La Transició Espanyola i la Restauració de la Generalitat (1975-2006)

La Transició Espanyola: De la Dictadura a la Democràcia

Joan Carles I: Proclamació i Escenaris Polítics

El 22 de novembre de 1975, dos dies després de la mort de Franco, les Corts franquistes van proclamar el príncep Joan Carles rei i cap de l'Estat, amb el títol de Joan Carles I. Es van plantejar diverses possibilitats per a l'evolució política del país:

• Que el règim continués sense cap canvi sota el comandament de Joan Carles I.
• Que el règim perdurés amb algunes reformes polítiques.
• Que el règim desaparegués completament i s'exigissin responsabilitats als franquistes.
• Que s'afavorís un trànsit a la democràcia (transició pactada).

El Govern d'Adolfo Suárez i la Reforma Política

Arias Navarro, el darrer cap de Govern nomenat per Franco, va continuar en el càrrec. No obstant això, el rei Joan Carles aviat el va substituir per Adolfo Suárez, qui seria l'encarregat d'impulsar una transició pactada. Suárez va presentar una Llei per a la Reforma Política que establia la desaparició de totes les institucions franquistes, i va aconseguir que les Corts l'aprovessin. Un cop aprovada la llei, Suárez va convocar les primeres eleccions lliures des de 1936. A més, va decretar una amnistia per als delictes polítics i va legalitzar tots els partits polítics.

Les Primeres Eleccions Democràtiques (1977)

Els mesos previs a les eleccions van ser d'una gran inestabilitat. Els atemptats i la por d'un cop d'Estat militar van crear un estat de confusió sobre quin seria el futur polític d'Espanya. El 15 de juny de 1977 es van celebrar les eleccions, amb les següents forces polítiques destacades:

• La Unión de Centro Democrático (UCD), coalició centrista presidida per Adolfo Suárez.
• El Partido Socialista Obrero Español (PSOE), liderat per Felipe González.
• Alianza Popular (AP), amb Manuel Fraga al capdavant.
• El Partido Comunista de España (PCE), liderat per Santiago Carrillo.

El partit que més suport va obtenir, amb un 33% dels vots, va ser la UCD. Les noves Corts constituents van iniciar de seguida l'elaboració d'una nova Constitució democràtica.

La Constitució Espanyola de 1978

La nova Constitució va ser sotmesa a referèndum i aprovada amb un 88% dels vots.

Principis Fonamentals de l'Estat

• Social: Orientat al benestar dels ciutadans.
• Democràtic: La sobirania nacional s'expressa mitjançant el sufragi universal.
• De Dret: Basat en el compliment de la Constitució i les lleis.

Les Institucions de l'Estat

• La Corona: Amb el Rei al capdavant.
• El Govern: Exerceix el poder executiu.
• Les Corts Generals: Exerceixen el poder legislatiu.
• Els Tribunals de Justícia: Exerceixen el poder judicial.

Drets i Llibertats dels Ciutadans

• Drets fonamentals: Com la vida, la llibertat i la igualtat.
• Llibertats públiques: Com la llibertat d'ideologia i de religió.
• Drets econòmics i socials: Com el dret a l'habitatge i a la sanitat.
• Drets i llibertats del ciutadà: Com el dret a la propietat i a heretar.

Organització Territorial de l'Estat

Cada comunitat autònoma es regeix per un estatut que estableix les institucions pròpies i les competències que pertoquen al Govern autonòmic.

Primers Governs Democràtics a Espanya

El Govern de la UCD (1979-1982)

Es van convocar noves eleccions generals l'1 de març de 1979, que la UCD va guanyar amb un marge menor. La crisi econòmica, la dificultat d'estructurar l'Estat de les autonomies, el terrorisme d'ETA i la divisió interna de la UCD van debilitar el govern de Suárez, que va dimitir el 29 de gener de 1981. El 23-F, un cop d'Estat militar, va fracassar. Leopoldo Calvo Sotelo va ser nomenat president. Els partits, els sindicats i la patronal van signar un important acord per afavorir la creació d'ocupació. Aquest govern no va aconseguir estabilitzar la situació i Calvo Sotelo va decidir convocar eleccions anticipades l'agost de 1982.

Els Governs Socialistes de Felipe González (1982-1996)

En la campanya electoral del PSOE de 1982, els socialistes van reeixir a donar una imatge moderada del seu partit. A les eleccions de 1982, els socialistes van obtenir majoria absoluta, que es va repetir el 1986 i 1989, en totes elles amb Felipe González al capdavant. Durant aquest període, es va produir un creixement del sector públic que va consolidar l'Estat del Benestar. El 1986, Espanya va ingressar a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), i el març de 1986 es va confirmar la permanència d'Espanya a l'OTAN.

L'Evolució de la Democràcia i Alternança de Governs

El PSOE va tornar a guanyar les eleccions de 1993, però va perdre la majoria absoluta. Aquesta etapa socialista va estar agreujada per una sèrie d'escàndols polítics i financers. Felipe González va dimitir i va convocar eleccions anticipades per al 3 de març de 1996, que van ser guanyades per majoria relativa pel Partit Popular (PP), amb José María Aznar. L'any 2000 es va repetir la victòria del PP, amb majoria absoluta. L'any 2002, l'euro va substituir la pesseta, i Espanya es va incorporar als projectes de la Unió Europea (UE) que van permetre un creixement econòmic. El 2004, el PSOE va guanyar amb José Luis Rodríguez Zapatero. En aquesta etapa va continuar el creixement econòmic i l'augment de la població. El 2008 es va repetir la victòria socialista.

La Restauració de la Generalitat de Catalunya

De la Mort de Franco al Retorn de Tarradellas

Pocs dies després de la mort de Franco, es va constituir el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, integrat per tots els moviments polítics que reclamaven la democràcia. L'arribada de Suárez al poder va significar que les reivindicacions catalanes comencessin a ser escoltades. Suárez es va posar en contacte amb Josep Tarradellas, qui havia estat membre del govern de la Generalitat durant la Segona República i la Guerra Civil, i ocupava el càrrec de president de la Generalitat a l'exili des de 1954. Suárez es va comprometre a restablir l'autogovern i a impulsar la redacció d'un Estatut d'Autonomia. El 23 d'octubre de 1977, Tarradellas va tornar a Catalunya com a president de la Generalitat. Tarradellas va formar un govern d'unitat, el qual es va marcar com a principal objectiu la redacció de l'Estatut d'Autonomia.

L'Estatut de Sau i les Institucions Catalanes

El juny de 1978, es va reunir a Sau una comissió de parlamentaris catalans per tal d'elaborar l'Estatut. La tasca consistia a adaptar la realitat catalana a les exigències de la Constitució espanyola. L'Estatut va refermar el català com a llengua pròpia de Catalunya, amb cooficialitat amb el castellà, i va configurar les institucions de la Generalitat:

• El Parlament (poder legislatiu).
• El President (cap del govern, anomenat Consell Executiu).

Primeres Eleccions Autonòmiques i Governs de CiU

Es van convocar eleccions per triar els diputats del nou Parlament el 20 de novembre de 1980. Les forces que van obtenir més representació parlamentària van ser, per ordre: CiU, PSC-PSOE, PSUC, UCD i ERC. CiU va formar el primer govern de la nova etapa autonòmica, sota la presidència de Jordi Pujol, qui va ser elegit president de la Generalitat en 5 ocasions més (1984, 1988, 1992, 1995, 1999). El Parlament va aprovar diverses lleis dirigides a desenvolupar el sistema sanitari i educatiu, a protegir la llengua catalana i a posar en funcionament la policia autonòmica, entre d'altres.

Canvi de Govern i Reforma de l'Estatut (2003-2006)

A les eleccions de 2003, va sorgir un Govern Tripartit (format per PSC, ERC i ICV) presidit pel socialista Pasqual Maragall. El Tripartit va impulsar la reforma de l'Estatut per adequar-lo a la realitat catalana actual. El nou Estatut va entrar en vigor l'agost de 2006. El novembre de 2006, després d'unes eleccions anticipades, el també socialista José Montilla va ser nomenat president al capdavant d'un govern format igualment per PSC, ERC i ICV.