L'autor i la gènesi de la poesia culta catalana: anàlisi

L'autor i la seva aportació

L'autor és el primer que escriu una poesia culta en català i deixa d'escriure com els trobadors. És una persona que escriu com una persona del segle XV, reflectint la seva manera de pensar; és a dir, té l'encert de reflectir la sensibilitat del seu temps i de donar una resposta pròpia a problemes atemporals de la humanitat, com l'amor no correspost.

Autobiografia poètica i variants

La seva autobiografia consta d'uns 128 poemes extensos. Hi podem distingir diverses variants: els cants d'amor, els cants de mort, els cants morals, el cant espiritual i algun altre poema.

Temàtica central i relació amb la tradició trobadoresca

Totes les seves obres, girant al voltant dels cants d'amor, es consideren d'un extrem amorós; això podria semblar trobadoresc, però no ho és quan l'autor rebutja l'idealització i els recursos formals de la poesia trobadoresca. Opta per una proposta més realista i per una poesia introspectiva que cerca en les experiències personals —i en la «malaltia amorosa» que pateix— les causes del sofriment amorós.

Llenguatge, imatges i influències

A més, utilitza un llenguatge complex amb llargues imatges i amb influències de la filosofia medieval; cita els clàssics de caràcter moral. En els cants d'amor hi apareixen els famosos senyals amb els quals s'adreça als amants.

Origen dels cants morals i del cant espiritual

A partir d'aquí, si mirem la seva autobiografia sentimental, basada en la mort, deduïm l'origen dels cants morals i del cant espiritual, on l'autor reflexiona sobre l'amor i sobre el dolor que provoca. En els primers es fa notar la influència aristotèlica; la segona obra, el cant espiritual, es tracta d'un extens poema de versos sense rima en què l'autor s'adreça de forma íntima, parla del pecat en la seva vida amorosa i de com aquest pot portar-lo cap a una altra vida.

Reflexions sobre la mort i la dualitat amorosa

En els cants de mort també reflexiona sobre la vida i la dimensió autobiogràfica amorosa. L'autobiografia comença aïllant la dualitat de l'amor bestial i la mort, per referir-se a la lluita carnal i espiritual. A mesura que arriba a la maduresa de la seva meditació sobre l'amor, s'assoleix una situació de compromís: se n'extreu que l'amor ha de ser una barreja del carnal i de l'espiritual. Mentre es desplega aquesta recerca, també s'analitza la condició humana.

Estructura formal dels poemes

Els seus poemes de vuit versos amb rima creuada s'estructuren habitualment amb:

• una introducció neta i informada,
• una part de transició,
• una anàlisi o narració dels fets amb exemples,
• una tornada de quatre versos on hi apareixen els senyals.

Importància per a la poesia catalana

Gràcies a aquesta obra va sorgir l'origen de la poesia catalana: el fet que l'autor escrigui en català —sense poder expressar la mateixa veritat en cap altra llengua— fa que aquesta poesia es fonamenti en la necessitat i la sinceritat dels sentiments. Escriu de la mateixa manera que pensa i dóna rellevància a un jo personal. Per tant, és una poesia de jo, una poesia romàntica i de turment; hi destaquen un desig de carn i un desig espiritual, que estan en lluita.

Estil, plàstica i efecte sobre el lector

Com s'ha dit, el seu estil és molt plàstic: gairebé podria ser considerat comparable al d'un pintor. L'estil i la llengua estan en consonància amb allò que vol comunicar: utilitza comparacions i imatges per impressionar el lector i acostar-lo més a la seva experiència íntima.