Classificació dels Invertebrats: Tipus i Característiques

Invertebrats: Porífers o Esponges

Els porífers o esponges són animals invertebrats aquàtics que viuen fixats a les roques. Tenen el cos ple de porus. L'aigua travessa els porus, arriba a una cavitat central i surt per l'òscul, que és un orifici que es troba a la part superior de l'animal. Les esponges tenen a l'interior unes cèl·lules amb flagels, els coanòcits, que digereixen les partícules alimentàries i distribueixen els nutrients a totes les cèl·lules.

Celenterats

Els celenterats són invertebrats aquàtics que tenen una obertura envoltada de tentacles, que poden tenir forma de sac (pòlips) o d'ombrel·la (meduses). Els pòlips estan fixats al sòl. Les meduses són nedadores i tenen tentacles a la vora de l'ombrel·la. Es caracteritzen per tenir cèl·lules urticants que piquen. Les preses són engolides pel celenterat i digerides. Els residus són expulsats per l'obertura, que fa funcions de boca i anus.

Platihelmints

Els platihelmints són els animals més simples amb veritables òrgans.

Planàries

Les planàries són els platihelmints de vida lliure més importants. Són carnívores i viuen en ambients aquàtics. Tenen una gran capacitat de regeneració: si es tallen en uns quants trossos, cada tros forma un altre animal sencer.

Tènies

Les tènies són parasitàries i viuen a l'intestí de molts animals. Les tènies viuen en dos hostes diferents. Les més importants per a l'ésser humà són les que tenen com a hoste intermediari el porc o la vaca. L'estructura del cos de la tènia és molt senzilla. L'aparell més desenvolupat és l'aparell reproductor; per això es pot considerar que aquest animal és una fàbrica d'ous enorme.

Nemàtodes

Els nemàtodes són cucs que tenen el cos cilíndric i prim. N'hi ha un gran nombre d'espècies i tenen una capacitat enorme de reproducció. Els nemàtodes es troben a tots els llocs, encara que són molt abundants en ambients humits. La majoria de plantes i quasi totes les espècies de vertebrats tenen algun nemàtode paràsit, i en alguns casos causen malalties greus. Exemples: cucs intestinals, triquina.

Anèl·lids

Els anèl·lids tenen el cos format per anells, que estan separats interiorment per envans. El tub digestiu recorre tot el cos de l'animal, des de la boca fins a l'anus. El cos dels anèl·lids està recobert d'una substància mucosa per tal de mantenir-lo humit. N'hi ha que tenen filaments o quetes, que els serveixen per a moure's.

Cucs de Terra

Els cucs de terra no tenen el cap ben desenvolupat, i el seu cos està format per anells. Tenen poques quetes. Excaven túnels al sòl, fan passar la terra a través del seu tub digestiu i s'alimenten de restes en descomposició. La seva intervenció és essencial en la formació i el manteniment dels sòls fèrtils.

Sangoneres

Les sangoneres són animals que viuen en aigües dolces. Són paràsits externs que s'alimenten de sang de les seves preses. No tenen quetes. Tenen dues ventoses en cada extrem del cos que els permeten adherir-se a la presa.

Mol·luscs

Els mol·luscs tenen el cos tou i, generalment, protegit per una closca. Els òrgans d'aquests animals estan recoberts per un plec del cos anomenat mantell. Tenen un òrgan musculós, o peu, que els serveix per a moure's.

Gasteròpodes

Els gasteròpodes són mol·luscs generalment marins, però n'hi ha que viuen en aigua dolça o en ambients terrestres. Al cap tenen tentacles i ulls. Disposen d'un peu ample i pla, i solen estar recoberts per una closca. Els gasteròpodes més importants són: barrets, caragols de punxes, caragols terrestres i les llimacs.

Bivalves

Els bivalves tenen el cos allotjat entre dues closques o valves articulades que s'obren i es tanquen per mitjà de músculs. No tenen cap. Exemples: cloïsses, ostres i les escopinyes.

Cefalòpodes

Els cefalòpodes són els mol·luscs més complexos. El mantell és gruixut i el peu està format per tentacles amb ventoses que serveixen per a agafar les preses. Tenen ulls molt perfeccionats. Neden a gran velocitat i són depredadors. Exemples: pops (no tenen closca), calamars i sípies (la tenen interna).

Equinoderms

Els equinoderms viuen a les roques del fons del mar. Tenen un esquelet extern que està format per plaques proveïdes d'espines o de pues punxegudes.

Eriçons de Mar

Els eriçons de mar tenen forma de globus i estan proveïts de nombroses pues.

Estrelles de Mar

Les estrelles de mar s'alimenten de mol·luscs i de crustacis.

Ofiuroïdeus

Els ofiuroïdeus són semblants a les estrelles de mar, però amb els braços més prims.

Holoturioïdeus

Els holoturioïdeus tenen forma allargada.

Crinoïdeus

Els crinoïdeus semblen plomes clavades al fons del mar.

Artròpodes

Els artròpodes s'han adaptat al nombre d'ambients més elevat possible. Tenen el cos dividit en cap, tòrax i abdomen.

Aràcnids

Els aràcnids tenen el cos dividit en dues seccions: cefalotòrax i abdomen. Exemples: aranyes i alacrans.

Miriàpodes

Els miriàpodes tenen el tronc format per molts anells articulats, amb un parell de potes o dos a cada un. Exemples: centpeus com l'escolopendra o milpeus com la gramenera.

Crustacis

Exemples de crustacis: gamba, cranc de riu, cranc de mar, escamarlans o les cabres.

Classificació dels Animals

Invertebrats

• Celenterats
• Nemàtodes
• Anèl·lids
• Mol·luscs
  • Gasteròpodes
  • Bivalves
  • Cefalòpodes
• Equinoderms
• Artròpodes
  • Aràcnids
  • Miriàpodes
  • Crustacis
  • Insectes

Vertebrats

• Peixos
• Rèptils
• Amfibis
• Aus
• Mamífers