Corrents Literaris Catalans: Romanticisme, Renaixença i Modernisme

Corrents Literaris de Finals del XIX i Primera Meitat del XX

1. El Romanticisme: El Fenomen Romàntic

En la història moderna de la cultura europea, el romanticisme fou el primer moviment literari que va atènyer una àmplia difusió popular. A més d’una moda literària, el romanticisme representà una forma de viure i, així, els lectors de l’època sovint s’identificaven amb els seus herois fins al punt que reproduïen autèntiques conductes romàntiques.

El fenomen romàntic se’ns exhibeix complex i heterogeni, tant per la multiplicitat d’actituds que l’envoltaren com per la diversitat de les cultures nacionals en què s’inserí. Però a la base d’aquesta riquesa de manifestacions, detectem una sèrie de constants:

Constants del Romanticisme

• En l’àmbit personal: Individualisme, subjectivisme, triomf de la llibertat de l’esperit i descoberta de nous valors existencials. L'autor mostra el seu sentiment.
• En l’àmbit religiós: Panteisme, sentiment religiós de la unitat de la vida social, retorn al catolicisme i dissolució de la fe en una religió aconfessional.
• En l’àmbit social: Confiança en la bondat natural de les persones.
• En l’àmbit nacional: Consciència del poble i potenciació dels sentiments nacionals (Exemples: Leopardi, a Itàlia; Mistral, a Occitània; la Renaixença, en la literatura catalana).
• En l’àmbit moral: Idealisme místic, exaltació de valors culturals, insatisfacció de la realitat i la seva transformació poètica, poesia de la malenconia, del dolor i de la mort.
• En l’àmbit estètic: Triomf de la fantasia sobre la raó; orientació historicista, retorn a l’Edat Mitjana i fuga vers mons d’imaginació fantàstica i llunyans; rebuig de la preceptiva literària i afirmació de la llibertat de creació poètica.

Llenguatge i Estil Romàntic

El llenguatge romàntic abunda en antítesis violentes i en hipèrboles, barreja la prosa amb el vers i és propens a l’efectisme retòric; introduí profundes innovacions en la mètrica.

Difusió i Temàtica del Romanticisme Català

La difusió literària del romanticisme es va produir a través del setmanari barceloní “El Europeo” (1823-1824).

El paper de la premsa

Així com la premsa col·laborà decididament en l’expansió del romanticisme, aquest impulsà la difusió de les publicacions periòdiques, entre les quals començaren a sovintejar les redactades en català.

Triple temàtica de la poesia romàntica

La poesia romàntica catalana cultivà bona part dels tòpics que predominaren dins el romanticisme europeu, tals com les escenes lúgubres i tempestuoses; l’enyorança de paradisos perduts, els misteris, el “mal du siècle” o els cants a les ruïnes i a la lluna. A més, el patriotisme, el sentiment religiós i l’amor integraren la famosa trilogia jocfloralesca de “Pàtria-Fe-Amor”, la qual s’emparà sovint en el paisatge, contemplat des d’una visió nostàlgica.

Característiques del llenguatge poètic

Riquesa d’adjectivació, retoricisme, abús de punts suspensius i sobretot abundància d’hipèrbatons, d’hipèrboles i d’antítesis, amb efectes expressius i pintorescos. Es caracteritzà per una notòria inseguretat, manifesta en l’ús d’abundants arcaismes, dialectalismes i barbarismes.

Es distingeixen dos tipus de poesia:

• Poesia de l'Espardenya (moviment obrer i industrial), representada per Carmen Navarro.
• Poesia del Guant (conservadora), representada per Teodor Llorente.

2. La Renaixença

La Renaixença pot ser definida per oposició a la Decadència. Els dos termes, de fet, foren encunyats pels escriptors de la Renaixença per tal d’oposar-los. En conseqüència, la Renaixença és un període (1833 - 1877) durant el qual la nostra llengua va tornar als usos literaris cultes.

Aquest retorn va anar íntimament lligat a un procés de conscienciació nacionalista que acabà per polititzar-se a finals del segle XIX i principis del segle XX. Coincideix amb el Romanticisme, però aquest moviment neix a Catalunya. Amb els mateixos principis, la cultura renaix a Catalunya, València i Balears.

3. El Modernisme: Europeisme i Originalitat

Els modernistes rebutjaren les idees ràncies i conservadores del Romanticisme, que consideraren un llast al projecte de modernitzar la cultura, i es declararen partidaris del Realisme i del Naturalisme, innovacions en la narrativa del moment. Els modernistes decidiren recuperar l’originalitat seguint els models europeus per aconseguir un estil propi, i per transformar i modernitzar la nostra societat.

L’Actitud Modernista i la Burgesia

L’actitud modernista els va dur a l’enfrontament amb la classe burgesa, de la qual provenien. Canviar-ne els gustos artístics era el mitjà per a modernitzar i europeïtzar la societat. Hi hagué dues tendències principals:

• Els regeneracionistes (o vitalistes): Creien que l’art alliberava els individus del materialisme i de l’egoisme i els donava capacitat de decisió per transformar la societat. L’art, per tant, havia d’estar al servei de l’educació de la societat.
• Els esteticistes (o decadentistes): Consideraven que l’art no tenia cap més finalitat que procurar plaer estètic (l'Art per l'Art).

Concepte i Estil del Modernisme

Els modernistes aspiraven a estar sempre d’actualitat. Crearen estils molt diversos, ja que estaven oberts a totes les possibles influències. Es consideraven “artistes” (Exemple: Josep M. Bayarri, poeta i escultor).

Van adoptar una actitud combativa que els va servir de propaganda:

• Festes modernistes a Sitges.
• Premsa molt agressiva (L’Avenç, Joventut, Catalònia...).
• Vestimenta extravagant (casaca, xalina, barret d’ala ampla, cabells llargs i colors llampants) enfront del gust burgès (vestit, corbata, barret de bolet).

Cronologia del Modernisme

Els primers símptomes modernistes apareixen a partir del 1881 a la revista L’Avens, que es va fer ressò de les novetats artístiques i literàries europees. Cap al 1890, aquesta publicació apareix amb el nom de L’Avenç, i hi inicia la campanya de modernització i unificació ortogràfica.

Hi ha dues etapes clares:

1. Etapa combativa (1893-1900): Els modernistes es donen a conèixer a través de les festes modernistes de Sitges.
2. Etapa establerta (1900-1911): Els modernistes aconsegueixen popularitat entre el públic amb les novel·les i la dramatúrgia.