La Societat Feudal: Reis, Nobles, Clergat i Pagesos

El pacte de vassallatge: la base del feudalisme

El sistema feudal es basava en una piràmide de vassallatge: el rei, per sobre dels senyors feudals, i aquests, per sobre dels pagesos.

Feu: territori que el rei cedia a un noble a canvi del seu jurament de fidelitat o vassallatge.

Aquest sistema es va consolidar entre els segles IX i X, en un context de nombroses invasions: musulmans pel sud, normands pel nord i hongaresos per l'est.

El tracte entre el rei i els nobles

Obligacions del rei

• Lliurament d'un feu.
• Provisió d'un conjunt de béns materials: diners, armes i cavalls per defensar el feu.

Obligacions del senyor feudal (vassall)

• Pacte de no-agressió.
• Ajuda militar al rei.
• Col·laboració en les funcions judicials del rei.
• Participació en la cort reial.
• Si el vassall moria, el senyor es comprometia a tutelar els fills menors i a casar les filles.

La relació entre senyors i pagesos

El senyor oferia protecció i justícia als pagesos. A canvi, els pagesos pagaven rendes en forma d'hores de treball i productes.

La figura del rei a l'Edat Mitjana

El rei, cap de la societat, tenia un caràcter sagrat, escollit per Déu per defensar la cristiandat. El seu càrrec era hereditari, però l'Església havia de confirmar cada nou monarca amb la cerimònia de coronació. També posseïa un patrimoni personal: terres que no entregava a cap senyor feudal.

Atribucions exclusives del monarca

• Poder militar: dirigir campanyes militars.
• Poder econòmic: recaptar impostos.
• Poder judicial: actuar com a jutge suprem.

L'organització de la cort

• Cúria o Consell Reial: formada per bisbes, abats, comtes, ducs i marquesos, que l'aconsellaven en la presa de decisions.
• Arxiu Reial: on es guardaven els documents importants.
• Cort Reial: composta per nobles, guerrers, eclesiàstics i gent de la seva confiança.

Les insígnies de la reialesa i el seu significat

• La corona: l'autoritat suprema i el poder.
• L'anell d'or: la unió de Déu i el seu poble a través del monarca.
• El ceptre: l'origen diví del poder reial.
• La mà de justícia: l'autoritat per jutjar.
• L'espasa: el poder militar.
• El mantell: el servei a l'Església.

A Europa, el rei ostentava el poder militar, polític i econòmic, mentre que el papa tenia el poder religiós.

La noblesa: guerrers i senyors

La noblesa era un estament privilegiat que protegia militarment la societat. Incloïa ducs, marquesos, comtes i barons. Vivien en castells i, gràcies al pacte amb el rei, posseïen terres i cavalls. Una de les seves activitats principals era la caça a cavall.

Requisits per ser cavaller

• Pertànyer a l'estament dels nobles.
• Tenir armes i cavall propis.
• Entrenar-se diàriament.
• Reunir valors com la valentia, la lleialtat al senyor, la fidelitat a la paraula donada i la protecció dels indefensos.

L'equipament del cavaller

L'equipament d'un cavaller incloïa una cota de malla, llança, escut i espasa. Cada casa reial tenia el seu propi escut o símbol distintiu.

La vida al castell

• El senyor feudal: s'encarregava de vigilar i mantenir l'ordre a les seves terres.
• Les dones nobles: organitzaven els serveis i les tasques domèstiques del castell.
• Joglars i trobadors: artistes que entretenien la cort amb cants i versos, sovint sobre l'amor cortès. Actuaven en banquets i festes on es menjava principalment carn i es bevia vi.

Merlet: prismes que coronen la part superior de la muralla d'un castell per a la defensa.

El clergat i el poder de l'Església

A l'Edat Mitjana, la majoria dels habitants europeus eren cristians. Les creences religioses regien la vida espiritual i organitzaven la vida comunitària. L'Església regulava les festivitats del calendari i, amb el toc de les campanes, marcava el ritme de la vida quotidiana i alertava sobre esdeveniments o perills.

Obligacions dels cristians

• Resar quotidianament.
• Anar a missa el diumenge.
• Fer dejuni durant la Quaresma.
• Confessar-se un cop a l'any.
• Complir la penitència imposada.
• Combregar per Pasqua.
• Practicar la caritat i peregrinar a llocs sagrats (Roma, Jerusalem, Santiago de Compostel·la).

El delme: consistia en l'obligació d'entregar una desena part de la collita a l'Església, que també gestionava hospitals, menjadors socials i escoles.

Els pagesos: la base de la societat feudal

Els pagesos constituïen la major part de la població i la seva feina sostenia tota l'estructura social.

Pagesos lliures i serfs

• Pagesos lliures: eren propietaris de la seva terra i no estaven subjectes a cap senyor. Podien casar-se lliurement i dedicar-se a un ofici.
• Serfs: treballaven per a un senyor i no tenien llibertat personal. No podien casar-se, abandonar les terres ni deixar herència sense el permís del senyor.

Obligacions dels pagesos

• Realitzar prestacions personals de treball (corvees).
• Pagar censos, primícies, drets de monopoli i altres impostos.
• Pagar peatges i drets de caça i pesca.
• Obeir totes les ordres del senyor i acatar la seva justícia.
• Satisfer les multes judicials.
• Contribuir al manteniment del castell i als serveis del feu.

L'organització del feu

Els feus es dividien en dues parts:

• La reserva senyorial: formada per les millors terres, que el senyor explotava directament.
• Els masos: parcel·les de terra que el senyor lliurava als serfs o pagesos lliures perquè les conreessin i hi construïssin les seves cases, a canvi del pagament de rendes.