Títol valor: definició, regulació i principis bàsics

Definició del títol valor

Títol valor: document essencialment transmissible, la tinença o possessió del qual és necessària perquè el seu tenidor, posseïdor o titular pugui exercir els drets que en el document es troben reflectits de manera literal i autònoma. En resum, és la materialització d’un dret en forma de document. En aquest document està descrit o indicat un exercici pel qual està legitimat en principi el seu posseïdor. Exemple: bitllet de 50 €.

El títol valor es caracteritza pels següents elements:

• Incorporació en un determinat document (l’exercici dels drets incorporats al títol que es posseeix).
• La necessitat de posseir el dret.
• El caràcter literal i autònom d’aquest dret.

3. Regulació dels títols valors

El comerç comença al Mediterrani i, en temes europeus, al nord d’Europa (mar del Nord i mar Bàltic). Inicialment, als orígens del títol valor, aquest es regula amb costum i tradició (fonts originals del dret mercantil), però més endavant els comerciants volen un altre tipus de regulació, i neix el concepte d’Estat, el qual comença a crear normes. Quan el rei crea normes, no és empàtic amb la classe comerciant. Aquesta classe, en adquirir poder econòmic, també adquireix poder cultural i polític; i hi ha un moment en què es produeix tensió entre la burgesia emergent i la classe dominant. La burgesia emergent pren el poder polític de l’Estat amb la Revolució Americana i la Revolució Francesa. A França sorgeix una república que posa al control de l’Estat la classe emergent.

4. Principis dels títols valors

1) Principi de literalitat

El dret que s’incorpora està condicionat de manera molt sensible per la forma i els termes en els quals aquest es troba escrit i incorporat. El contingut del dret, la seva extensió i els seus límits depenen de la literalitat amb què es troba incorporat en el títol. Això posa de manifest la importància de les formes a l’hora d’emetre el títol. Aquest principi està destinat a minimitzar o resoldre controvèrsies al voltant del contingut del dret incorporat en el títol.

Exemple: no és el mateix titular-lo com a acció que titular-lo com a xec. Ni és el mateix un xec de 1.000 euros que un de 10.000 euros.

2) Principi d’autonomia

D’acord amb aquest principi, qui esdevé titular d’un determinat títol valor gaudeix de la titularitat dels drets incorporats en aquest títol, en una posició d’autonomia respecte d’anteriors titulars. Es situa en una posició independent en relació amb els vincles de caràcter personal que poguessin existir entre el deutor (obligat) i anteriors titulars. D’aquesta manera, al titular actual no se li podran oposar excepcions personals basades en relacions anteriors (els vicis personals) entre l’obligat i antics titulars.

3) Principi de legitimació de la possessió

Com hem dit a la definició de títol valor, la persona legitimada per exercir el dret incorporat és, en principi, el posseïdor d’aquest. És a dir, la persona que posseeix el document on està incorporat el dret és el titular del dret. Això simplifica la presumpció i les possibles controvèrsies sobre qui és el legítim titular del dret. No obstant això, es poden reclamar altres requisits del títol. Si calen altres requisits, ens podríem trobar davant d’un títol nominatiu (reclamar al legitimat, a part de la possessió del títol, la identitat nominativa, és a dir, que la persona que s’identifica com a titular al document sigui la mateixa que el procedeix). També facilita que el deutor acrediti el compliment d’una obligació davant del titular del document.

5. Relació fonamental (missió)

Els títols no s’emeten de manera espontània: hi ha relacions jurídiques que operen com a causa última de la missió d’un títol, el que anomenem relació fonamental subjacent. És a dir, és la relació existent entre el títol i el negoci que va originar la creació d’aquest (missió del títol).

En funció de la relació que existeix entre el règim jurídic que regula el negoci jurídic i el títol que se’n deriva, podem parlar de dues modalitats diferents de títols valors:

• a) Títols valors abstractes: es caracteritzen per disposar d’una regulació del tot aliena a la regulació de la relació fonamental subjacent. Tenen una regulació independent.
• b) Títols valors causals: el règim jurídic que regula el títol valor està molt influenciat pel règim jurídic que regula la relació fonamental subjacent. Tenen una regulació dependent.

Art. 1170 CC: la missió d’un determinat títol no s’ha de confondre amb el compliment de l’obligació (que jo emeti un pagaré no vol dir que el pagui). Si jo emeto un pagaré per pagar la compravenda, la compravenda no està pagada; haurem d’esperar que es pagui el pagaré.

6. Classes de títols valors

1) Efectes en la constatació de l’existència del títol / constatació del dret: la diferència entre aquests dos títols es troba en si la missió del títol comporta el naixement del dret incorporat o no:

• a) Títols constitutius: l’emissió del títol representa el naixement ex novo d’un dret incorporat en el títol corresponent. Amb la seva creació esConstitueix un dret que no existia prèviament.
• b) Títols declaratius: l’emissió dels quals no implica la creació ex novo del dret, perquè el dret és preexistent sense necessitat de l’emissió.

2) Emissió individual o en sèrie:

• a) Títols emesos individualment: es creen de manera puntual i individualitzada en moltes ocasions.

3) Contingut o natura del dret incorporat en un títol:

• a) Títols valors canviaris: el dret incorporat fonamentalment es limita a un dret de crèdit que legitima al titular per obtenir un determinat pagament a càrrec de l’obligat en les condicions indicades al títol.
• b) Títols valors de participació: amplien el ventall de drets del que és propietari el titular. Un títol de participació dona més drets que els estrictament econòmics.
• c) Títols valors de tradició: molt vinculats al dret de la navegació. Permeten al seu titular gaudir d’una possessió de tipus mediat de la mercaderia que acostuma a estar en trànsit o emmagatzemada, podent reclamar-la quan sigui possible.

4) En funció de la manera o tipologia en què s’identifica el titular del dret incorporat:

• a) Títols al portador: es presumeix que el posseïdor d’aquest és el legítim titular dels drets incorporats. Inconvenient: si perds el títol perds el crèdit.
• b) Títols nominatius: a part d’exigir la simple possessió del títol, es demana la coincidència entre la identitat del posseïdor i la identitat indicada en el títol.
• c) Títols valors a l’ordre: aquell que reconeix com a legítim titular el posseïdor del títol que més estigui indicat en aquest o aquella altra persona a la qual aquell legítim posseïdor hagi indicat en el mateix títol com a nou tenidor. Simplifica el procés de transmissió.

LLIÇÓ 2. Els títols valors canviaris

Els títols valors canviaris es caracteritzen pel fet que incorporen un dret de crèdit. Entre els títols valors canviaris trobem: la lletra de canvi, el pagaré i el xec.

1. Concepte de lletra de canvi

La lletra de canvi, doctrinalment, es pot definir com aquell títol canviari que es caracteritza pel fet d’incorporar una ordre incondicionada que dóna al seu emissor sobre una altra persona, receptora d’aquesta ordre, consistent a pagar una determinada quantitat de diners a un tercer posseïdor de la lletra i, per tant, tenidor d’aquesta.

Tres subjectes (no cal que hi siguin els tres):

• El lliurador/emissor de la lletra, que dóna l’ordre de pagament. Pot ser una altra persona diferent o la mateixa persona que el tenidor o lliurat. En fer-ho es responsabilitza davant la persona destinada a beneficiar-se del compliment de l’ordre donada.
• El receptor o lliurat, que és el destinatari, és a dir, qui rep l’ordre de pagament. Emet una declaració de la lletra denominada acceptació per poder ser obligat canviari.
• El tenidor o prenedor, que és el beneficiari de l’ordre de pagament, és qui posseeix la lletra de canvi i a qui s’ha de fer el pagament.

2. Declaració canviària

L’ordre que dóna el lliurador amb l’emissió de la lletra té el nom de declaració canviària original (perquè crea la lletra); però la lletra és un títol que està destinat a acumular diferents declaracions canviàries al llarg de la seva vida. Ara bé, amb caràcter mínim, en tota lletra de canvi ha d’existir la declaració canviària d’emissió, que és la declaració mitjançant la qual s’emet la lletra. Mentre aquesta és essencial, altres tipus de declaracions poden arribar a no produir-se mai. Alguns exemples són:

• Declaració d’acceptació: el lliurat accepta l’ordre del lliurador.
• Declaració d’endós: queda reflectit a la lletra que el tenidor la transmet a una altra persona.
• Declaració d’aval.

3. Solidaritat canviària

Tots i cadascun de les persones que emeten una declaració de la lletra signada es converteixen en obligats canviaris al seu pagament davant del tenidor, i tots ho fan en règim de solidaritat canviària, és a dir, una solidaritat especial diferent de la civil. La solidaritat canviària és una especialitat civil perquè passen dues coses que no passen a la civil: la declaració d’invalidesa d’un obligat no condiciona la resta.

Autonomia entre els diferents obligats i obligacions (art. 8 Llei cambiària): una eventual declaració d’invalidesa de l’obligació d’un determinat obligat canviari no comporta la invalidesa de les obligacions de la resta d’obligats. És a dir, l’obligació de cadascun dels obligats és independent de la dels altres.

b) El pagament de l’obligació per part d’un dels obligats no necessàriament equival a l’extinció del crèdit canviari; només comporta una reestructuració de les obligacions preexistents.