Temes Clau de la Història Contemporània: UE, Islam, Globalització i Democràcia Espanyola

Ciencias sociales11,94 KB

La consolidació de la Unió Europea: De la CEE a la UE

A la primera meitat dels anys vuitanta s'havien aconseguit alguns dels objectius econòmics acordats en el Tractat de Roma, com l'establiment de la unió duanera. El 7 de febrer de 1992, els països de la CEE van signar el Tractat de la Unió Europea (TUE), també conegut com a Tractat de Maastricht.

Per aquest tractat, la CEE va passar a anomenar-se UE i es van ratificar les bases per a la consecució de la unió econòmica i política, que incloïen:

  • La moneda única.
  • La lliure circulació de mercaderies, capitals i persones.
  • La cohesió econòmica i social amb polítiques d'ajuda més intenses.
  • La compatibilitat i el respecte pel medi ambient.
  • La cooperació en assumptes de justícia i de seguretat interior.
  • El Parlament Europeu, enfront de les institucions nacionals.
  • Els habitants dels països membres tenen els mateixos drets.

La Unió Europea avui dia: Avanços i reptes

Darrerament, la UE s'ha ampliat cap a l'est, amb la incorporació de diversos països de l'antic bloc soviètic. S'han aconseguit molts avanços cap a la unió econòmica i política, però no en el mateix grau. La unió econòmica és la que més ha progressat: les mercaderies, capitals i persones es mouen lliurement pel territori de la Unió. El Banc Central Europeu vigila perquè es mantingui el poder adquisitiu de l'euro i l'establiment dels preus a l'eurozona.

La unió política està més endarrerida. S'ha creat una ciutadania de la UE, i el Tractat de Lisboa ha reconegut una Carta de Drets Fonamentals per a tots els ciutadans.

Els reptes econòmics i polítics de la UE

Gràcies a la unió dels països membres, la UE és una gran potència econòmica. Aquest poder econòmic es basa sobretot en un important comerç i en una indústria moderna i competitiva, però presenta alguns punts febles:

  • La investigació i la innovació és molt més baixa que la d'altres grans potències econòmiques.
  • Està més endarrerida en sectors capdavanters com la biotecnologia o la informàtica.
  • La UE ha d'afrontar la creixent competència dels nous països industrialitzats d'Àsia.

Alemanya, la Gran Bretanya, França i Itàlia són les economies més potents, mentre que els països de l'est tenen unes economies menys desenvolupades. La UE exerceix una influència escassa en l'escenari polític mundial.

El Món Islàmic: Espai, diversitat i problemes

L'Islam: Espai i diversitat

L'islam és una religió que professen gairebé 1.500 milions de persones i la que més creix avui dia. Des de l'origen en el segle VII hi ha hagut discrepàncies en el si de la comunitat islàmica, sobretot pel que fa a certes creences i al reconeixement dels califes.

Trenta anys després de la mort de Mahoma, els musulmans es van separar en tres branques:

  • Sunnites: Constitueixen la branca majoritària, ja que agrupa entorn del 85% dels musulmans.
  • Xiïtes: Suposen el 12%.
  • Kharigites.

Problemes comuns i l'espai en tensió

La major part dels estats islàmics, i en particular els estats àrabs, tenen governs autoritaris que compten amb el suport de l'exèrcit. Molts són *teocràcies*, on les lleis es basen en l'Alcorà i els religiosos ocupen el govern.

Altres problemes comuns són:

  • L'endarreriment de les economies.
  • Una enorme dependència de la tecnologia exterior.
  • Els grans contrastos socials.

Aquesta situació normalment demana canvis, fet que propicia la inestabilitat política i social.

El fonamentalisme islàmic

No tots els musulmans són tolerants ni conviuen pacíficament amb altres cultures, ni representen tot el món musulmà. El fonamentalisme islàmic proposa la tornada als principis de la fe com l'únic camí per a superar els problemes econòmics i socials, recuperar el prestigi perdut i posar fi a la dominació estrangera.

Globalització i Subdesenvolupament

Una economia globalitzada

Les relacions econòmiques entre els diferents llocs del planeta són més intenses que mai i les empreses tendeixen a actuar en l'espai global. Un increment del comerç internacional ha contribuït a la millora i l'abaratiment dels transports, a més acords comercials entre els països on els seus productes es venen lliurement, i en general, es camina lentament cap a la formació d'un únic mercat mundial.

Característiques de la globalització

  • Una nova organització de la producció: Cada part del procés es desenvolupa on és més avantatjós, sense importar la distància. D'aquest fenomen se'n diu deslocalització de la producció.
  • Fluxos financers intensos: Operacions especulatives, com la compra i venda d'accions en borsa.
  • Revolució de les comunicacions: L'economia globalitzada no hauria sigut possible sense la revolució de les comunicacions, que permet conèixer de forma gairebé immediata què passa en qualsevol lloc del món. És fonamental per controlar l'activitat de les filials de les empreses multinacionals.

Centres econòmics i problemes del subdesenvolupament

Els centres tradicionals de l'economia mundial són els EUA, la Unió Europea i el Japó. No obstant això, han sorgit altres focus a l'est i al sud-est asiàtic. Les economies dels anomenats *països emergents*, i sobretot de la Xina i l'Índia, creixen molt per damunt de les economies dels països més desenvolupats.

En els centres econòmics tradicionals, la indústria ha reculat a favor dels serveis. Moltes de les indústries i determinats serveis es traslladen fora de les seves fronteres i mantenen al territori les seves seus centrals.

Els problemes del subdesenvolupament

Els estats més pobres queden al marge del procés de globalització: la seva participació en el comerç mundial és inferior a l'1,1%. En aquests països:

  • La renda per càpita és baixa (normalment no arriba als 2.000 $).
  • Les economies es basen en l'explotació dels recursos naturals, que es destinen a l'exportació.
  • La població és pobra i els serveis solen ser deficients.

La Transició Espanyola i la Democràcia

Una transició sense ruptura (1975-1977)

El 1975 va morir el general Franco i Joan Carles I va ser coronat rei i va assumir la direcció de l'Estat. Va decidir mantenir Carlos Arias Navarro com a cap de govern, però l'avanç cap a unes estructures democràtiques era massa lent i l'oposició va manifestar el seu malestar en diverses manifestacions.

El va succeir Adolfo Suárez, que va dur a terme una sèrie de reformes que obririen el camí cap a un sistema democràtic. Després de la Llei per a la Reforma Política, el govern de Suárez va decretar una amnistia per als presos polítics, va legalitzar els partits polítics i va convocar eleccions el juny de 1977.

Aquest procés es va desenvolupar en una situació molt tensa, marcada per:

  • Una greu crisi econòmica.
  • L'intent d'intensificar els atemptats terroristes d'ETA i del GRAPO.
  • La legalització del Partit Comunista i els atemptats terroristes.

Constitució, consens i el 23-F

Les eleccions de 1977 van ser guanyades per la Unió de Centre Democràtic (UCD). El nou govern, que no tenia majoria absoluta, va practicar una política de consens:

  • Els partits representats al Parlament i els sindicats van signar els Pactes de la Moncloa.
  • Es va arribar a un acord que atorgaria autonomia a les diferents regions espanyoles.
  • Es va redactar una Constitució plenament democràtica.

Entre 1977 i 1979 es crearen les bases de la democràcia.

L'intent colpista del 23-F i la consolidació de la democràcia

El 1979 es van convocar noves eleccions, que va tornar a guanyar la UCD. Després de la dimissió de Suárez, el 23 de febrer de 1981, durant la sessió parlamentària en què es votava Leopoldo Calvo Sotelo com a successor a la presidència, hi va haver un intent de cop d'estat.

Calvo Sotelo va haver d'afrontar l'agreujament de la crisi econòmica i un augment de l'activitat terrorista, així com l'ingrés d'Espanya a l'OTAN el 1982.

La Constitució de 1978 i l'Estat de les Autonomies

El 1978 els espanyols van aprovar en referèndum una Constitució que definia Espanya com un Estat social i democràtic de dret. Es reconeixen els següents principis:

  • L'Estat intervé per aconseguir una societat més justa.
  • La sobirania nacional resideix en el poble, que elegeix el govern mitjançant eleccions lliures.
  • La monarquia parlamentària.
  • La separació de poders.
  • Un repertori de drets i llibertats.
  • L'Estat de les Autonomies.
  • La creació del Tribunal Constitucional i el Defensor del Poble.

L'Estat de les Autonomies

Amb la fi de la dictadura, els sentiments nacionalistes tornaren a aflorar a Catalunya, el País Basc i Galícia. Les reivindicacions nacionalistes començaren a ser ateses des de 1977 pel govern d'Adolfo Suárez. Aleshores es va reconèixer l'autonomia de les tres regions i es va recuperar la Generalitat el 1977 i el 1978.

Després de l'aprovació de la Constitució de 1978, es va iniciar la concessió dels diferents estatuts aprovats per les Corts. Aquest procés va culminar el 1983, quan totes les comunitats van obtenir un estatut d'autonomia i unes institucions de govern pròpies.

La qüestió autonòmica ha sigut una font constant de conflictes. D'una banda, s'enfronten el govern central i les institucions regionals; de l'altra, les comunitats més pobres exigeixen que les més riques compleixin el principi constitucional de solidaritat entre les regions.

Modernització econòmica i Estat del Benestar

La conjuntura econòmica des de 1973

La transició a la democràcia tingué lloc en un context de greu crisi econòmica. El 1973 va esclatar la crisi del petroli, que va provocar la disminució del turisme, la retirada de les inversions estrangeres i el tancament d'empreses.

Les primeres mesures contra la crisi s'adoptaren en la transició, amb la signatura d'un acord entre totes les forces polítiques parlamentàries: els Pactes de la Moncloa (1977). Per finançar les despeses estatals, s'implantà un sistema fiscal modern. Després de la reforma, els impostos van augmentar, però tenint en compte les diferències de renda.

La modernització econòmica

En els anys 60, l'economia espanyola estava endarrerida. Calia una modernització de tots els sectors per augmentar la competitivitat. Es va dur a terme una reconversió industrial, es van privatitzar empreses públiques poc rendibles i grans empreses espanyoles van començar a projectar-se a l'exterior. Espanya va rebre importants ajudes de l'organització europea.

Amb els governs dels partits populars es van intensificar la privatització del sector públic i es van sanejar les finances de l'Estat, de manera que es va poder disminuir el dèficit públic. Aquestes mesures han fet possible que el creixement econòmic d'Espanya sigui superior a la mitjana comunitària i que la renda per càpita hagi augmentat. D'altra banda, aquest creixement es veu frenat per la falta d'inversió en investigació i innovació.

L'extensió de l'Estat del Benestar

Espanya ha desenvolupat l'Estat del Benestar. Això vol dir que l'Estat finança molts serveis a fi de garantir una qualitat de vida digna per a tots els ciutadans. Des dels anys 90, els canvis socials com la progressiva incorporació de la dona al mercat laboral, l'envelliment de la població o l'augment de la immigració i de les situacions d'exclusió, han suposat un repte.

Actualment, la despesa social a Espanya representa un 20% del PIB, enfront del 28% de mitjana comunitària.

Descargar

PDF Word HTML