Terra Baixa de Guimerà: resum, personatges i context de l'obra

Terra Baixa: Drama Clau d'Àngel Guimerà

Terra Baixa és un drama contemporani d'Àngel Guimerà que planteja el conflicte etern entre l'ideal i la realitat. Aquesta obra cabdal del teatre català ha esdevingut la més famosa de les seves creacions, malgrat els dubtes inicials de l'autor.

Estrena i Context Històric

L'obra es va estrenar al Teatro Español de Madrid, en la traducció castellana de José Echegaray, amb la col·laboració de l'autor, el 27 de novembre de 1896. Posteriorment, es va presentar a Tortosa, segons l'original català, el 7 de febrer de 1897.

Argument Central i Conflicte

La trama gira al voltant de Sebastià, l'hereu arruïnat d'una gran propietat rural, que decideix casar la seva amistançada, Marta, amb un pastor innocent, Manelic. L'objectiu de Sebastià és poder contreure matrimoni amb una pubilla rica i sanejar la seva fortuna. Manelic, però, es va adonant progressivament de la situació enganyosa en què es troba, fins que, en un acte de justícia, mata el cacic Sebastià i torna a les muntanyes, enduent-se-n'hi la dona. Cal destacar que, en una primera versió, Guimerà havia projectat que Manelic també l'occís.

Personatges Principals i Rols

Els personatges de Terra Baixa són complexos i representen diferents facetes de la societat i la condició humana:

Marta: La Dona Atrapada

Marta, després de captar per Barcelona, havia arribat a l'heretat amb un company de la seva mare, ja morta. Sebastià, atret per la noia, li havia ofert d'encarregar-se del molí. Culpabilitzant-se de la situació en què s'ha vist immersa, Marta voldria anorrear-se i busca la punició, provocant, de manera masoquista, Manelic.

Sebastià: El Cacique Despòtic

L'hereu Sebastià, secundat pel mossèn (un antic seminarista que li fa de lacai), es mostra despòtic i desitja Marta possessivament, encarnant la tirania i la corrupció del poder.

Manelic: L'Home de la Muntanya

Manelic és el pastor innocent que representa la puresa de la "terra alta". La seva evolució des de la ignorància fins a la comprensió i l'acció és el motor principal del drama.

Tomàs: La Saviesa Comprensiva

L'ermità Tomàs, que abans menava unes terres de l'amo a prop de Figueres, si bé primerament és molt dur amb Marta per desconeixement de la realitat, acaba comprenent-la i projectant-hi l'afecte per la seva filla morta, esdevenint una figura de saviesa i compassió.

Xeixa: La Revolta Silenciosa

La revolta de Xeixa, mig enamorat de Marta, consisteix merament a marxar a la recerca d'un altre amo, simbolitzant una forma de protesta passiva o resignada.

Els Perdigons i Nuri: Obediència i Innocència

Els Perdigons, germans solters, encarnen l'obediència cega, el ressentiment i la maledicència, a excepció de la petita, la Nuri. Aquesta noia, de nom virginal, amb una innocència més infantil del que pertocaria a la seva edat (té uns 14 anys, com Marta en arribar a la Terra Baixa), provoca la comicitat. El triangle que s'estableix entre ella, Marta i Manelic és ben innocu i la noia actua, més aviat, com a amiga d'ambdós.

Simbolisme dels Espais

L'obra destaca per la distribució dels personatges en diversos espais simbòlics segons l'elevació:

• La Terra Alta de la muntanya, amb referents pirinencs, que representa la puresa, la llibertat i la innocència.
• La Terra Baixa de la propietat, que simbolitza la corrupció, la injustícia i la opressió.
• La “Terra encara més baixa”, d'on prové Marta, que al·ludeix a la misèria i la degradació social.

Orígens i Inspiracions

El somni de Manelic, situat als gorgs de Carençà, s'inspira en llegendes populars, recreades per un poema d'Antoni Jofre. La redacció de Terra Baixa s'inicià el 1895 i es va interferir amb la de La festa del blat.

Llegat i Repercussió de l'Obra

Tot i que Guimerà, a diferència de María Guerrero, preferí un altre drama contemporani, malgrat els seus dubtes, Terra Baixa ha esdevingut la més famosa de les seves obres. Joaquim Montero n'escriví la paròdia amical Riera Baixa (1897).

Traduccions Internacionals

Terra Baixa ha estat traduïda a nombrosos idiomes, a vegades indirectament, a més del castellà:

• Alemany
• Anglès
• Esperanto
• Francès
• Hebreu
• Hongarès
• Italià
• Jiddisch
• Neerlandès
• Noruec
• Portuguès
• Rus
• Serbi
• Sicilià
• Suec
• Txec

Adaptacions a Òpera i Cinema

L'obra ha inspirat diverses adaptacions artístiques:

• Òperes:
  • Tiefland (1903), d'Eugene d'Albert
  • La Catalane (1907), de Ferdinand Le Borne
• Projectes cinematogràfics:
  • El de Fructuós Gelabert
  • L'adaptat per Julià Amich i Bert
  • Un d'argentí
  • Un de la Paramount
  • Dos d'alemanys (incloent-hi el de Leni Riefenstahl, rodat durant el nazisme)
  • Un de japonès
  • Dos de danesos
  • Un de suec
  • Un de mexicà