Teoria de les Idees de Plató: Món Intel·ligible i Sensible, Coneixement i Dialèctica

Plató (427 a.C., Atenes): La Teoria de les Idees

A) Món de les Idees o Intel·ligible (Cosmos Noetos)

Les idees són superiors a les coses com a model.

• 1. Món abstracte: Conté conceptes, idees, essències o noms i significats: “Logos” i “Eïdos”.
• 2. Essència singular: És única i irrepetible de cada objecte físic; és immutable i permanent, substancial.
• 3. Idees universals: Són generals i necessàries.
• 4. Intemporalitat: Les idees són intemporals, anistòriques i eternes. No hi ha moviment (món de Parmènides).
• 5. Causa i motor: Les idees són causa i motor del món físic; són l'original irrepetible i immortal de tot el que existeix.
• 6. Metàfora visual: Les idees són llum, claror, saber, coneixement, il·lustració, revelació, veritat, intuïció.
• 7. Valors ètics i estètics: El bé suprem (ARISTÓS o el millor), la bellesa, la veritat, la virtut, la justícia, la proporció, l'equilibri, l'harmonia (DEDUCCIÓ).

B) Món dels Objectes Sensibles (Cosmos Aisthetós)

Les coses són còpies de les idees.

• 1. Món físic i material: Objectes observables, experimentables i memorables. Són externs i concrets. Tot depèn de les idees i les copia.
• 2. Existència: Són repetibles, múltiples, variades, variables i canviants; són accidentals. No totes les idees són iguals.
• 3. Particularitat: Són objectes particulars, diversos, plurals i específics.
• 4. Moviment: Els objectes físics tenen naixement i mort, passat, present i futur i moviment (món d'Heràclit).
• 5. Còpia i imitació: Els objectes físics són conseqüència (efecte), còpia, reproducció, imitació (mimesi) i participació (méthexis) de les idees.
• 6. Metàfora visual: Els objectes físics són obscuritat, ignorància, foscor, inconvicció, falsedat, irracionalitat, imaginació.
• 7. Valors ètics i estètics negatius: L'això (el no-res), la lletjor, l'error, l'engany, el vici, la injustícia, la desproporció, la inharmonia, la misèria, la infelicitat.

Resum dels Mons

• Món Intel·ligible: Idees, intel·ligible, essències, ingènites (eternes, immortals), metafísiques, perceptibles, superior.
• Món Sensible: Coses, sensible, aparences, físics, engendrats, mutables.

Plató: Els Graus de Coneixement

El coneixement es divideix en dos grans nivells: EPISTÉME (saber veritable, coneixement, ciència) i DOXA (opinió, aparença).

EPISTÉME (Saber Vertader)

• 4t. Noèsis: Coneixement segons les idees, essències i conceptes de cada cosa. Ús de la intuïció intel·lectual o captació instantània de veritats pures o idees. Ús de definicions de conceptes immutables. Síntesi dels graus inferiors. Capacitat de distingir i relacionar idees, intel·ligència pura o “noûs” (veus). Relacionat amb Parmènides.
• 3r. Diànoia: Coneixement científic basat en l'exactitud, claredat i veritat de les matemàtiques. Són apòdíctiques (formals, veritat en elles mateixes sense recórrer a l'experiència). L'aritmètica i la geometria fan abstracció i deducció racional. Ús de la lògica, el diàleg i la raó discursiva i argumentativa. Relacionat amb Pitàgores i Sòcrates.

DOXA (Opinió o Aparença)

• 2n. Pistis: Coneixement empíric per experiència d'objectes sensibles. Ús dels sentits i objectes materials fabricats per la tècnica o artesania. Coneixement aproximatiu basat en la inducció a través de l'observació i l'experimentació. Certeza inestable basada en l'aparença de la realitat. Coneixement propi dels presocràtics físics.
• 1r. Eikasia: Coneixement per imaginació, conjectura, suposició (hipòtesi), coneixement de paraula, mentides, per rumor... L'eikasía no és un veritable coneixement: hi intervenen prejudicis, imatges, ficcions, fantasies. Inexactitud acrítica, sense mètode ni racionalitat. Predomini de la inducció, l'aparença, distorsió de la realitat, creença i mite (els mites d'Homer) i els enganys dels sofistes.

DOXA: Facultats sensibles i imaginativa. Coneixements canviants o variables sense cientificitat.

Plató: La Dialèctica

La dialèctica és la tècnica de fer preguntes, però no porta a la veritat absoluta per si mateixa.

• 1. Mètode racional: La dialèctica és l'art o mètode racional (maieutica socràtica) per buscar la veritat o la idea en els conceptes.
• 2. Síntesi: La dialèctica és síntesi dels ensenyaments o de les assignatures.
• 3. Camí ascendent: La dialèctica és el camí, via o ruta de pujada dels graus de coneixement.
• 4. Agrupació: La dialèctica és agrupació, resum, compilació, recopilació, reunió i maduració de tot el que algú sap.
• 5. Filosofia i educació: La dialèctica és sinònim de filosofia i educació (itinerari ascendent i descendent de graus).
• 6. Distinció i relació: La dialèctica és la capacitat de distingir i relacionar idees; el diàleg és propi del savi.
• 7. Art del diàleg: La dialèctica és l'art del diàleg, la discussió d'arguments per assolir la veritat (propi de Sòcrates i no dels sofistes).
• 8. Història de la filosofia: Dialèctica d'Heràclit (lluita de principis contraris), dialèctica sofística (art de polemitzar amb el diàleg), dialèctica de Hegel (segle XVIII, lògica contradictòria de la història universal), dialèctica de Marx (segle XIX, la lluita de classes).

Diferències entre Sofistes, Sòcrates i Plató

Plató: Les Parts de l'Ànima i les Classes Socials

Existeix una paritat (semblança o comparació) entre l'ànima (psyché) de l'individu i la societat (polis): el que passa en petit és anàleg al que passa en gran, i viceversa.

Les tres parts psicològiques que tenim cadascun busquen la justícia i l'harmonia entre les tres classes socials: 1. Governants, 2. Guerrers, 3. Productors.

1. Part Racional (La Raó)

• Localització: El cap.
• Virtut: Sophrosyne (saviesa, seny, coneixement, visió de conjunt, dialèctica).
• Vici: Orgull, supèrbia, vanitat, despotisme, autoritarisme, tirania.
• Classe social: Governants (filòsofs, educadors, pedagogs).
• Funció: Deliberar, governar, discernir, calcular, reflexionar, educar.
• Praxi d'activitat: Regir, conduir, ensenyar, formar en idees.
• Mite del carro al·lat: L'auriga.
• Mite dels metalls: L'or.

2. Part Irascible (La Voluntat)

• Localització: El tòrax.
• Virtut: Coratge (thymos), valor, valentia, disciplina, força de voluntat, fogositat.
• Vici: Agressivitat, violència, ira, destructivitat.
• Classe social: Guardians, guerrers.
• Funció: Defensar, conservar, garantir.
• Praxi d'activitat: Obeir, ser lleial.
• Mite del carro al·lat: El cavall blanc (nobles).
• Mite dels metalls: Argent/Plata.

3. Part Concupiscible (El Desig)

• Localització: El ventre.
• Virtut: Temprança (epithymia o control d'impulsos).
• Vici: Intemperància, desitjos incontrolables, golafreria, apetències desmesurades.
• Classe social: Productors, artesans, comerciants.
• Funció: Proveir, abastir, fabricar, produir.
• Praxi d'activitat: Treballar, usar la tècnica, obeir.
• Mite del carro al·lat: El cavall negre (descendències materials).
• Mite dels metalls: Bronze/Ferro.

Plató: La Justícia és Superior a la Injustícia

Sòcrates afirmava: “Prefereixo ser víctima de la injustícia abans que cometre-la”. No cometre injustícia o dany en cap cas.

L'objectiu de l'obra La República és dissenyar un sistema polític ideal que eviti una mort o condemna injusta com la de Sòcrates, un home just i savi.

Això es relaciona amb el principi d'indemnitat de John Stuart Mill i l'intel·lectualisme moral socràtic: no es pot cometre el mal amb coneixement; conèixer el bé impossibilita cometre el mal.

La relació entre la Polis (ciutat-estat) i l'individu és jeràrquica:

Ciutat-Estat (Allò més gran) $ ightarrow$ Individu (Allò més petit)

General $ ightarrow$ Particular; Social $ ightarrow$ Psicològic; Frugalitat $ ightarrow$ Estrès.