Corredor Mediterrani i Història del Ferrocarril a Espanya: Crisi 1866

El Corredor Mediterrani: Un Projecte Clau

Un any més tard, l'enginyer català Joan Amorós crea FERRMED, un lobby empresarial que treballa per convèncer els grups econòmics del nostre país dels avantatges de comunicar les ciutats de la costa mediterrània, els seus ports i aeroports amb una xarxa ferroviària.

Aprovació de la UE i Inversió Estratègica

L'octubre del 2011, la UE aprova la construcció de la línia ferroviària a través de l'eix mediterrani. El projecte no estarà acabat abans de l'any 2030 i suposa una inversió de més de 50.000 milions d'Euros, dels quals la UE n’aportarà entre un 10 i un 20%.

Impacte i Beneficis del Corredor Ferroviari

La crisi econòmica que pateix el país fa més necessària que mai la construcció d'aquesta xarxa. Aquesta línia de comunicació transportarà cada any fins a un total de 7,7 milions de persones, comunicarà 83 ports de tot Europa i 37 aeroports. Al mateix temps, es construirà una línia d'alta velocitat AVE de més de 15.000 km.

Els Inicis del Ferrocarril a Espanya (Segle XIX)

Primeres Línies Ferroviàries Destacades

• Ferrocarril Güines-l'Havana (1837): 50 km de recorregut. Orientat a l'exportació de sucre.
• Ferrocarril Barcelona-Mataró (1848): La primera línia de la península.
• Ferrocarril Madrid-Aranjuez (1851): Conegut com el Tren de la Maduixa.
• Ferrocarril Langreo-Gijón (1852): Enfocat a la mineria del carbó.
• Ferrocarril Xàtiva-València (1854): Per a l'horta valenciana.
• Ferrocarril Jerez de la Frontera – El Portal (1854): 27 km per a l'exportació de vi a Gran Bretanya.
• Ferrocarril Alar del Rey (Palència)-Santander (1866): Per a l'exportació de gra a Gran Bretanya, provinent del Canal de Castella.

El Ferrocarril Alar del Rey-Santander: Cas Emblemàtic

Tràfic Roat Previ i la Necessitat del Tren

Cal entendre la importància del tràfic rodat per carretera provinent de l'altiplà en aquella època. L'any 1853 van entrar a Santander amb blat, farina i vi 108.000 carretes (350 diàries) i cap a 1874 a la vila de Reinosa es comptabilitzava el pas diari d'unes 2.000 carretes amb un trànsit sense fi dia i nit per la carretera.

George Stephenson i el Projecte Santander-Alar

El primer intent de realitzar un projecte de ferrocarril el duria a terme el propi George Stephenson, el qual visitaria el 1845 la província de Santander amb la finalitat d'estudiar la possibilitat de realització del ferrocarril Santander-Alar del Rey, a petició d'inversors anglesos que veien l'oportunitat de construir una línia que comuniqués Madrid amb un port del mar Cantàbric.

Objectiu: Gra Castellà al Mercat Anglès

L'objectiu era, en aquell temps i en paraules del ministre d'Hisenda de l'època Alejandro Mon i Menéndez, "posar en competència el gra castellà amb el rus al mercat anglès".

Llei General de Camins de Ferro de 1855

Finançament Estranger i Companyies Pioneres

Aquesta llei va permetre el finançament amb capital estranger (notablement la Banca Rothschild). Algunes companyies destacades van ser: The Málaga and Gibraltar Railway Company i The Great Southern of Spain Railway Company Limited.

La Crisi Financera de 1866 i el Ferrocarril

Causes i Conseqüències de l'Esclat Especulatiu

A principis de 1866 va esclatar la primera crisi financera de la història del capitalisme espanyol. El detonant d'aquesta van ser les companyies ferroviàries, que van arrossegar amb si bancs i societats de crèdit. Molts inversors havien dirigit els seus capitals cap a les companyies ferroviàries, les accions de les quals van experimentar un gran auge, alimentant així una espiral especulativa.

Però quan van començar a explotar-se les línies, es va veure que les expectatives de benefici que tenien els inversors eren exagerades, donat el baix nivell de desenvolupament de l'economia espanyola hi havia poques mercaderies i pocs passatgers per transportar, i el valor de les accions de les companyies ferroviàries es va desplomar.

Fallida Ferroviària i el seu Impacte Bancari

Després del començament de la crisi, les companyies ferroviàries van començar a entrar en fallida davant la falta de rendibilitat de les mateixes després de la finalització de la primera fase de la construcció de la xarxa. A continuació, aquestes fallides es van traslladar al sistema bancari, a causa de l'estreta vinculació que les finances i els ferrocarrils havien tingut en tota aquesta època.