El teatre a l'aula: un recurs educatiu essencial

La importància del teatre en l'educació

Durant quatre anys de pràctiques, recorrent diversos centres educatius i passant per diferents aules amb xiquets i xiquetes d'edats diverses, m'he adonat que no hi ha varietat quant a la literatura. Els docents sempre tendeixen a utilitzar el gènere narratiu, oblidant que existeixen altres tipus de gèneres literaris com: la poesia, el teatre…

El quadrimestre passat, amb aquesta assignatura però amb una professora diferent, vam poder observar els avantatges que aporta als alumnes treballar la poesia. En canvi, ara observarem la gran quantitat d'aportacions que té treballar el teatre. El teatre serveix per a:

• Expressar sentiments.
• Desenvolupar la competència comunicativa.
• Treballar l'expressió verbal i no verbal.
• Evitar i superar problemes de timidesa i relacions socials.

Tanmateix, amb el teatre podem ensenyar qualsevol tema d’una manera didàctica i divertida, a través de titelles de diferents tipus, com hem pogut observar en aquesta assignatura. En conclusió, pense que el teatre hauria de pujar d’esglaó a l’educació, ja que té una utilitat molt més àmplia de la que avui en dia se li dóna.

Anàlisi d'una obra teatral infantil

Un bon exemple d’un recurs per a treballar el teatre amb els alumnes d’una manera divertida i diferent és el llibre recomanat per la docent, el qual m’ha paregut un bon exemple, ja que mostra una nova visió dels contes tradicionals trencant amb els tòpics literaris en forma de teatre. A continuació, es portarà a terme un xicotet anàlisi del gènere teatral.

Anàlisi pragmàtic

Aquesta obra està dirigida als xiquets i xiquetes, tant d’Educació Infantil com d’Educació Primària. Em pareix molt divertit i didàctic, ja que, al tractar-se d’un teatre d’espectacle, dóna molt de joc a l’hora de la representació perquè els menuts s’expressen lliurement desenvolupant tots els aspectes citats anteriorment que ens permet el teatre, com per exemple canviar la trama o el final de la història. La ideologia que persegueix és per a infants, ja que tracta temes relacionats amb ells pel fet que són els principals lectors.

Anàlisi paratextual

T’he agafat, Caputxeta! segueix una estructura molt clara, ja que els diàlegs estan molt ben marcats i en tot moment s’entén què és el que està passant i la successió dels esdeveniments. A més, tal com podem observar, es donen molts detalls del que està succeint; és a dir, hi ha una gran riquesa d'acotacions (on i com està succeint l’acció).

Anàlisi de la ficció

Aquesta obra, com hem pogut observar, es tracta d’una obra molt directa, ja que en tot moment els personatges interactuen amb el públic, fent ús d’acotacions que ens avancen informació que apareixerà posteriorment. A més, podem parlar d’una obra còmica perquè tracta d’una mena de burla a la trama dels personatges i tòpics literaris.

L'obra segueix la següent organització: el pròleg, on s’avança el que anem a trobar-nos posteriorment; a continuació l’acte, en aquest cas un acte únic dividit en cinc escenes i quatre anuncis entre cada una de les escenes; i per a finalitzar el llibre, un epíleg.