La Societat i el Poder a les Ciutats Medievals: Burgesia i Monarquia

L'aparició de la burgesia

El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal, perquè els reis, els nobles i els eclesiàstics atorgaven als seus habitants llibertat personal i una sèrie de drets, com el de celebrar mercats, establir el seu govern, etc. Això va permetre la formació d'un nou grup social no privilegiat, la burgesia, que es dedicava a fer feines artesanes i al comerç que no depenien de cap senyor feudal. La base de la seva riquesa eren els diners que cobraven per la feina, per la venda dels seus productes o pels beneficis que generaven els seus negocis. Segons la riquesa, es fa distinció entre:

• Alta burgesia: formada per grans comerciants i banquers.
• Petita burgesia: que incloïa els mestres artesans i els petits comerciants.

A més dels burgesos, a les ciutats medievals hi vivien senyors nobles i eclesiàstics que, atrets per la riquesa i l'activitat de la ciutat, hi fixaven la residència (palaus, convents, esglésies). També vivien a les ciutats uns altres grups socials, integrats per gent humil:

• Oficials i aprenents dels gremis
• Criats
• Gent sense ofici i pidolaires

També s'hi establiren minories, com els jueus, molts dels quals eren artesans, prestadors o metges, i s'agrupaven en barris separats: els calls, també anomenats aljames i jueries.

El govern de les ciutats

Al primer moment les ciutats van formar comunes o assemblees de tots els veïns per organitzar-ne el govern. Posteriorment elegien magistrats, que s'encarregaven de les finances, l'ordre i la justícia, dirigits per un batlle. L'ajuntament era l'edifici on es reunien i on guardaven el segell, l'escut d'armes o estendard, l'arxiu i el tresor de la ciutat.

Amb el temps, el govern de les ciutats va anar passant a les mans de les famílies més riques de comerciants i banquers, que de vegades estaven emparentats amb la noblesa urbana i van constituir un grup privilegiat, el patriciat urbà.

La cultura urbana

Als segles X i XI a l'Europa occidental, llegir i escriure era una feina reservada als clergues, als funcionaris reials i a alguns mercaders rics. Però al llarg del segle XII, el millorament de les condicions econòmiques i el desenvolupament de la vida urbana van afavorir la il·lustració d'alguns nobles, especialment entre els burgesos que es dedicaven als negocis.

Aquesta necessitat de coneixements va potenciar a les ciutats el desenvolupament de les escoles, que depenien de l'Església o del govern de la ciutat. Ben aviat, el desig dels estudiants i dels professors de poder aprendre i ensenyar sense el control de les autoritats religioses o municipals va donar lloc a unes corporacions anomenades universitats.

Els reis volen el suport de la burgesia

Entre els segles X i XII, la monarquia va exercir un poder escàs sobre el territori del seu regne. Els reis no podien imposar-se als senyors feudals, perquè no disposaven de prou recursos econòmics per mantenir l'exèrcit o l'administració de tot un regne.

A partir del segle XII, els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la puixança de la burgesia per intentar imposar la seva autoritat sobre la noblesa feudal i garantir la unitat i l'estabilitat del territori de la corona.

Els burgesos necessitaven una llibertat personal i una seguretat que els permetessin desenvolupar la seva activitat comercial per camins, mars i ciutats. Aspiraven també a dictar lleis pròpies, a elegir els seus jutges i a tenir govern local propi. Alguns reis van donar suport als burgesos i els van oferir cartes de privilegis que els feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal. També els van oferir monopolis comercials, permisos per obrir mercats i garanties per circular per tot el regne.

A canvi del suport i dels privilegis reials, els burgesos van facilitar als monarques recursos econòmics per a les lluites que tenien contra els nobles.

Les Corts i els Parlaments

A les reunions del consell o cort reial, format pels representants de la noblesa i del clergat, es va acceptar que hi fossin presents els representants de la burgesia, primerament en ocasions extraordinàries i més endavant de manera regular. Convocant-los, el rei pretenia reconèixer la importància d'aquest estament en la societat medieval, però, sobretot, volia demanar-los subsidis, és a dir, aportacions en metàl·lic.

Les reunions del rei amb els tres estaments (noblesa, clergat i burgesia) rebien el nom de Corts o Parlaments. En alguns regnes el poder de la burgesia a les Corts era més gran que en uns altres. Per això, de vegades el monarca havia de satisfer les peticions dels burgesos i escoltar-ne els greuges abans de rebre'n les aportacions econòmiques.

Les guerres entre les monarquies europees

L'esforç d'algunes monarquies per consolidar el poder i establir un regne amb fronteres clares va originar nombrosos enfrontaments entre els monarques europeus. El conflicte més greu fou la Guerra dels Cent Anys, que va enfrontar França i Anglaterra entre els anys 1337 i 1453.

La guerra va començar arran d'un problema successori de la corona francesa i per la pretensió del monarca anglès de ser reconegut com a rei de França. Els anglesos van ocupar durant anys una part del territori francès; però el conflicte va acabar amb la victòria de Carles VII de França.