La Societat Industrial: Burgesos i Proletaris

Durant la industrialització va néixer una societat de classes formada per dos grans grups: la burgesia i el proletariat. A diferència de la societat estamental, els grups de la societat de classes no eren tancats, sinó que existia un moviment social constant.

-La burgesia va ser el grup preponderant de la nova societat. Els burgesos eren els propietaris de les fàbriques i dels mitjans de producció (màquines, eines i matèries primeres). Segons el grau de riquesa, hi havia alta burgesia (industrials i banquers), burgesia mitjana (empresaris, funcionaris, comerciants i professionals liberals) i petita burgesia (artesans, empleats i botiguers).

Els burgesos eren una classe competitiva, emprenedora i dinàmica, que es van convertir en el centre de la vida social. El model de burgès amb èxit era l’home fet a si mateix, que, gràcies a l’esforç i el talent, ascendia des d’uns origens humils fins a un estil de vida acomodat.

-El proletariat era la classe treballadora, que, sense cap mena de propietat, no tenia altre mode de subsistència que treballar a les fàbriques i les mines a canvi d’un salari escàs. La vida del proletari començava en la infantesa, ja que, com que els sous eren molt baixos, l’única manera de garantir la supervivència de la família consistia que tots els membres, inclosos els nens i les dones, treballesin.

La situació del proletariat als inicis de la Revolució Industrial no era gens fàcil. Les jornades laborals eren de catorze a setze hores (sovint en entorns perillosos i insalubres) i no hi havia vacances pagades, assegurances mèdiques, subsidis d’atur ni pensions per als orfes, les vídues i els ancians. Els barris obrers eren formats per habitatges petits i foscos en carrers plens de fang i sense enllumenat públic, on la manca de clavegueram i de serveis higiènics feia que sovint tinguessin empidèmies de còlera i tifus.

L'Expansió Colonial

Al segle XX va néixer una nova forma de domini colonial,

l'imperialisme. Es diferenciava del colonialisme tradicional pel fet

que no es limitava a obtenir una relació comercial. En el cas de

l'imperialisme, la metropoli imposava a la colonia la dominació

política i sovint cultural, com també el control total de la seva

economia en benefici propi.

Apartir de 1870, les nacions europees més neutralitzades van iniciar

un rapid procés d'expansió imperialista per tal de posseir territoris

a Africa, Asia i Oceania. Com a resultat, al començament del segle XX,

el 60% de les terres i el 65% de la població del món formaven part

dels imperis europeus.

Les Causes de l'Imperialisme

Les causes de l'imperialisme del segle XX són diverses, tot i que

destaquen les de caire econòmic.

-- La competència industrial, que desperta la cerca de territoris on

vendre les manufactures de la indústria i on obtenir alhora matèries

primeres.

-- L'excés de població als països industrialitzats, que generava

problemes com ara l'atur i les reivindicacions obreres. Les persones

que emigraven cap a les colonies a la recerca de noves oportunitats

deixaven de ser una font de conflictes socials.

--La política de prestigi derivada de la rivalitat entre nacions. La

creença que només les nacions amb un gran imperi colonial podien ser

fortes conduí a una cursa per controlar els territoris més rics o amb

més valors estratègics.

-L'esperit científic, que duia aventurers europeus a explorar

territoris mai visitats abans pels blancs, i l'impuls missioner, que

feia que molts clergues miréssin d'estendre-hi la fe cristiana.