Tipus de Regions Urbanes, Xarxes i Jerarquia de Ciutats

Regions Urbanes: Definició i Tipologies

Les regions urbanes es caracteritzen per l’especialització dels nuclis urbans que les formen (en usos residencials, industrials, comercials o de serveis) i per la dependència entre uns nuclis i uns altres, la qual augmenta amb el grau de desenvolupament.

Tipus de Regions Urbanes

Podem distingir tres tipus principals de regions urbanes:

1. Àrea Metropolitana

   És el conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l’envolten. Aquest conjunt és un sistema ben integrat, amb la intensitat de fluxos entre el nucli central i els nuclis que graviten al voltant com a tret principal. La causa fonamental del desenvolupament de les àrees metropolitanes i dels fluxos que hi circulen són les contínues millores tecnològiques experimentades pels mitjans de comunicació i de transports.

   El nucli central tendeix a especialitzar-se en activitats del sector terciari, mentre que els nuclis que l’envolten s’especialitzen en usos residencials, instal·lacions industrials i equipaments comercials i d’oci que ocupen grans superfícies.

2. Conurbació

   És un tipus de regió urbana on no hi ha un nucli clarament predominant, sinó diversos nuclis d’importància igual o similar per l’abundància de les activitats secundàries i terciàries, i per un gran intercanvi de fluxos entre les ciutats que en formen part.

3. Megalòpolis

   És una gran regió urbana amb un seguit de conurbacions i àrees metropolitanes, que se succeeixen al llarg de centenars de quilòmetres i on viuen més de 20 milions de persones. Té múltiples nuclis centrals, de diversa importància, on es desenvolupen complexes xarxes d’activitats econòmiques, les quals generen enormes intercanvis de fluxos.

Delimitació de les Regions Urbanes

La delimitació de les regions urbanes és dificultosa perquè es tracta de realitats que canvien ràpidament. A escala mundial es fan servir diferents criteris per delimitar-les: la quantitat de població, el nombre de desplaçaments per motius laborals, la demanda de serveis, la intensitat de trucades telefòniques, etc. No hi ha un acord general sobre els criteris que cal seguir, i aquest fet, unit a la manca de reconeixement administratiu de moltes regions urbanes, fa difícil establir-ne els límits.

La Xarxa Mundial de Ciutats

Conceptes Clau de la Xarxa Urbana

Xarxa Urbana

Conjunt jerarquitzat de ciutats i la seva àrea d’influència.

Sistema Urbà

Fa referència al dinamisme que tenen les xarxes urbanes gràcies als intercanvis entre els diferents nuclis.

Fluxos

Intercanvis de tota mena que es produeixen entre els diferents nuclis que formen un sistema urbà.

Especialització Funcional

Es produeix quan en una ciutat o àrea urbana hi destaca una funció per damunt de les altres.

Jerarquies Urbanes

Organització de les ciutats dins una xarxa urbana segons el seu ordre d’importància, d’acord amb les seves dimensions demogràfiques i les funcions i serveis que proporciona dins la xarxa.

Hinterland i Llocs Centrals

El territori vinculat a una ciutat per l’atracció que aquesta exerceix és el seu hinterland o àrea d’influència, mentre que els nuclis que exerceixen aquesta influència o força d’atracció són els llocs centrals.

En general, com més gran és la ciutat, més gran és la gamma de funcions i de serveis que ofereix, de manera que també la seva àrea d’influència és més gran. En un món global, gràcies als mitjans de transport i comunicació, les ciutats poden fer que la seva àrea d’influència s’estengui cada vegada més lluny i de manera més intensa fins a arribar a ser ciutats globals.

Teories per Explicar la Jerarquia Urbana

1. Teoria dels Llocs Centrals (Model de Christaller)

   Està basada en la idea que la funció principal de la ciutat és proporcionar béns i serveis al territori que l’envolta. En un espai teòric sense relleu i amb la població uniformement distribuïda, l’àrea d’influència de la ciutat prendria la forma d’un hexàgon amb la ciutat principal al seu centre. Cada hexàgon estaria inscrit en un hexàgon més gran que tindria ciutats més desenvolupades que oferirien béns i serveis més especialitzats.

   Exemple: La xarxa de ciutats de l’Empordà (Figueres, Torroella, Palafrugell, La Bisbal...)

2. Teoria de la Gravitació

   És un model inspirat en la força de la gravetat de Newton i suggereix que dues ciutats es relacionen amb una intensitat directament proporcional a la seva mida demogràfica o econòmica (a mida més gran, més relació), i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.

   Exemples:

   • Ciutats de dimensions similars i properes com ara Terrassa-Sabadell; Tarragona-Reus.
   • Centre gran que exerceix forta influència a pobles molt propers del seu entorn com ara Girona-Salt-Quart-Sarrià-Celrà.

3. Teoria de la Base Econòmica

   Aquest model o teoria es basa en la importància que dona a l’activitat industrial. Les ciutats subministren bona part de la seva producció industrial a les seves àrees d’influència, de manera que com més gran sigui la demanda de l’hinterland, més gran serà el creixement i la importància adquirida de la ciutat central.

   Exemples: Manchester, Chicago, Barcelona.