Noucentisme: Ideologia, Estètica i la Continuïtat en Salvador Espriu

Ideologia i Estètica del Noucentisme

Característiques Essencials del Noucentisme

La seva ideologia es basa en els valors de la raó, la precisió, la serenitat, l’ordre, la mesura i la claredat. El moviment també feia certa ostentació d’elitisme intel·lectual.

Rebuig i Preferències Culturals

Els noucentistes rebutjaven els corrents culturals precedents, com ara el Modernisme o el Romanticisme, perquè exaltaven els sentiments extrems, el trencament de les normes i s’apassionaven pel món medieval.

En canvi, preferien la mesura, ja que la veien com un signe de civilitat. Per això, preferien estudiar el món clàssic i usar-lo com a exemple a seguir.

També es mostraven contraris al laïcisme i al positivisme, ja que combatien un cristianisme que els noucentistes identificaven amb el país. Com que l’art és artifici i transformació del que es veu, s’allunyaven del naturalisme i els moviments realistes, que només volen reproduir la realitat tal com és, en comptes de mostrar-la com un ideal.

Objectius Polítics i Institucionals

Els noucentistes anhelaven establir un model propi autòcton. Les institucions noucentistes, com l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya, van néixer com a rebuig de les estructures pròpies de l’administració de l’estat provincial i de la Llei de Jurisdiccions. Volien aconseguir l’hegemonia política de la burgesia catalana.

Estètica i Figures Clau

Els artistes noucentistes van voler allunyar-se dels ideals estètics que havien predicat simbolistes i impressionistes. Els seduïen els clàssics grecs, llatins i autòctons i anhelaven crear arrels que donessin a la cultura un valor d’eternitat.

En aquesta línia, en poesia van destacar:

• Els fruits saborosos de Josep Carner.
• Les Horacianes de Miquel Costa i Llobera.

Eugeni d’Ors va perfilar el programa del Noucentisme en el pròleg de La muntanya d’Ametistes de Guerau de Liost (pseudònim de Jaume Bofill i Mates). Els intel·lectuals van organitzar el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, un esdeveniment clau per a la modernització cultural.

Continuïtat Temàtica: Salvador Espriu

Innovació i Tradició en l'Obra d'Espriu

La tradició cultural per a Salvador Espriu no és un impediment, ja que innova a les seves obres i utilitza temes i recursos que es creuen amb la tradició cultural de l’època. El to satíric que utilitza en la gran majoria de les seves obres va ser inspirat en la iconografia popular medieval.

Dimensió Didàctica i Projecte de País

La dimensió didàctica apareix en la producció literària d’Espriu a partir del 1939, quan l’elegia assoleix un intent de construir un diàleg serè per damunt de l’odi i el terror. Espriu dóna un valor molt important a aquesta defensa, ja que la planteja com un projecte de país, de concòrdia i d’entesa col·lectiva, considerant-la un eix fonamental.

Temes i Recursos Literaris

Espriu va presentar una novetat a la narrativa de preguerra en introduir el monòleg interior. Els mites grecs són una de les temàtiques més utilitzades per Espriu a les seves obres.

A la poesia, hi ha tres temàtiques molt utilitzades per Espriu:

1. La mort.
2. El pas del temps.
3. La salvació de les paraules.