Teixits del Cos Humà: Tipus, Funcions i Estructura Detallada

Què és un Teixit? Definició i Funció

Està format per cèl·lules semblants i per una substància intercel·lular. Cada teixit té una funció específica. Una associació de teixits forma un òrgan, i les seves funcions dependran dels teixits que el constitueixin.

Hi ha quatre grups de teixits principals: epitelial, conjuntiu, muscular i nerviós.

El Teixit Epitelial o Epiteli

És el responsable de funcions clau com la protecció (pell), absorció (epiteli intestinal), filtració (epiteli renal), secreció (glàndules) i excreció (epiteli dels alvèols pulmonars).

La membrana basal uneix les cèl·lules epitelials al teixit conjuntiu subjacent.

Els teixits epitelials no tenen vasos sanguinis; es nodreixen amb nutrients i oxigen que difonen des dels capil·lars del teixit conjuntiu pròxim. Pot ser de dos tipus:

Teixit Epitelial de Revestiment

Recobreix tot el cos i entapissa les cavitats internes i els conductes de l'organisme. Pot estar format per una o dues capes de cèl·lules, i pot presentar vellositats, cilis o moc. Els epitelis estratificats són més resistents que els simples i realitzen funcions de protecció.

Teixit Epitelial Glandular

Constitueix les glàndules, que poden ser:

• Endocrines: si secreten directament a la sang.
• Exocrines: si vessen els seus productes a l'interior de cavitats o al tub digestiu.
• Mixtes: si secreten tant a l'interior com a l'exterior.

Aquest teixit està especialitzat en la producció i secreció de diverses substàncies.

El Teixit Conjuntiu: Estructura i Tipus

Són els més abundants. Sostenen l'estructura corporal, uneixen teixits i protegeixen els òrgans interns. Estan formats per cèl·lules (com els fibroblasts) i una matriu extracel·lular, que està reforçada per fibres de naturalesa proteica.

Els teixits conjuntius es diferencien pel tipus de cèl·lules que els constitueixen, la matriu i el tipus de fibres. N'hi ha de cinc tipus principals:

Teixit Conjuntiu Lax

S'estén per tot el cos. Envolta i protegeix els òrgans i forma la capa subcutània de la pell. Una varietat és el teixit adipós, les cèl·lules del qual acumulen greix.

Teixit Conjuntiu Dens

Molt resistent a causa de les fibres de col·lagen. Forma els tendons, els lligaments i la capa més profunda de la pell.

Teixit Conjuntiu Cartilaginós

Format per una matriu gelatinosa, fibres de col·lagen i fibres elàstiques. Forma l'esquelet de l'embrió i, posteriorment, és reemplaçat per os.

Teixit Conjuntiu Ossi

Format per una matriu molt dura, impregnada de sals minerals que li donen rigidesa. Forma els ossos.

Teixit Conjuntiu Sanguini

Format per una matriu líquida (plasma) i unes cèl·lules mòbils, les cèl·lules sanguínies (glòbuls blancs, glòbuls vermells i plaquetes).

El Teixit Nerviós: Neurones i Cèl·lules Glials

Format per les neurones i les cèl·lules glials (també conegudes com neuroglia).

La Neurona: Unitat Funcional del Sistema Nerviós

És la unitat funcional del sistema nerviós. Les neurones contacten entre si i estan especialitzades a rebre, processar i transmetre informació a les altres cèl·lules del cos.

Totes tenen una estructura bàsica similar, formada per:

• Cos cel·lular: Conté el nucli i el citoplasma de la cèl·lula.
• Unes prolongacions anomenades dendrites i àxon. Els àxons de moltes neurones formen els nervis.

Les Cèl·lules Glials o Neuroglia: Suport Neuronal

Realitzen funcions de suport similars a les del teixit conjuntiu, donant suport i protecció a les neurones. N'hi ha diversos tipus:

Astròcits

Són les més abundants, presents al sistema nerviós central. S'adhereixen als vasos sanguinis i proveeixen les neurones de nutrients.

Micròglia

Cèl·lules petites amb prolongacions. Protegeixen i defensen les neurones davant de substàncies nocives o agents infecciosos.

Cèl·lules de Schwann

Es troben al sistema nerviós perifèric. Aïllen unes neurones d'altres per mitjà d'una beina de mielina que envolta l'àxon.

El Teixit Muscular: Tipus i Funcions

El múscul és un teixit que pot variar de forma i de mida per produir moviment, i representa la meitat de la massa corporal. Està format per fibres musculars o miòcits, que es poden contraure pels impulsos del sistema nerviós. N'hi ha tres tipus principals:

Teixit Muscular Esquelètic

Es localitza sota la pell i està format per fibres musculars estriades. Les fibres són cèl·lules allargades i plurinucleades. La seva contracció és voluntària i són responsables de mantenir la postura i el moviment del cos.

Teixit Muscular Llis

Format per fibres musculars. Forma part de les parets dels òrgans buits del nostre cos. La seva contracció és involuntària. Regula el calibre de les artèries i permet la dilatació dels òrgans durant el part.

Teixit Muscular Cardíac

Format per fibres musculars estriades, constitueix les parets del cor (miocardi). Es contrau automàticament de manera rítmica, no presenta fatiga i permet la propulsió de la sang cap als vasos sanguinis.