Gèneres literaris: lírica, narrativa i recursos lingüístics
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,64 KB
Gèneres lírics
Himne: És una composició poèticomusical de to solemne, destinada a ser cantada, que expressa sentiments i ideals elevats i celebra esdeveniments importants.
L'oda: És un poema de to elevat i solemne, destinat a ser recitat en actes públics; però és més personal que l'himne.
L'elegia: Expressa la tristesa i el dolor per una desgràcia personal o col·lectiva.
La sàtira: És la composició que critica, de manera burlesca, els vicis i els defectes de les persones o de la societat en general.
Narrativa
La narrativa és el gènere literari al qual pertanyen les obres que expliquen una història de ficció protagonitzada per un o més personatges.
Personatge permanent: És el subjecte de la narració; és l'element necessari per aconseguir la unitat d'acció de l'obra narrativa.
Procés temporal: Consta d'una successió d'esdeveniments imprevisibles que modifiquen la situació inicial, condueixen el personatge cap a una situació problemàtica i orienten el relat cap a un final.
El sentit moral: És el motor que genera la història i, alhora, la finalitat del relat. És l'element que dóna sentit a la història.
Modalitats narratives
La novel·la relata una història de manera més extensa que les altres modalitats narratives; combina tots els elements formals de la narració en una trama complexa i presenta una gran varietat de temes.
El conte és una narració més breu i més esquemàtica que la novel·la: l'argument i la trama solen ser simples i lineals.
Narrador i punts de vista
El narrador és la veu intermediària entre l'autor i el lector en l'acte de comunicació literària.
El punt de vista extern: La narració s'explica en tercera persona; els fets són presentats per un narrador que es situa fora de la història. Aquest narrador no és un personatge, sinó només una veu que explica els successos.
El punt de vista intern: La narració s'explica generalment en primera persona. La presentació dels fets va a càrrec d'un narrador que s'ubica dins de la història.
Temps narratiu
El temps extern: Es refereix al temps de l'escriptor, que té relació amb els valors culturals i estètics vigents en l'època en què escriu.
El temps intern: Fa referència al temps de la història, el període en què han passat els fets i les accions.
Separació de síl·labes
Separació de síl·labes:
Diftong decreixent:
Diftong creixent: