Sistema Respiratori: Anatomia i Funcionament

Tràquea

És una estructura tubular que té entre 6 i 11 cm de llarg, situada davant de l'esòfag. Es troba entre C7 i D4-5. La seva estructura és rígida, ja que està formada per cartílags traqueals, que tenen forma d'anell incomplet. Té un diàmetre d'11-12 cm. Internament està recoberta de mucosa perquè s'hi aferrin les partícules de pols. També té una funció bactericida.

Hi ha un darrer anell que rep el nom de carina.

Bronquis

La tràquea es bifurca i dona lloc a dos bronquis principals (esquerre i dret). El bronqui principal esquerre es dividirà en 2 bronquis lobulars i el bronqui principal dret es dividirà en 3 bronquis lobulars. Els bronquis lobulars es divideixen en bronquis segmentaris (9 al pulmó esquerre i 10 al pulmó dret). Cada bronqui segmentari es divideix en bronquis subsegmentaris, i a partir d'aquest nivell, es produeixen ramificacions, aproximadament cada cm, fins a arribar als bronquíols. Els bronquíols són molt estrets i continuen revestits internament per mucosa. La darrera ramificació rep el nom de bronquíol terminal que després es ramifica en bronquíols respiratoris. Els bronquíols respiratoris estan recoberts pels sacs alveolars.

Pulmons

Són els 2 òrgans on es realitza l'intercanvi de gasos entre l'aire i la sang. Estan ubicats dins la caixa toràcica, ocupant-la gairebé en tota la seva totalitat. Cada pulmó té forma de semicon. L'alçada és d'uns 25 cm. El diàmetre anteroposterior és de 16 cm i el diàmetre transversal és de 10 cm al pulmó dret i de 8 cm a l'esquerre. El pulmó esquerre és una mica més petit, ja que una part està ocupada pel cor. Cada pulmó es divideix en diversos lòbuls. El pulmó esquerre té 2 lòbuls (superior i inferior), i el pulmó dret té 3 lòbuls (superior, mitjà i inferior). Cada lòbul es divideix en diversos sublòbuls o segments: 10 sublòbuls al pulmó dret i 9 a l'esquerre. Cada segment es divideix en lòbuls secundaris. Dins l'interior del pulmó, trobem els alvèols, estructures en forma de sac que estan plens d'aire, amb unes parets molt fines, semipermeables, sense mucosa i envoltades de milers de capil·lars sanguinis. Cada pulmó conté uns 3 milions d'alvèols, a través de les parets dels quals, representen una àrea d'entre 70-80 m².

La Pleura

Són membranes que envolten els pulmons.

• Pleura parietal: membrana fibroelàstica que recobreix els pulmons per fora i per la seva cara externa està aferrada a les costelles i als músculs intercostals.
• Pleura visceral: una per cada pulmó. Està en contacte amb la cara externa del pulmó i la pleura parietal.

El diafragma

És un múscul en forma de làmina que separa la cavitat toràcica de l'abdominal. Té forma de volta, amb la convexitat orientada cap al tòrax. Les seves fibres musculars tenen les insercions a: la cara anterior de la columna lumbar (L1, L2, L3) i als arcs inferiors de les darreres costelles i el cartílag costal i apèndix xifoide de l'estern.

Mecànica respiratòria (ventilació)

Per tal que la funció respiratòria es desenvolupi adequadament, cal que hi hagi un moviment constant d'entrada i sortida d'aire als pulmons, anomenat ventilació. Aquests moviments són possibles gràcies al fet que tant els òrgans respiratoris com les parets toràciques, són estructures elàstiques. L'entrada i sortida d'aire es realitza gràcies a la contracció i relaxació dels músculs respiradors. A cada moviment s'espira i inspira aproximadament 1/2 l d'aire. Cada minut entren i surten entre 6 i 9 l d'aire.

• La inspiració: entrada d'aire als pulmons. Procés actiu que es produeix per la contracció dels músculs inspiratoris (diafragma, intercostals, esternoclidomastoïdal, escalens). Amb la contracció d'aquests músculs augmenta el volum dels pulmons. L'augment de volum dels pulmons farà disminuir la pressió de l'aire i la pressió atmosfèrica serà superior. Per tal de compensar aquesta diferència, l'aire tendeix a entrar per les vies respiratòries per igualar les pressions.
• L'espiració: sortida d'aire. S'inicia quan acaba la inspiració, quan es produeix la relaxació dels músculs inspiratoris. Quan es relaxen aquests músculs es produeix una reducció del volum de la caixa toràcica. En desaparèixer la força que tenien els pulmons dilatats, aquests tendeixen a retraure's per causa de la retracció de l'escurçament de les fibres musculars. La pressió dels pulmons serà superior a la pressió atmosfèrica i el flux d'aire serà dels pulmons cap a l'exterior.

Quan volem fer una espiració més forçada, els intercostals interns es traccionaran i tancaran les costelles i els músculs abdominals empenyeran el diafragma cap amunt.