Tycho Brahe i Galileu: La Revolució Científica

Tycho Brahe i la teoria semiheliocèntrica

La teoria semiheliocèntrica explica que la Terra és el centre de l'univers i roman quieta, mentre que la Lluna i el Sol giren al voltant de la Terra, i els cinc planetes restants giren al voltant del Sol.

Aquesta teoria permet explicar un fet observat des de l'època dels grecs: per què els planetes s'apropen i s'allunyen de la Terra. Aquesta visió seria acceptada per una nova ordre religiosa: l'ordre dels jesuïtes.

Galileu i la revolució astronòmica

Sidereus Nuncius (1610)

El 1610, Galileu publica el seu primer llibre, “Sidereus Nuncius” (“El missatger de les estrelles”), on explica les seves observacions amb el telescopi:

• La Lluna: Va observar que tenia muntanyes i valls, fet que la feia semblant a la Terra. Això trencava la distinció aristotèlica entre el món suprallunar i el subllunar, donant suport al copernicanisme.
• Venus i Júpiter: Va observar que Venus presenta fases i que Júpiter té satèl·lits, confirmant les prediccions de Copèrnic.

L'apologia del copernicanisme

Entre 1610 i 1615, Galileu va iniciar una campanya per defensar el copernicanisme i aconseguir que l'Església catòlica l'acceptés. Davant l'oposició eclesiàstica, va proposar la Teoria del doble llenguatge:

• Llenguatge natural: El de la Bíblia, entès per tothom per saber com actuar.
• Llenguatge matemàtic: El de la naturalesa, basat en el pitagorisme.

Segons Galileu, com que operen en nivells diferents, no hi ha enfrontament entre ciència i fe. Tanmateix, el 1615, un cardenal li va prohibir difondre el copernicanisme.

Els diàlegs i el procés inquisitorial

El 1632, Galileu publica “Els diàlegs sobre els dos sistemes del món: Ptolomeu, Copèrnic”. L'obra, escrita a l'estil platònic, presenta tres personatges que debaten sobre els sistemes astronòmics. El 1633, és denunciat a la Inquisició per defensar idees heretges i desobeir l'ordre de no difondre el pensament copernicà.

Davant la possibilitat de ser executat, Galileu va optar per abjurar públicament de les seves idees. Aquest fet va provocar que molts dels seus seguidors el consideressin un traïdor per no haver-se convertit en un màrtir de la ciència.