Tirant lo Blanc: L'enamorament de Carmesina i l'obra de Martorell
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,27 KB
Tirant s'enamora de Carmesina
Tirant arriba a l'illa de Sicília mentre el rei es troba reunit amb el seu consell. Tirant s'acorda de l'emperador de Constantinoble i de la carta que li havia enviat, que deia: «Emperador de l'Imperi grec, et saludo i reverencio, rei de l'illa de Sicília; tots saben que tens un poderós cavaller anomenat Tirant lo Blanc».
Així doncs, Tirant anà a servir-lo complagut. Quan va arribar, després de les reverències corresponents, va acceptar el bastó de capitania. L'emperador portà Tirant a casa i aquest va voler fer reverència a la senyora emperadriu i a la senyora infanta, i així es va fer. Tirant va entrar en la cambra on es trobaven les dones i, quan va demorar la torxa i s'il·luminà l'estança, li besà la mà; després obrí les finestres i va contemplar la gran bellesa de la Carmesina.
Joanot Martorell
Fou un escriptor medieval valencià en llengua valenciana, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Comentaris de l'obra
El Tirant és una obra que pertany al món del que els moderns en diem ficció, és a dir, una obra inventada, però que a dins amaga molts fragments autènticament traduïts i molts d'altres de manllevats. Aquests fragments són precisament els trossos que legitimen el llibre als ulls d'un medieval i no pas els trossos inventats: l'originalitat que avui dia idolatrem fins al paroxisme aleshores no era un valor reconegut, ans al contrari.
Fixem-nos com el Tirant comença amb la història de Guillem de Vàroic, un cavaller anglès tret d'una vella història amena i exemplar del segle XIII, que abandona la dona i els seus béns per fer-se ermità. Només per raons de força major torna a prendre les armes: ho fa quan uns moros despietats envaeixen l'illa d'Anglaterra i, naturalment, aconsegueix fer-los fora i restaurar el rei legítim.
Guillem de Vàroic és un model impossible de cavaller desinteressat, però Martorell ens el presenta amb la màxima serietat i, és més, fa que el seu heroi, Tirant, esdevingui el seu deixeble i l'imiti al peu de la lletra en diverses ocasions.