La Renaixença i el catalanisme polític: orígens i evolució (1859-1897)

A la dècada dels vuitanta, concretament el 1883, apareix un nou moviment cultural caracteritzat per la voluntat de recuperar la literatura catalana: la Renaixença. Aquest moviment desembocà en el catalanisme polític. Aquest moviment, impulsat per la burgesia, tenia en els seus inicis com a eix l'oda a la pàtria. L'any 1859 es restauraren els Jocs Florals, un concurs de poesia que va dinamitzar i prestigiar l'ús del català com a llengua pròpia i símbol de la pàtria.

Factors que van fer triomfar la Renaixença

• Expressió cultural d'una evolució catalana diferenciada d'Espanya.
• La reacció contra el fort centralisme polític amb què es construïa el nou Estat liberal.
• La influència del romanticisme europeu, que valorava el passat medieval dels pobles.

Catalanisme cultural: impulsat per la Renaixença, volia recuperar la llengua, la cultura i la tradició catalanes.

Catalanisme polític: buscava la manera d'organitzar-se políticament, d'aquí sorgiren els primers partits polítics que necessitaven algú que els ajudés a recuperar la llengua, la cultura i, com a prioritat, el territori català.

Dues ideals bàsiques: els progressistes i la tradició

Els progressistes estaven influenciats per la Fe, el progressisme i el liberalisme. La tradició, que venia del tradicionalisme carlí, era conservadora.

Tres cercles de la Renaixença

• Radicals: eren literats agrupats al voltant de la revista La Renaixença.
• Els conservadors: eren un grup de catòlics del seminari de Vic i la Verge de Montserrat.
• Els federals: encapçalats per Valentí Almirall.

Valentí Almirall: va impulsar el primer catalanisme polític, és a dir, la transformació del moviment català. El 1879 va publicar el diari El Catalanista. Al 1880 i 1883 va organitzar els dos primers congressos catalanistes, on es discutia com ser catalans políticament i què havia de ser el país. El 1882 va fundar la primera organització política i cultural, el Centre Català. El 1886 va sistematitzar la doctrina del catalanisme polític en el llibre Lo catalanisme. El 1887, l'ala més conservadora del Centre Català, encapçalada per Guimerà i d'altres, va fundar una nova agrupació: la Lliga Catalana (objectiu: definir Catalunya des d'un punt de vista conservador).

Tres moments del catalanisme polític

El 1888 va ser el primer acte públic de la Lliga, quan demanaven la plena autonomia per a Catalunya a la Regència, en plena crisi. El 1885, el Memorial de Greuges, un document de queixa redactat pel Centre Català (Valentí Almirall) sobre el tractament que rebien els catalans per part del govern castellà, representa les reivindicacions catalanes i defensa l'economia, la cultura i el dret català. El 1892, la Unió Catalanista redacta les Bases de Manresa, el primer projecte d'autonomia per a Catalunya. El 1897, la Unió Catalanista va fer publicar un missatge dels republicans (Catalunya se solidaritza amb Creta, perquè havia estat atacada pels turcs). El govern d'Espanya vol reprimir-lo tot perquè diu que és un perill per a la unitat espanyola, i la premsa de Madrid va començar a utilitzar l'adjectiu separatista per desqualificar el catalanisme polític.