Política Agrària Comuna (PAC) i Cohesió a la UE: Guia Completa

Política Agrària Comuna (PAC)

Ha estat un dels eixos principals de l'activitat comunitària, però també ha estat motiu de moltes crítiques.

Objectius de la PAC

• Garantir el nivell de vida de la població rural.
• Assegurar uns preus justos dels productes agraris.
• Garantir aliments de qualitat.

Com que l'activitat agrària als països desenvolupats no és competitiva, la PAC ha destinat ajudes molt importants als pagesos en forma de subvencions i d'aranzels.

Fins a principis d'aquest segle, les prestacions agràries han rebut la part més important del pressupost comunitari.

Etapes de la PAC

Etapa 1957: Preus Garantits

Preus garantits per a un nombre de productes reduïts per assegurar uns ingressos mínims i estables per als pagesos.

Problemes de la primera etapa

• Es fomenta l'augment de producció i això crea grans excedents.

Etapa 1984: Limitació de la Producció

Nova etapa en la qual es limita la producció de l'etapa anterior.

Objectiu de la reforma de 1984

• Evitar l'excés de producció.
• S'inicia una política de quotes que limitava les subvencions.

Problemes i Crítiques (1984)

• Les subvencions seguien sent molt elevades.
• Crítiques a la PAC: el Regne Unit i Dinamarca denuncien que les ajudes agrícoles eren excessives i que restaven pressupost a altres activitats comunitàries.
• Els EUA s'oposen al nivell tan alt de protecció aranzelària.
• Els països en vies de desenvolupament consideren la PAC una competència deslleial que obstaculitza el seu creixement i dificulta la millora del nivell de vida de la població.

Etapa 1992: Reforma i Reducció de Subvencions

Reforma del sistema que redueix les subvencions i disminueix els preus de suport.

Reptes i Revisió de la PAC (des del 2000)

• La incompatibilitat de la protecció amb les normes de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) ha fet que, des del 2000, la PAC estigui en revisió.
• La nova PAC ha de tenir en compte factors de protecció mediambiental.
• L'ampliació del 2004 va integrar a Europa economies amb agricultures de costos molt inferiors, un factor clau per a la revisió de la PAC.

Política de Cohesió de la Unió Europea

Un dels pilars de la comunitat ha estat el fonament de la solidaritat, afavorint una distribució millor de la riquesa. Aquesta cohesió territorial constitueix, juntament amb els serveis i les prestacions públiques, un tret distintiu de la societat d'avui dia.

El Pressupost Comunitari de la UE

Aquest pressupost comunitari té quatre fonts d'ingressos:

• Exaccions agrícoles: impostos sobre les aportacions de productes agrícoles.
• Drets de duanes: aranzel comú per als productes importats.
• Quota sobre l'IVA.
• Quota amb relació amb el PIB: aportacions dels estats en funció del seu Producte Interior Brut (PIB).

Els Fons Europeus: Estructurals i de Cohesió

L'esforç comunitari per igualar la riquesa dels estats membres. Els fons europeus, coneguts com a fons estructurals i els fons de cohesió, treballen per aconseguir aquest objectiu.

Els fons estructurals promouen reformes en àmbits com l'ocupació, el desenvolupament rural, la pesca o les infraestructures. Hi ha quatre fons principals:

• FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional): Finança inversions per crear infraestructures i fomentar l'ocupació.
• FSE (Fons Social Europeu): Finança la formació per a la inserció laboral de personal a l'atur i d'altres sectors desfavorits.
• FEOGA (Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola): Finança programes de reforma de l'agricultura i de desenvolupament de les zones rurals.
• IFOP (Instrument Financer d'Orientació de la Pesca): Finança la modernització i la reconversió del sector pesquer.

El Fons de Cohesió finança exclusivament projectes de caràcter mediambiental i xarxes transeuropees d'infraestructures i de transport. El procés de convergència ha demostrat que és lent.