Tirant lo Blanc: Estructura, Resum i Anàlisi de les Cinc Parts

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,78 KB

Estructura de Tirant lo Blanc: Les Cinc Parts

Tirant lo Blanc està estructurat en cinc parts principals, que marquen l'evolució del protagonista des d'un jove aspirant fins a un líder militar i polític.

Part I: Anglaterra i l'Aprenentatge (Capítols 1-97)

La primera part es desenvolupa a Anglaterra. Ens conta la història d'un jove Bretó que viatja amb amics cap a la cort de Londres per ser nomenat cavaller. En aquesta part, podem reconèixer un artefacte literari que consisteix en la inserció de literatura dins de la literatura.

  • L'Ermità i la Formació: Camí a Londres, el jove es perd al bosc i acaba en un clar on viu un ermità. Aquest forma moralment Tirant per rebre l'orde de cavalleria.
  • Lliçons de Cavalleria: Les lliçons que l'ermità dóna a Tirant provenen directament del Llibre de l'orde de cavalleria de Ramon Llull.
  • Èxit Inicial: Tirant és presentat com un cavaller d'èxit i paladí del torneig.

Part II: Sicília, Rodes i l'Evolució del Cortesà

La segona part comença amb Tirant a Sicília i després a Rodes. A Sicília, la novel·la guanya en profunditat humana; els personatges que apareixen són propers a la vida quotidiana de l'autor. Aquesta part narra:

  • Els amors del Rei de França (que ja no era un infant) i Ricomana, que ja demostra una actitud de dona madura.
  • Tirant farà de cortesà per protegir el príncep.
  • Aquests es casen i Tirant se'n va.

En sentir que els egipcis han atacat Rodes, Tirant hi acudeix, ajuda i repel·leix els egipcis.

L'Evolució de Tirant: De Cavaller a Almirall

A la novel·la es pot veure una evolució constant que incorpora fets històrics. Tirant evoluciona de ser un aspirant a cavaller, a cortesà i, fins i tot, a almirall que coordina fets militars al mar.

Part III: Constantinoble i la Victòria Militar

La tercera part ocorre quan arriba la crida de Constantinoble per defensar la ciutat dels turcs. Tirant arriba quan ploren la mort del fill de l'Emperador, es fa càrrec de la defensa i aconsegueix la victòria i la pau amb els turcs.

  • Història-Ficció: Martorell fa història-ficció, ja que la realitat històrica va ser la contrària (Constantinoble va caure). Ell proposa un final feliç.
  • General Victoriós: Tirant continua evolucionant i ara és conegut com el general victoriós de grans batalles.

En la tercera i cinquena part, la novel·la guanya riquesa gràcies a les experiències i als diàlegs vius i frescos, els quals responien a la manera de comportar-se de la gent valenciana. Una altra característica és la manera hàbil en què el narrador allarga i acurta les narracions. Mescla l'estil col·loquial i el retoricisme barroc, ple de situacions. Tirant, en aquestes parts, madura com a home.

Part IV i V: Tunis, el Cèsar i el Final Tràgic

A la quarta part, Tirant, trist, puja a un vaixell per plorar, s'adorm i arriba a Tunis. Allà el fan esclau, però millora socialment, arreglant problemes al nord d'Àfrica i convertint els habitants al cristianisme.

Finalment, torna a Constantinoble, guanya definitivament als turcs i es casa amb la princesa. Tirant és nomenat «Cèsar de l'Imperi». No obstant això, el final és tràgic:

  1. Tornant d'una expedició, es banya en un riu i mor de pulmonia.
  2. La princesa mor poc després per un atac de cor.
  3. El pare (l'Emperador) mor per depressió.

Hipòlit esdevé el nou emperador en casar-se amb l'Emperadriu.