Els Tractats Internacionals i la Llei: Fonts del Dret a la CE

Els Tractats Internacionals

1. Concepte de Tractat Internacional

S'entén per «tractat» un acord internacional celebrat per escrit entre Estats i regit pel dret internacional, ja consti en un instrument únic o en dos o més instruments connexos i qualsevol que sigui la seva denominació particular.

2. Els Tractats Internacionals i la Constitució Espanyola (CE)

Article 94.2 de la CE

«El Congrés i el Senat seran informats immediatament de la conclusió dels altres tractats o convenis».

Article 96 de la CE

1. «Els tractats internacionals celebrats vàlidament formaran part de l’ordenament intern una vegada hagin estat publicats oficialment a Espanya. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o d’acord amb les normes generals del dret internacional».
2. «Per a denunciar els tractats i els convenis internacionals s'utilitzarà el mateix procediment previst per a aprovar-los en l’article 94».

3. Classes de Tractats Internacionals

• Els que transfereixen competències (article 93):
  • «Mitjançant una llei orgànica es podrà autoritzar la celebració de tractats pels quals s’atribueixi a una organització o a una institució internacional l’exercici de competències derivades de la Constitució. Correspon a les Corts Generals o al Govern, segons els casos, la garantia del compliment d’aquests tractats i de les resolucions emanades dels organismes internacionals o supranacionals titulars de la cessió».
• Els de caràcter polític i militar (article 94.1):
  • «La prestació del consentiment de l’Estat per a obligar-se per mitjà de tractats o convenis requerirà l’autorització prèvia de les Corts Generals en els casos següents...»
• Els que afecten la integritat territorial de l’Estat (article 94.1).
• Els que afecten els drets i deures fonamentals del Títol I (article 94.1).
• Els que impliquen obligacions per a la Hisenda Pública (article 94.1).
• Els que suposen una modificació legislativa o exigeixen mesures legislatives per a la seva aplicació (article 94.1).
• Altres (article 94.2):
  • «El Congrés i el Senat seran informats immediatament de la conclusió dels altres tractats o convenis».

4. Posició dels Tractats en l'Ordenament Jurídic (OJ)

Relació amb la Constitució Espanyola (CE)

• Subordinació dels tractats a la CE (article 95.1):
  • «La celebració d’un tractat internacional que contingui estipulacions contràries a la Constitució exigirà la revisió constitucional prèvia».
• Control previ de constitucionalitat:
  • Article 95.2 de la CE:
    • «El Govern o qualsevol de les Cambres pot requerir el Tribunal Constitucional perquè declari si aquesta contradicció existeix o no».
  • Article 78 de la LOTC:
    • 1. «El Govern o qualsevol de les dues Cambres podrà requerir al Tribunal Constitucional perquè es pronunciï sobre l’existència o inexistència de contradicció entre la Constitució i les estipulacions d’un tractat internacional del qual el text estigués ja definitivament fixat, però al qual no hagués prestat encara el consentiment de l’Estat.
    • 2. Rebut el requeriment, el Tribunal Constitucional emplaçarà el sol·licitant i els restants òrgans legitimats, segons el que preveu l'apartat anterior, a fi que, en el termini d’un mes, expressin la seva opinió fundada sobre la qüestió. Dins del mes següent al transcurs d’aquest termini i llevat del que disposa l’apartat següent, el Tribunal Constitucional emetrà la seva declaració, que, d’acord amb l’establert en l’article 95 de la Constitució, tindrà caràcter vinculant.
    • 3. En qualsevol moment podrà el Tribunal Constitucional sol·licitar dels òrgans esmentats en l’apartat anterior o d’altres persones físiques o jurídiques o altres òrgans de l’Estat o de les Comunitats Autònomes, quants aclariments, ampliacions o precisions estimi necessàries, allargant el termini d’un mes abans citat en el mateix temps que hagués estat concebut per respondre a les seves consultes, que no podrà excedir de trenta dies».

Relació amb la Llei

• Igualtat vinculant:
  • Article 93 de la CE: (Autorització per Llei Orgànica per a la cessió de competències).
  • Article 94.1 de la CE: (Autorització prèvia de les Corts Generals).
  • Article 27.2 de la LOTC:
    • «Són susceptibles de declaració d’inconstitucionalitat (...) els tractats internacionals...».
• Resistència front a la llei:
  • Article 96.1 de la CE:
    • «Els tractats internacionals celebrats vàlidament formaran part de l’ordenament intern una vegada hagin estat publicats oficialment a Espanya. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o d’acord amb les normes generals del dret internacional».
• Superioritat jeràrquica?
  • No s’ha de parlar de superioritat jeràrquica.

5. Dret Comunitari i Dret Intern

DTC 1 / 2004 (Fonament Jurídic 4)

• Primacia del Dret Comunitari:
  • El principi de primacia implica que el Dret Comunitari preval sobre el dret dels Estats membres.
  • La primacia del Dret Comunitari es basa en el principi de competència i no en el de jerarquia, estenent-se tant a les lleis ordinàries com al Dret constitucional intern.
  • Hi ha una mena de reserva material a favor de la norma comunitària que impedeix dictar disposicions normatives posteriors contràries.
• Supremacia de la Constitució Espanyola:
  • La primacia del Dret Comunitari no afecta la supremacia de la Constitució.
  • Vegeu: Articles 93 i 94.1 de la CE i Article 27.2 de la LOTC.
• Tribunal de Justícia de la UE:
  • És una institució de la Unió Europea a la qual està encomanada la potestat jurisdiccional o el poder judicial en la Unió.
  • La seva missió és interpretar i aplicar el Dret Comunitari Europeu.
  • És el garant d’un ordenament jurídic propi que es veu assistit i aplicat també pels sistemes jurídics nacionals.
• Efecte directe de les normes de Dret Internacional:
  • Les normes que emanen de les institucions europees tenen plena aplicabilitat interna, de manera que creen drets i obligacions per als particulars, sense necessitat que els Estats membres dictin actes de transposició.

6. Fonts del Dret Comunitari Originari

Tractats Fundacionals

• Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) (París, 18/4/1951).
• Tractats de Roma (25/3/1957).
• Tractat de Fusió dels Executius (Brussel·les, 8/4/1965).
• Tractat de Luxemburg (17/2/1986).
• Tractat de Maastricht (7/2/1992).
• Tractat d’Amsterdam (2/10/1997).
• Tractat de Niça (26/2/2001).
• Tractat de Roma (29/10/2004).
• Tractat de Lisboa (13/12/2007).

Tractats d’Adhesió

Producte del progressiu augment dels membres de la CE. Entre ells destaquen:

• El Tractat de Brussel·les de 1972.
• El Tractat d’Atenes de 1979.
• El Tractat de Lisboa / Madrid de 1985.
• El Tractat de 1994 (S’incorporen Àustria, Suècia i Finlàndia).
• El Tractat de 2003 (S’incorporen la República Txeca, Estònia, Xipre, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, Eslovènia i Eslovàquia).
• El Tractat de 2005 (Relatiu a l’adhesió de la República de Bulgària i de Romania).

Característiques del Dret Originari

• Aplicació directa:
  • Les normes jurídiques són aplicades directament en els Estats membres, sense necessitat de transposicions.
  • Es tracta de manaments clars i incondicionals no sotmesos a reserva per als Estats membres de subordinar la seva posada en pràctica per un acte positiu de Dret intern.
• Pluralitat:
  • El Dret Comunitari Originari està compost per un conjunt variat de textos jurídics.
• Autonomia:
  • Cada Tractat té el seu procediment propi.
  • Des de Maastricht l’autonomia està sent matisada: ja no hi ha un procés de revisió diferent per a cadascun dels Tractats.
• Supremacia:
  • És la norma constitutiva la que confereix al Dret Derivat el seu fonament i límits.

7. Fonts del Dret Comunitari Derivat

Reglaments

• Consistència: Disposicions de caràcter general, obligatòries i directament aplicables, sense necessitar un acte d’intervenció o d’incorporació per part dels ordenaments nacionals.
• Característiques:
  • Abast general: Es dirigeix a una categoria indeterminada de destinataris.
  • Obligatoris: Els reglaments s’imposen en la totalitat de les seves disposicions.
  • Directament aplicables: No necessiten un acte d’intervenció per part dels Estats.
• Ocuparien un lloc semblant a la llei en el Dret interior.

Directives

• Consistència: Disposicions que obliguen l’Estat membre pel que fa al resultat que ha d’aconseguir-se, corresponent a aquell l’elecció de la forma i els mitjans per aconseguir aquest resultat.
• Característiques:
  • Obligatoris: Imposen una obligació de resultat.
  • No són directament aplicables: Necessiten un acte de recepció per part del Dret intern.
  • Finalitat harmonitzadora: Els Estats han d’elegir la forma i els mitjans per garantir l’eficiència plena de la directiva.
  • Efecte directe: El Tribunal Europeu ha dit que les directives despleguen un efecte directe, podent ser invocades pels particulars i aplicades pel jutge.

Decisions

• Obligatorietat limitada al destinatari: No tenen un destinatari general, sinó individual, havent de ser notificades.
• Efecte directe: El Tribunal de Justícia els ha reconegut també la possibilitat que tinguin efecte directe.

Recomanacions i Dictàmens

• No vinculants.
• Diferència:
  • Recomanacions: Contenen principis amb una invitació a actuar.
  • Dictàmens: Es limiten a expressar una opinió.
• Solen ser utilitzades com a mecanismes previs a l’adopció de directives o decisions.

Actes Atípics

Actes d’abast intern de la Unió i actes sorgits de la pràctica de les institucions.

8. Fonts del Dret Comunitari Complementari

Fonts del Dret Internacional

• Acords del Consell: Són els Acords conclosos entre els Estats membres entre si.
• Acords internacionals: Són els acords i decisions dels representants dels Estats reunits en el si del Consell, que no tenen la condició d’actes del Consell.
• Acords amb tercers Estats: Tenen el mateix efecte directe que el Dret Primari, encara que estan subordinats a ell, prevalent, en canvi, sobre el Dret Derivat.

Altres Fonts del Dret

• Jurisprudència: El Tribunal de Justícia té la competència suprema en la interpretació del Dret Comunitari.
• Principis generals: Són freqüentment invocats pel Tribunal.
• Costum.

La Llei

1. Concepte de Llei

Definició (Rodríguez-Zapata)

Norma solemne emanada de les Corts Generals, prèvia discussió i votació en seu parlamentària, i sancionada i promulgada amb aquest nom pel Rei.

Elements Definidors de la Llei

• Caràcter normatiu: La llei és la categoria normativa bàsica de l’ordenament jurídic.
• Caràcter democràtic: La llei és la via per mitjà de la qual es legitimen la resta de les institucions de l’Estat. Un òrgan no elegit no pot ratificar les decisions de la representació popular.
• Expressió de sobirania: Les lleis són aprovades pel Parlament, el qual és elegit pel poble.

La Llei en l'Estat Social i Democràtic de Dret

• Generalitat: La llei comprèn tots aquells que es troben en les condicions previstes per ella, sense excepcions de cap classe.
• Universalitat: La llei obliga, prohibeix o permet a tots els ciutadans.
• Monopoli legislatiu: L’Estat té el monopoli legislatiu.

Procés Legislatiu (Solozábal)

• Dos moments:
  • Definició del contingut de la llei.
  • Ordre Imperativa: Emissió de l’ordre que dóna al contingut de la llei el valor imperatiu i obligatori.

Reserva de Llei

• Consistència: Matèries reservades per la Constitució per ser regulades, de forma més o menys completa, per llei.
• Finalitat: Assegurar que la regulació dels àmbits de llibertat que corresponen als ciutadans depengui exclusivament de la voluntat dels seus representants. Aquests àmbits han de quedar exempts de l'acció de l'executiu.
• Intensitat variable en dos sentits: Segons es requereixi que la regulació sigui mitjançant llei en sentit estricte (llei parlamentària) o bé s'admeti que la regulació pugui fer-se per mitjà d’una regla d’igual rang i força (decret legislatiu, decret llei).
• Tipus:
  • Reserva Absoluta: La matèria ha de ser regulada totalment per llei, sense que els reglaments puguin incidir-hi.
  • Reserva Relativa: Els reglaments poden incidir en la regulació de la matèria.
  • Reserva Reglamentària: Àmbit material que cal regular per reglament, sense que la llei pugui incidir-hi. Propi d’altres països com França.

Força, Rang i Valor de Llei

• Força de llei:
  • El poder innovador (força activa de la llei): Capacitat exclusiva de la llei per modificar qualsevol punt de l’ordre jurídic preexistent.
  • La resistència passiva de la llei (força passiva de la llei): La llei no pot ser modificada ni derogada si no és per una altra llei, és a dir, per una altra norma dotada de la mateixa força específica.
• Valor de llei: Aquells actes del Parlament que, sense posseir la força de les lleis, el principi democràtic els atribueix el valor de llei.
• Rang de llei: Posició que ocupa la norma en l’escala de jerarquia normativa.

2. Classes de Lleis

Segons l'Origen

• Corts Generals (article 66.2 CE): «Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l’Estat, n’aproven els pressupostos, controlen l’acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueixi la Constitució».
• Assemblees autonòmiques (article 152.1 CE): Les comunitats autònomes també tenen potestat legislativa.

Segons la Matèria i el Rang

• Lleis Ordinàries:
  • Llei de Pressupostos (article 134 CE).
  • Llei de bases (article 82 CE).
  • Llei de delegació (article 82 CE).
  • Llei marc (article 150.1 CE).
  • Llei d’harmonització (article 150.3 CE).
• Lleis Orgàniques:
  • Lleis que aproven Estatuts d’autonomia (article 81 CE).
  • Lleis de transferència / delegació (article 150.2 CE).
  • Autorització de certs tractats internacionals (article 93 CE).
  • Certes matèries.

Classificació de Lleis Ordinàries per Procediment (Art. 75.2 CE)

Article 75.2 CE: «Les cambres podran delegar a les comissions legislatives permanents l’aprovació de projectes o proposicions de llei. El Ple, això no obstant, podrà requerir en qualsevol moment el debat i la votació de qualsevol projecte o proposició de llei que hagi estat objecte de la delegació».

• Llei de Ple:
  • Tramitació ordinària o comuna.
  • Procés: Ple – Comissió – Ple (Primer es debat la llei en la seva totalitat en el Ple, després s’organitza una Comissió, i per últim es retorna de nou al Ple per a ser aprovada).
• Llei de Comissió:
  • Delegació en una Comissió legislativa (articles 148 i 149 RCD i 130 – 132 RS) automàtica (CD) o instada (S).
  • Reglament del Congrés dels Diputats (RCD): S’exclouen de tal delegació, que haurà de ser acordada pel Ple de la Cambra, tant el debat i la votació a la totalitat o la presa en consideració. La delegació legislativa no és possible quan els projectes o proposicions de llei haguessin estat vetats o esmenats pel Ple del Senat. El Ple pot recuperar per a la seva competència la deliberació i votació final, bé en el moment del debat a la totalitat o en el de la presa en consideració, bé abans d’iniciar-se el debat en la Comissió corresponent.
  • Reglament del Senat (RS): La delegació i la seva possible revocació posterior s’adoptarà pel Ple a proposta de la Mesa, d’un grup parlamentari o de vint-i-cinc senadors. S’exclourà únicament de la delegació la hipotètica aprovació d’un veto per part de la Comissió, que haurà de ser ratificat o rebutjat pel Ple.
  • Matèries indelegables: Reforma constitucional, qüestions internacionals, lleis de bases, Pressupostos Generals de l’Estat (PGE).
  • Tràmits indelegables: Debat de totalitat i de presa en consideració.

Lleis Orgàniques

• Article 81 de la CE:
  1. «Són lleis orgàniques les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aproven els estatuts d’autonomia i el règim electoral general i les previstes en la Constitució.
  2. L'aprovació, la modificació o la derogació de les lleis orgàniques exigeix la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte».
• Naturalesa jurídica:
  • Les relacions amb la llei ordinària: S’aplica el principi de competència.
  • Les lleis orgàniques es tracten d’unes lleis de la mateixa naturalesa que les ordinàries que els nostres constituents han reservat per a certes matèries i a les quals han volgut revestir d’una especial solemnitat.
  • La reserva de llei orgànica: interpretació estricta: Si és cert que existeixen matèries reservades a llei orgànica, també ho és que les lleis orgàniques estan reservades a aquestes matèries i que, per tant, seria disconforme amb la Constitució la llei orgànica que envaís matèries reservades a llei ordinària.
  • Les matèries «connexes»: Posteriorment, es considera que la llei orgànica només pot incloure preceptes que excedeixen de l’àmbit estricte de la reserva quan el seu contingut desenvolupi el nucli orgànic i sempre que constitueixi un complement necessari.
• Abast material:
  • Desenvolupament dels Drets Fonamentals i Llibertats Públiques (DDFF i LLPP): No són tots els drets reconeguts en el Títol I, sinó únicament els establerts en la Secció 1a, del seu Capítol II (articles 15 al 29).
  • Estatuts d’autonomia.
  • Règim electoral general.
  • Altres.
• Procediment:
  • Majoria absoluta en votació de conjunt en el Congrés dels Diputats: És necessària l’aprovació de la meitat més u dels diputats, estiguin o no presents.
  • Tramitació en el Senat: El Senat pot oposar un veto, que exigiria majoria absoluta per poder ser aixecat.