L'Edat Mitjana: Innovacions, Comerç i Ciutats

Fi de les invasions i la Treva de Déu

S'acaben les grans invasions normandes (víquings) amb la conquesta d'Anglaterra. La Treva de Déu va consistir en pactes entre senyors feudals per mantenir la seguretat en els camins i permetre recuperar la circulació de persones i mercaderies.

Innovacions tècniques en l'agricultura

Es produeix un augment de la productivitat gràcies a:

• Nous mètodes de conreu: La rotació triennal. Per tal d'assegurar la fertilitat de la terra, aquesta es dividia en tres parts: en una part es plantava blat, en la segona part es plantava civada i la tercera part es deixava en guaret (sense cultivar); cada any s'anava rotant.
• Nous instruments agrícoles: L'arada normanda.
• Utilització de molins: Ús de molins de vent i molins d'aigua per moldre el gra.

Gràcies a aquests avenços, els agricultors generaren un sobrant de matèries primeres que podien vendre.

Ressorgiment del comerç i de les ciutats

L'existència d'excedents agrícoles va convertir les abadies i els castells en centres d'intercanvis. Al costat d'aquestes construccions apareixen nous barris o burgs, que són l'origen de les ciutats medievals. El comerç es desenvolupava en:

1. Petites ciutats de camins o ports.
2. L'obertura del comerç amb la Mediterrània oriental com a conseqüència de les croades.

Les Croades (segles XI al XIII)

Van ser campanyes militars per alliberar Terra Santa dels turcs, que havien prohibit l'accés als pelegrins cristians. Hi van participar pagesos, soldats, cavallers, aventurers i mercaders interessats a comerciar amb els ports de l'Orient Mitjà. El Papa Urbà II va fer una crida a tota la cristiandat per participar-hi i va prometre la salvació.

L'estructura de la ciutat medieval

Les ciutats s'ubicaven en emplaçaments pròxims a les principals vies de comunicació i a prop de recursos naturals com rius, fonts, aqüífers o boscos (per obtenir fusta, pedres i mines). Estaven envoltades completament de muralles.

• El centre urbà: Hi havia una plaça i, al seu voltant, els grans edificis com l'ajuntament, el mercat i la catedral. També hi havia palaus luxosos on vivien els nobles i els reis.
• Els barris: Les cases s'agrupaven per barris segons la procedència, la religió o l'activitat artesana.

Els Gremis

Eren agrupacions d'artesans de cada ciutat per protegir-se de la competència. El gremi obligava a complir certes normes: no es podia treballar a la ciutat sense permís, tots els artesans havien de treballar les mateixes hores amb el mateix tipus d'eines, i el gremi controlava la qualitat i el preu dels articles.

Vida quotidiana i higiene urbana

Les ciutats tenien carrers estrets, poc empedrats i sense voreres. Solien tenir poca higiene, la qual cosa facilitava la difusió de malalties com el còlera, el tifus i la pesta. Fora de la ciutat neixien els barris que aplegaven la gent humil quan ja no quedava espai dins els murs; també s'hi construïen monestirs.