La Transició Democràtica a Espanya i Catalunya (1975-1982): resum

A la mort del general Franco, les lleis fonamentals preveien la continuació del règim franquista, transformat en una monarquia no democràtica. Però, des del novembre del 1975, es va desenvolupar a Espanya un procés de transició política en el qual es va promulgar la Constitució del 1978 i es va establir un sistema de monarquia constitucional. A Catalunya, la reivindicació d'autogovern va portar al restabliment de la Generalitat, a l'elaboració d'un estatut d'autonomia i a la celebració de les primeres eleccions autonòmiques (1980).

La Transició es va desenvolupar entre l'any 1975, amb l'accés al tron del rei Joan Carles I, i el 1982, amb l'arribada al poder del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), un dels partits de l'oposició al franquisme. A partir del 1982, es va iniciar un període de normalitat democràtica, en el qual dos partits s'han anat alternant el govern: el PSOE, que es va mantenir catorze anys en el poder (1982-1996).

Els inicis de la Transició (1975-1978)

Immobilistes, reformistes i rupturistes

El 22 de novembre del 1975, dos dies després de la mort del dictador, Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei segons les previsions de la Llei de Successió. El monarca va disposar que continués al capdavant del govern Carlos Arias Navarro, que va incorporar al seu gabinet els reformistes Manuel Fraga Iribarne i José María de Areilza.

Però, quan Arias Navarro va presentar el seu programa de govern a les Corts, es va fer evident que apostava pel continuisme del franquisme i que el seu plantejament reformista era del tot insuficient.

La Junta Democràtica i la Plataforma de Convergència Democràtica, creades els anys finals del franquisme, es van unir en l'anomenada Coordinació Democràtica. La seva proposta s'expressava en la fórmula de la ruptura democràtica, és a dir, un procediment constituent que, per mitjà d'un govern provisional i d'unes eleccions generals, posés les bases d'un nou sistema polític. A Catalunya, a més de l'Assemblea de Catalunya, al final del 1975 es va crear el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, que integrava onze partits.

Les forces antifranquistes van perdre la iniciativa i van promoure una sèrie de mobilitzacions populars que reclamaven les llibertats democràtiques, l'amnistia per als presos polítics i els estatuts d'autonomia.

El govern de Suárez i la reforma política

Va proposar un projecte audaç, la Llei per a la Reforma Política (LRP), que reconeixia, amb limitacions, els drets fonamentals de les persones, la potestat legislativa i preveia un sistema electoral democràtic. La llei va ser sotmesa a referèndum el 15 de desembre del 1976 i va ser aprovada pel 81% dels votants.

Els mesos següents a l'aprovació de la Llei per a la Reforma Política va tenir lloc un procés d'intenses negociacions entre el govern i algunes forces polítiques democràtiques, per tal de preparar les condicions per a la celebració d'eleccions generals. Mentrestant, a tot arreu es multiplicaven les mobilitzacions i les demandes de democràcia.

Es van legalitzar els partits PCE i PSUC. Les eleccions generals van quedar fixades per al 15 de juny del 1977 i s'hi van presentar la majoria de partits que havien vertebrat l'oposició al règim de Franco. Manuel Fraga Iribarne va crear un nou partit, Alianza Popular. Des del govern es va constituir la Unió de Centre Democràtic (UCD), el líder de la qual era Adolfo Suárez.

El triomf va ser per a la UCD; el PSOE va quedar en segon lloc. Adolfo Suárez va constituir el primer govern democràtic d'Espanya després de la Guerra Civil. Una de les primeres tasques del nou govern va ser la redacció d'una Constitució per establir les bases del nou estat democràtic.

A Catalunya van guanyar els socialistes, encapçalats per Joan Reventós; el segon lloc va ser per al PSUC, i la UCD i el PDC en tercer lloc.

La Transició es va accelerar gràcies a una crisi econòmica, una onada de mobilitzacions socials i brots de violència, incloent-hi actes terroristes d'ETA i GRAPO. El resultat va ser un pacte entre els reformistes exfranquistes i l'oposició democràtica.

La Constitució del 1978

• Política de consens.
• Caràcter progressista.
• Monarquia parlamentària.
• Abolició de la pena de mort.
• Principis rectors de la política social i econòmica.
• Llibertat de mercat.
• Dret a l'autonomia.