La teoria del desenvolupament moral de Kohlberg

Les consideracions filosòfiques anteriors necessiten una estructura que aporti aplicabilitat i sentit pràctic en l’àmbit educatiu. La teoria del desenvolupament moral de Kohlberg (Kohlberg, 1992) ens ofereix un marc teòric molt pertinent, ja que la seva obra vincula la filosofia moral, la psicologia moral i l’educació moral (Nuévalos, 2005).

La teoria postula que el desenvolupament moral humà passa per diferents estadis evolutius, cadascun dels quals és una superació de l’anterior d’acord amb determinats atributs del judici moral. Dins el judici moral, el concepte de justícia és l’eix vertebrador de l’estructura de la moralitat. La justícia consisteix bàsicament en una presa de rol, és a dir, a assumir la postura de cadascuna de les parts que participen en una situació de conflicte moral. Aquesta presa de rol implica dues operacions de justícia essencials: la igualtat i la reciprocitat, les quals equilibren i comparen reclamacions de valor en conflicte (dilema moral).

Nivells evolutius de la moralitat

Aquests elements fonamentals de l’estructura de la moralitat van canviant en funció de tres nivells evolutius:

• 1. Nivell preconvencional: la perspectiva sociomoral d’aquest nivell és fonamentalment egocèntrica. No considera els interessos aliens ni reconeix que siguin diferents dels propis. El subjecte no elabora moralitat, sinó que li ve dictada pels altres (moralitat heterònoma).
• 2. Nivell convencional: la raó per actuar correctament és el desig de mantenir les normes socials i d’acceptar els criteris de l’autoritat. El valor moral resideix en la interpretació dels rols correctes i en el manteniment de l’ordre i les expectatives dels altres. Moralitat heterònoma.
• 3. Nivell postconvencional: la perspectiva d’aquest nivell és el reconeixement intrínsec de la naturalesa de la moralitat o el fet que els éssers tenen un valor intrínsec i han de ser tractats com a tals. La moralitat no s’orienta o justifica des de les regles socials, sinó sobre la base dels principis d’elecció d’aquestes regles (moralitat autovalidada per principis universals). El subjecte elabora moralitat (moralitat autònoma).

L'hipotètic setè estadi

Kohlberg també postula l’existència del denominat hipotètic setè estadi, que podria donar cabuda a preguntes sobre el fonament mateix de la moralitat o del sentit de la vida. Aquestes preguntes desborden la puresa lògica del raonament de justícia i desemboquen en un sentit sintètic de la realitat, que només es pot resoldre des d’epistemologies metaètiques, metafísiques i religioses.

Aplicació al tractament de la naturalesa

Els elements esmentats ens ofereixen un cos conceptual i uns objectius de treball que aporten un sentit últim i coherent per al tractament de la naturalesa. Aquest sentit últim suposa poder constatar un progrés cap a formes més elaborades de moralitat en diversos sentits:

• La superació de l’egocentrisme propi del paradigma antropològic utilitarista (nivell preconvencional) cap a fases de consens i considerabilitat moral de la naturalesa. La naturalesa és equiparable a «l’altre» humà de la teoria kohlbergiana i els conflictes d’interessos han de ponderar-se segons els conceptes de justícia i considerabilitat.
• La superació de l’egocentrisme a escala temporal. La reflexió més usual de l’efecte de les nostres accions sobre la naturalesa és a curt termini, situada en els límits de la nostra pròpia durabilitat biològica o esperança de vida. Superar aquesta limitació és fonamental per abordar un dels problemes ambientals més urgents: la sostenibilitat.
• S’ha de superar el discurs basat en la materialitat dels recursos naturals amb la incorporació de valors intangibles, com l’ètica o l’estètica, concepcions universalistes situades en el nivell postconvencional. Rompre la dinàmica materialista i economicista és una condició sine qua non per a una progressiva desmaterialització de la naturalesa.
• S’ha d’aconseguir la moralitat autònoma pròpia de l’estadi postconvencional, tot potenciant el pensament crític o reflexiu. Això suposa concebre el llenguatge com un diàleg i una tensió dialèctica.
• L’hipotètic setè estadi permet accedir al sentit transcendent o espiritual de la vida, tret anàleg en molts postulats de la nova ecologia, com la percepció holística (visió ecosistèmica), la sensació de sacralitat (considerabilitat moral), la compassió o misericòrdia (relacions tutelars) i la superació de la nostra pròpia mort (principi de sostenibilitat).