, edat, fill...).

Estatus transferits: l’element és voluntari o de pròpia realització.

Estatus adquirits: depenen de l’esforç que l’individu realitza per tal d’aconseguir-los.

Rol social

Rol social. Conjunt de comportaments i actituds que s’esperen d’una persona d’acord amb el seu estatus i amb la seva situació social.

Rols assignats: són els donats des de fora (filla, edat, sexe...).

Rols assumits: adoptats voluntàriament (per exemple, el casament).

De la mateixa manera que hi ha un estatus principal, hi ha també un rol clau, que equival a la funció principal que una persona realitza. En les societats industrials el rol clau és l’econòmic o professional. Cal distingir el rol clau i el rol general, ja que no són el mateix: el rol general és la composició dels diferents rols que reconeixem quan pensem en una persona com a ésser humà, mentre que el rol clau de l’ésser humà està en relació amb el paper important que desenvolupa en la seva societat.

Institucions socials

Institucions socials. La forma usada pels humans per relacionar-se és indirecta i de cooperació amb els altres. Aquestes formes indirectes de satisfer les esmentades necessitats estan sotmeses a un seguit de normes i regles. Aquest conjunt de pautes de comportament, recurrents i estables, que tenen com a objectiu satisfer les necessitats, són anomenades institucions.

Tipus d'institucions segons la seva relació amb nosaltres:

• Institucions exteriors a nosaltres: no depenen de nosaltres.
• Institucions objectives: fets reals que ningú dubta (matrimoni, maternitat).
• Institucions coactives: coarten la voluntat de les persones i les obliguen a seguir uns determinats camins.
• Institucions d'autoritat moral: reprimeixen moralment les accions desviades.
• Institucions històriques: ja existien i existiran.

Classes i funcions d'institucions socials

Classes i funcions d’institucions socials. Són positives les institucions que comporten un gran nivell d’integració i coordinació en els grups, en la mesura que:

1. Simplifiquen el comportament social a la gent.
2. Proporcionen formes ja preparades de relacions i rols socials.
3. Actuen com a agents de coordinació i d’estabilitat de la cultura total.
4. Tendeixen a regular el comportament, perquè contenen les exigències sistemàtiques de la societat.

Són negatives en la mesura que la cultura no actua en tots els seus sectors ni per profit de totes les persones:

1. Obstaculitzen el progrés social.
2. Contribueixen a frustrar la personalitat social dels individus.
3. Influeixen en la dispersió de la responsabilitat social.

Les institucions es poden classificar en:

• Principals: participen un gran nombre de persones (família).
• Subsidiàries: institucions menors.

De més o menor importància: familiar, educativa, econòmica, política, religiosa, creativa.

Els grups socials

Els grups socials. Un grup social és un conjunt de persones unides per una xarxa de relacions socials.

Característiques:

1. Interacció recíproca: han de respondre els uns als altres (per exemple, militars).
2. Consciència de grup: ha de ser possible reconèixer el grup com a tal pels membres que el formen.
3. Existència d’objectius: valors i activitats compartides.
4. Estabilitat i duració relativa: duració i estabilitat.
5. Identificació social: que la gent reconeixi el grup.

Un quasigrup és una forma d’agrupació molt poc organitzada que, sense ser grup, és un camp idoni per reclutar grups (característiques comunes, per exemple any de naixement).

Un conglomerat és un grup de persones que no tenen comunicació.

Grup de referència: és un grup aliè a nosaltres respecte del qual orientem la nostra conducta pel fet de la seva forma de vida, les seves normes i valors.

Comunitats o grups primaris

Comunitats o grups primaris. A la comunitat els individus es coneixen personalment i cadascun d’ells considera els altres com afins. Són grups que basen la seva convivència en el sentiment de cooperació i en la consecució d’objectius comuns.

• El grau d’interacció és molt elevat.
• Les diverses parts estan molt estructurades.
• Els codis socials es transmeten de generació en generació.
• La divisió del treball és relativament simple.