Solidaritat Catalana i la Mancomunitat de Catalunya (1906–1914)

Solidaritat Catalana i la Mancomunitat (1906–1914)

De Solidaritat Catalana a Mancomunitat (1906): una coalició electoral que aplegava carlins, republicans federals i la Lliga.

La Solidaritat Catalana i la reacció a la Llei de Jurisdiccions

La Solidaritat Catalana: el rebuig massiu a la llei de jurisdiccions va gestar una gran aliança entre les forces polítiques catalanes en defensa de les reivindicacions catalanistes. El 1907 els partits de la solidaritat van decidir presentar una candidatura conjunta i un programa comú (Programa de Tívoli), que volia derogar la llei de jurisdiccions i dotar Catalunya d’un autogovern. Van obtenir un gran triomf en les eleccions provincials i en les generals.

Creació i naturalesa de la Mancomunitat

La Mancomunitat i la seva creació: la Mancomunitat va ser el primer òrgan administratiu català des del 1714 i la principal concessió d’autogovern aconseguida pel catalanisme fins a la creació de la Generalitat el 1931. Tot i això, la Mancomunitat només va arribar al sostre competencial que anteriorment havien tingut les diputacions. Així doncs, aquesta institució mai va deixar de ser, jurídicament, una entitat local administrativa.

Objectius: derogar la llei de jurisdiccions, rebutjar el centralisme i dotar Catalunya d’instruments per a l’autogovern.

Procés de constitució (1911–1914)

L’any 1911, quan Enric Prat de la Riba presidia la Diputació de Barcelona i amb el suport d’altres diputacions catalanes, es va presentar al govern liberal la proposta de mancomunar les quatre diputacions. Canalejas va acceptar la proposta i va tirar endavant un projecte de mancomunitats, però el seu assassinat el 1912 i el bloqueig del Senat ho van aturar. L’any 1913 el nou govern conservador, encapçalat per Dato, va publicar un decret que autoritzava les mancomunitats administratives.

El 6 d’abril de 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya. El nou organisme constava d’una presidència i d’una assemblea, que designava un consell permanent.

Presidència i presidents

Va tenir tres presidents:

• Enric Prat de la Riba — fins al 1917;
• Josep Puig i Cadafalch — fins al 1923;
• Alfons Sala — nomenat per Primo de Rivera després del cop d’estat, fins al 1925.

L’obra del govern de la Mancomunitat

Encara així, sota la presidència d’Enric Prat de la Riba, es van dur a terme actuacions rellevants en dues direccions fonamentals: d’una banda, potenciar l’economia i crear una infraestructura de serveis públics i administratius; i, de l’altra, dur a terme un projecte cultural i educatiu.

Accions econòmiques i d’infraestructures

Dins del desenvolupament econòmic, la Mancomunitat va invertir recursos en un pla de millora de la xarxa viària i dels sistemes postal i telefònic. Es va dur a terme un pla per a modernitzar l’agricultura i la ramaderia, consistent en augmentar la productivitat del sector primari. Es van crear escoles de tècnics agraris i es va fomentar el cooperativisme agrari.

Accions culturals

En el terreny cultural, es va fer una enorme tasca en tot el que fa referència a la infraestructura cultural: escoles de diferents nivells, museus, excavacions, la creació de les Biblioteques Populars i els Estudis Normals. Durant aquest període, l’Institut d’Estudis Catalans esdevindria un punt de referència clau, encara que ja havia estat creat el 18 de juny de 1907 per Enric Prat de la Riba amb la finalitat de ser la institució de recerca cultural i científica de Catalunya. Durant els anys de la Mancomunitat, l’Institut d’Estudis Catalans va iniciar una tasca de normalització de la llengua catalana que va incloure la unificació ortogràfica encarregada a Pompeu Fabra i que culminaria més tard amb la publicació del Diccionari de la llengua catalana (1932).

Accions educatives

D’altra banda, l’empenta en el terreny educatiu va ser enorme, aplicant mètodes com els de Maria Montessori. Van ser els anys de creació de l’Escola Industrial, l’Escola del Treball i l’Escola de l’Administració Local, destinada als futurs funcionaris públics. La idea era preparar quadres tècnics mitjans i superiors per a un millor desenvolupament de la indústria i el comerç.

El projecte d’Estatut de 1919

A principis de 1919 es va presentar al Congrés un projecte d’Estatut que incloïa un govern propi, un parlament elegit per sufragi universal i àmplies competències per a Catalunya, però que va ser mal rebut i no va arribar a bon port.