Immunoglobulines i Anticossos: Estructura, Funció i Resposta Immunitària

Immunoglobulines Específiques: IgA, IgE i IgD

IgA: Característiques i Funcions Clau

• Es fabrica de forma monomèrica o dimèrica. En format dimèric, la peça J les manté juntes. Pot ser bivalent o tetravalent.
• Apareix en totes les secrecions del nostre cos (llàgrimes, llet materna, secrecions digestives, uretrourinàries).
• En les secrecions, la forma que predomina és la dimèrica, que va acompanyada pel component secretor. La funció secretora serà produir la IgA (per exemple, en el sistema digestiu, evitarà que sigui destruïda).
• La IgA és la primera via de defensa a nivell d'immunoglobulines. Si un antigen entra per via digestiva o respiratòria, la IgA s'hi uneix i serà expulsada via femtes, esput, etc.
• Les cèl·lules de la mucosa intestinal d'un nadó tenen receptors per a la fracció constant, de manera que quan ingereix la llet materna pot captar la IgA.
• La seva concentració en sèrum oscil·la entre el 5 i el 10%.
• Té dues subclasses: IgA1 i IgA2.
• És capaç d'activar la fagocitosi per part dels neutròfils.

IgE: Característiques Essencials

• Monomèrica.
• Bivalent (dos punts d'unió).
• La seva concentració en sèrum és molt baixa.
• Es troba unida en gran quantitat a la superfície de basòfils i mastòcits.

IgD: Estructura i Presència

• Monomèrica i bivalent.
• La seva funció és desconeguda.
• Sabem que és la segona a aparèixer en l'estructura dels limfòcits B quan maduren (com a BCR, sí que tenen funció).
• La trobem en nivells de concentració més baixos.
• Només la trobem en sèrum.

Funcions i Propietats Clau dels Anticossos

Funcions Principals dels Anticossos

Reconeixement de l'antigen

Els anticossos s'uneixen específicament als antígens.

Opsonització

Ho fan els anticossos. Marquen la cèl·lula o partícula per facilitar la seva eliminació. Activen el sistema del complement i la fagocitosi. Els anticossos faciliten que els macròfags fagocitin els components marcats.

Activació del limfòcit B

Ho fan els BCR (receptors de cèl·lules B).

Propietats dels Anticossos

Digestió amb Papaïna

Podem digerir les immunoglobulines amb l'enzim papaïna. La papaïna trenca els anticossos en tres parts diferents:

• Fc: Part de la regió constant de les cadenes pesades.
• Fab: Dues fraccions variables que corresponen als braços de la Ig. Contenen cadenes lleugeres completes (regió variable i constant) i part de les cadenes pesades (regió variable i part de la constant).

Electroforesi

Permet valorar la quantitat d'anticossos d'una persona mitjançant la separació per corrent elèctric. En funció de les corbes obtingudes, podem interpretar la quantitat de proteïnes i determinar possibles patologies.

Genètica i Producció d'Anticossos

Genètica de les Immunoglobulines

Hi ha pocs gens implicats en la seva síntesi, però tenen la característica que es barregen molt entre ells, donant com a resultat la gran variabilitat d'immunoglobulines.

Tenim gens implicats en les cadenes lleugeres i altres en les pesades. A més, la recombinació V(D)J i la hipermutació somàtica contribueixen a aquesta diversitat.

Encara que dos limfòcits agafin la mateixa informació, la taxa de mutació en els gens és molt elevada i el producte final és diferent. Les diferents variants es classifiquen en:

• Variants Isotípiques

  Donen lloc a diferents subclasses i classes d'immunoglobulines. Els isotips són propis de l'espècie, que fan referència a diferents regions constants de les cadenes pesades i lleugeres.

  Les regions constants no són idèntiques entre si; les variacions donen lloc a variants al·lotípiques.

• Variants Al·lotípiques

  Com a individus, tenim diferents al·lotips. Són variants entre els individus de la mateixa espècie, i són hereditàries. S'utilitzen en proves de paternitat.

• Variants Idiotípiques

  Són variacions en les regions variables de les cadenes lleugeres i pesades. Donen lloc als idiotips. Són importants per reconèixer diferents antígens; hi ha milions d'idiotips. Són variacions que té cada individu.

Producció d'Anticossos

Resposta Immunitària Primària

És el primer contacte, on els limfòcits verges troben per primera vegada l'antigen. Consta de quatre etapes:

1. Fase de Latència

   Es produeix l'estimulació dels limfòcits B (s'activen, proliferen i es diferencien com a cèl·lules plasmàtiques o de memòria). Dura aproximadament 7 dies.

2. Fase Logarítmica

   Es fabriquen progressivament més quantitats d'anticossos.

3. Fase de Meseta (o Altiplà)

   S'arriba al màxim de producció, fabricant un nombre constant d'anticossos.

4. Fase de Descens

   El cos està vencent la infecció i comença a reduir la fabricació d'anticossos fins a ser nul·la. Aquesta fase és controlada pels limfòcits T supressors (Ts).

El primer anticòs que es comença a fabricar és la IgM, i després la IgG en major quantitat. Després d'aquesta fase, es generen cèl·lules de memòria sobre aquest antigen.

Resposta Immunitària Secundària

No té fase de latència, per tant és més ràpida i eficient. El primer anticòs que es produeix és la IgG, que assoleix concentracions més altes que en la resposta primària. Més tard, apareix la IgM en concentracions més baixes.