Solitud de Víctor Català: anàlisi de la Mila, conflicte i evolució

Com interpreteu la frase final en relació amb la Mila?

La solitud esdevé el sentiment més profund de la Mila al llarg de la novel·la, i les dues referències esmentades a l'enunciat ho posen en evidència de manera fins i tot estructuradora (obrint i tancant l'obra). És clar que la solitud primera no és exactament la mateixa que l'última; la primera és més física; l'última és íntima, profunda: ha marcat definitivament el personatge de la Mila.

Evolució interna de la Mila a Solitud

Solitud es pot considerar com una novel·la d'iniciació en la qual la protagonista avança en el seu coneixement del món: de la Natura, de la bellesa, del comportament dels homes, de l'amor, del desig; en definitiva, del Bé i del Mal. Sota el guiatge del pastor. I amb una conclusió: el desengany del món i, per a ella, la solitud.

Els personatges esmentats serveixen per a marcar els moments claus en aquest procés i què suposa cadascú, per a ella, en aquest procés:

• El pastor: el Bé, el guia, el «savi»
• Ànima: el Mal, la destrucció, el vici
• Matias: la mesquinesa i l'abúlia, la manca de personalitat
• Arnau: el desig eròtic

Conflicte entre desig i frustració a Solitud

La protagonista de Solitud, de Víctor Català, viu un conflicte entre el desig i la frustració. Aquest conflicte vital es relaciona amb els personatges masculins de la novel·la. Es pot tenir en compte el valor simbòlic d'alguns elements com ara la imatge de sant Ponç o el prec al Bram.

La Mila, una dona jove de la plana, òrfena i ingènua, acompanya el seu marit a la muntanya per fer-se càrrec d'una ermita. En aquesta nova vida, es fa explícit el contrast entre el seu desig de normalitat (tenir una vida sexual i afectiva amb el seu marit, ser mare) i la frustració d'aquesta expectativa, perquè en Matias és dropo, indolent i no té cap interès sexual per la seva dona. Aquest conflicte personal es projecta en les relacions de la Mila amb tots els altres personatges.

• Matias: mancat de voluntat, de dignitat, d'afecte i d'interès sexual per la seva muller, en Matias s'allunya progressivament de la Mila a mesura que s'acosta i cau sota la influència de l'Ànima.
• El pastor: la Mila l'idealitza i, encara que no s'ho confessi, hi projecta indirectament el seu desig; el fa un home de quaranta anys, i per això durant la pujada al Cimalt fantasieja amb una possible agressió sexual; el fantasieig s'esvaeix quan se li revela l'edat veritable (seixanta anys) i, definitivament, quan pren consciència de la fidelitat del pastor a la muller morta.
• Baldiret: és a l'ermita, juntament amb el Pastor, durant una bona part de la novel·la. En Baldiret representa el fill que la Mila no ha tingut, i amb qui pot vehicular el seu desig maternal.
• Arnau: (del mas de sant Ponç): l'Arnau és un home jove i ben plantat, que manifesta el seu desig sexual per la Mila (raó per la qual trenca el seu prometatge), i pel qual la Mila se sent manifestament atreta. L'Arnau representa la possibilitat d'una vida afectiva i sexual normal, però el vincle matrimonial n'impedeix la realització.
• L'Ànima: en relació amb l'Ànima, la Mila és també objecte de desig sexual, en aquest cas evidentment indesitjat; es poden recordar els episodis en què la Mila es descobreix mirada per ell. Amb l'assassinat del pastor i la violació de la Mila al final de la novel·la, els desitjos de la Mila adopten la forma més negativa, brutal i destructiva possible.

És fonamental el prec de la Mila al Bram; tot i que el prec no es fa explícit, de la presència d'en Baldiret es desprèn un prec relatiu a la sexualitat, la fecunditat i la maternitat. També és un element simbòlic la imatge de sant Ponç, sobretot en la visió subjectiva i el somni de la Mila (especialment, el ventre repulsiu «de dona grossa», o el peu flàccid com la bossa de tabac d'en Matias).

Es valorarà l'esment d'altres elements simbòlics relacionats amb la sexualitat, com ara la falç del pastor i el ganivet o la fura de l'Ànima.

Contrastos i Paral·lelismes a Solitud

Al llarg de l'argument de Solitud, de Víctor Català, podem observar molts contrastos tant pel que fa als esdeveniments feliços i tristos com als títols dels capítols.

Contrastos:

• Títols dels capítols: per exemple, en el capítol 1 "La pujada" i en el capítol 18 "La davallada".
• Foscor/Claror: dues percepcions d'un mateix espai en diferents hores del dia.
• Neteja/Cimalt: corresponen a dos estadis de neteja, la física de la casa i l'espiritual de la Mila (exterior/interior).
• Cimalt/en la Creu: dues parts d'una ascensió geogràfica que coincideix amb l'ascensió interior.
• Característiques dels personatges: les diferències psicològiques del Pastor i l'Ànima, bo i dolent; la diferència en el seu matrimoni, la Mila i en Matias.
• Característiques dels espais: la claror i la foscor, associat amb l'interior (foscor) i l'exterior (claror); les capelles de Sant Ponç (artificial), un lloc amb males vibracions, on succeeixen fets negatius i la del Bram (natural).

Paral·lelismes:

• La festa de les roses/Gatzara/Relíquies: els preparatius de la festa, la festa en si i les conseqüències (els episodis festius de Sant Ponç i la festa de la rosa).
• La Mila està relacionada amb la natura, el seu estat d'ànim està lligat amb el temps que fa, etc. L'estat de la Mila i la natura, la primavera, l'hivern... etc.
• Tots els fets negatius venen precedits per una celebració.