La societat feudal: estaments privilegiats i grups socials no privilegiats

La societat feudal

1. Estaments privilegiats

1.1 Una societat estamental

Durant l'edat mitjana, la societat es dividia en tres estaments o grups socials:

• La noblesa: havia de protegir la societat amb les armes.
• El clergat: tenia cura de les ànimes amb les seves oracions.
• El poble: havia de treballar en l'agricultura, la manufactura i el comerç per tal d'assegurar el manteniment de tota la població.

Era considerat que la divisió social no es podia alterar perquè havia estat fixada per Déu. A més, no era possible el pas d'un altre estament.

1.2 Els grups socials privilegiats

La noblesa i els eclesiàstics constituïen una petita part de la població, com per exemple, el de no pagar impostos.

• L'alta noblesa: ducs, marquesos, comtes, vescomtes i barons, que posseïen extensos territoris i percebien dels pagesos una gran quantitat de tributs.
• La petita noblesa: els cavallers, que vivien d'una manera més modesta i estaven al servei de l'alta noblesa.

El clergat, com la noblesa, també es dividia en dos grups:

• L'alta clergat: un reduït grup d'eclesiàstics - cardenals, bisbes, abats i abadesses - que normalment eren fills de nobles.
• El baix clergat: la major part dels eclesiàstics - capellans, monjos i monges - que eren fills de pagesos i vivien més humilment.

1.3 Senyors i vassalls

En l'Europa feudal, els nobles més poderosos d'un regne juraven fidelitat al rei. Aquesta fidelitat es manifestava en dues cerimònies:

• Homenatge: el noble jurava fidelitat al rei.
• Investidura: el rei concedia al noble terres o un castell perquè en visqués i l'administrés. Així, el noble esdevenia vassall del rei i havia d'ajudar-lo amb consells i amb les armes, sempre que calgués.

L'alta noblesa repetia aquesta cerimònia amb altres nobles de rang inferior, de manera que un vassall del rei era, alhora, senyor d'altres vassalls.

2. Grups socials no privilegiats: els qui treballaven

La immensa majoria dels no privilegiats eren pagesos, si bé a partir de l'any 1000:

• Els aloers: tenien la propietat de les terres que cultivaven.
• Els serfs: eren la majoria de camperols, no eren propietaris de les terres on treballaven.

2.2 Les rendes senyorials

Els pagesos havien de pagar força impostos i fer sèrie de serveis, com ara:

• Els cens: quantitat fixa en diners o espècies que els camperols pagaven als senyors.
• La tasca: pagament d'una part proporcional de la collita que els camperols feien al senyor.
• Les banalitats: pagament que els pagesos feien en concepte d'ús del forn o el molí del senyor.
• Les corvees: obligació de treballar gratuïtament al castell i a les terres del senyor.
• El delme: tribut consistent en una desena part de la collita, que els pagesos havien de pagar a l'Església.

4. Una societat cristiana

Durant tota l'edat mitjana, el cristianisme era la religió de la immensa majoria de la població europea, tot i que hi havia arreu petites comunitats jueves i que a la península Ibèrica una part considerable de la població professava l'islamisme.

• Secular: aquell que vivia en el segle, és a dir, entre els homes: cardenals, arquebisbes, bisbes i sacerdots.
• Regular: aquell que vivia aïllat segons unes normes molt estrictes, com els monjos i les monges.

5. Els estudis: els trívium i el quadrívium

L'església emparava el llatí per al desenvolupament dels seus actes religiosos i per a la còpia i traducció de les obres dels escriptors del món clàssic. L'ensenyament estava molt restringit i era poc innovador, ja que s'estudiaven i comentaven les obres de l'antiguitat clàssica i gairebé no es feien aportacions noves.