Tendències Clau de l'Escriptura Teatral Actual Catalana i Valenciana

Característiques de l'Escriptura Teatral Actual

A començaments dels setanta, aparegueren nombrosos grups de teatre independent. Havia canviat el concepte de text dramàtic i ja no era l'escriptor qui elaborava aïlladament un text literari que després s'escenificava, sinó que el conjunt del grup s'involucrava en la creació de l'espectacle i en el procés de producció.

Evolució de la Dramatúrgia Contemporània

Avui en dia, els autors segueixen elaborant la matèria verbal de l'espectacle, però s'han implicat més en el procés d'elaboració dels muntatges, cosa que ha comportat una transformació de l'escriptura teatral. D'una banda, el text s'ha alliberat d'antigues convencions i, d'altra, s'han posat en qüestió procediments abans inqüestionables com el diàleg, les coordenades temporals i espacials, el conflicte dramàtic, etc.

Tendències de l'Escriptura Teatral Catalana Actual

En l'escriptura teatral actual en català podem observar les tendències següents:

• Dramatúrgia de la Ironia i l'Humor

  Hi ha una dramatúrgia que analitza la realitat a través de la ironia i l'humor, que combina l'experimentació formal i la comicitat, tendència capitanejada per Sergi Belbel (escriptor de grans èxits, estretament vinculat a la pràctica escènica).

• La "Teatralitat Opaca"

  Una altra dramatúrgia empra estratègies de discurs en què el diàleg es fragmenta, es repeteix i està ple de dubtes, silencis, omissions i interrogants, en què la comunicació entre els personatges es converteix en una lluita tàctica. És la "teatralitat opaca", que es forja en els Tallers de Dramatúrgia del valencià Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. Els exponents màxims d'aquesta tendència són Lluïsa Cunillé i Paco Zorzoso.

• Aproximació Reflexiva a la Realitat

  Pel contrari, hi ha autors dramàtics que s'aproximen a la realitat i s'interessen pels problemes del nostre temps des d'una òptica reflexiva i gens trivial: Toni Cabré, Manel Dueso.

• La Via Comercial: Comèdia Lleugera

  També tenim la via comercial, que es decanta per una comèdia fàcil, lleugera i ben construïda: Carles Alberola, Paco Mir, Jordi Galceran.

• El "Teatre de la Irritació"

  Finalment, tenim el "teatre de la irritació", que consisteix a increpar el públic i incomodar-lo, a fi de provocar-hi alguna reacció: Roger Bernat.

La Nova Generació d'Autors Teatrals Valencians

En l'àmbit valencià, a partir de l'últim quart del segle XX, s'ha consolidat una nova generació d'autors teatrals, entre els quals, són excepcionals els casos de Manuel Molins i Rodolf Sirera.

Manuel Molins: Obra i Temàtiques

Molins és autor d'obres inspirades en personatges i fets històrics valencians, com ara Dansa del vetlatori o Quatre històries d'amor per la reina Germana. Una altra part de la seva producció s'orienta al melodrama (Tango) o a la comèdia (Ni tan alts, ni tan rics). Té un tercer bloc que són propostes dramàtiques experimentals, com Els viatgers de l'absenta.

Rodolf Sirera: Renovador del Teatre Valencià

Rodolf Sirera ha estat una peça clau en la renovació del teatre valencià contemporani. És autor d'una abundant producció dramàtica com El verí del teatre, molt representada arreu del món. També ha fet diverses adaptacions i, des de la dècada de 1990, s'ha especialitzat com a guionista de sèries televisives.