Teatre vitalista i simbolista a Catalunya: Ibsen, Maeterlinck i Rusiñol
Teatre vitalista a Catalunya
En el teatre vitalista va ser clau per a la renovació del teatre català. Aquell any s'estrena a Barcelona Un enemic del poble, del dramaturg Henrik Ibsen, capdavanter del teatre d'idees. Aquest corrent teatral tractava de temes de gran impacte social amb un rerefons ideològic claríssim. A Catalunya, la influència d'Ibsen va cristal·litzar en un teatre vitalista, els màxims representants del qual van ser Ignasi Iglésias i Joan Puig i Ferreter. (pàg. 180)
Teatre simbolista
El teatre simbolista va tenir un fort impacte a Catalunya amb l'estrena, durant la Segona Festa Modernista celebrada a Sitges, de La intrusa, del dramaturg belga Maurice Maeterlinck. A diferència d'Ibsen, Maeterlinck no pretenia fer cap discurs ideològic a les seves obres; es podria dir que La intrusa no té ni argument i que els personatges no duen a terme cap acció, són immòbils, abúlics fins i tot. El personatge principal, la Intrusa, és la mort, i a l'obra hi tenen tanta importància els silencis com les paraules, tot en un marc escènic fred i en un ambient nocturn d'ombres, d'esperits i de fantasies. Els màxims representants d'aquest corrent van ser Santiago Rusiñol i Adrià Gual.
Santiago Rusiñol
Santiago Rusiñol va ser un artista polifacètic, veritable model de l'artista modernista pur, que va destacar sobretot com a dramaturg i pintor, a part d'organitzador de les Festes Modernistes celebrades a Sitges i participant assidu de les tertúlies artístiques. Rusiñol era un seguidor del corrent simbolista.
L'auca del senyor Esteve
L'obra que trenca definitivament la primera concepció de l'artista enfrontat a la societat és L'auca del senyor Esteve. L'obra explica l'ascensió d'una família de comerciants al llarg de quatre generacions, cadascuna més estalviadora que l'anterior, que aconsegueixen fer d'una botigueta de vestits fils un gran negoci. Però a la quarta generació neix en Ramonet, que no vol ser botiguer: vol ser artista. L'obra, doncs, simbolitza de nou l'enfrontament artista-societat, però la diferència és el tractament que Rusiñol fa d'aquest enfrontament: el dramaturg hi expressa el reconeixement de l'esforç i de l'aportació de les dues classes socials en conflicte, perquè la burgesia fa diners però no sap gaudir de l'art i de la vida i enveja els artistes, mentre que aquests no podrien ser còmodament artistes sense els diners de la burgesia.