Sistema Immunitari: Limfòcits, Antígens i Immunoglobulines

El Sistema Immunitari

El sistema immunitari és el conjunt de molècules, cèl·lules, teixits i òrgans encarregat de defensar el cos enfront d'un antigen. Ens protegeix davant d'infeccions i desordres cel·lulars (tumors).

Hi ha dos tipus de resposta:

• Immunitat cel·lular (mediada per cèl·lules)
• Immunitat humoral (mediada per anticossos)

Limfòcits

Els limfòcits són cèl·lules que es troben a la sang, tenen el nucli gran i arrodonit. Són cèl·lules immunocompetents, base dels dos tipus d'immunitat, i procedeixen de cèl·lules mare pluripotents. Es produeixen a la medul·la òssia vermella.

Hi ha dos tipus:

• Limfòcits B: Es formen a la medul·la òssia. Són els responsables de la immunitat humoral. Tenen proteïnes a la membrana plasmàtica que són capaces de reaccionar amb antígens del microorganisme. En contacte amb aquests, s'activen i es converteixen en cèl·lules plasmàtiques, que produeixen anticossos lliures.
• Limfòcits T: Maduren al tim i no produeixen anticossos. Tenen a la superfície de la membrana receptors capaços de reconèixer macromolècules de dues cadenes proteiques. Hi ha dos tipus: els citotòxics i els col·laboradors.

Limfòcits T Citotòxics

Els limfòcits T citotòxics destrueixen les cèl·lules infectades amb l'alliberació de citotoxines que indueixen la formació de porus a la cèl·lula infectada i destrueixen els microorganismes.

Limfòcits T Col·laboradors

Els limfòcits T col·laboradors s'encarreguen d'activar els limfòcits B i iniciar la proliferació de limfòcits T citotòxics per la secreció d'interleucines.

Cèl·lules Assassines Naturals (NK)

Les cèl·lules assassines naturals s'encarreguen de destruir algunes cèl·lules canceroses o infectades per virus, però de manera poc específica. No es coneix el mecanisme exacte.

Cèl·lules Presentadores d'Antígens

Són els macròfags sanguinis i les cèl·lules de Langerhans de la pell. Són capaces d'activar els limfòcits T en presentar-los molècules d'antígens unides a macromolècules.

Mecanisme de Presentació

1) Les cèl·lules són capaces de captar molècules d'antigen i fer-les entrar per endocitosi.

2) Als endosomes formats s'afegeixen les molècules hidrolítiques dels lisosomes que degraden la proteïna dels antígens i la transformen en pèptids senzills.

3) Una part d'aquests pèptids va a parar a la membrana plasmàtica on s'ajunten a la proteïna MHC. Els pèptids queden a l'exterior de les cèl·lules presentadores.

Això fa que alguns limfòcits T col·laboradors reconeguin aquests pèptids gràcies als seus receptors de membrana. Aquest reconeixement provoca que quedin activats. La secreció d'interleucines estimula la proliferació de limfòcits T i la conversió de limfòcits B.

• Antígens generats a la mateixa cèl·lula: com passa amb les molècules MHC I, que mostren un petit pèptid antigènic als limfòcits T citotòxics.
• Antígens d'altres cèl·lules: les molècules MHC II mostren un pèptid als limfòcits T col·laboradors.

Òrgans Limfoides

Primaris (Formació i Maduració dels Limfòcits)

• Medul·la òssia vermella: Es troba en els adults a l'interior dels ossos plans. A la medul·la es troben les cèl·lules mare precursores de limfòcits. Poden madurar a la mateixa medul·la.
• Tim: Òrgan una mica atrofiat en l'adult. Molt important en el desenvolupament dels limfòcits T. Al tim hi ha una intensa selecció que provoca que el 95% sigui eliminat i el 5% migri als òrgans limfoides secundaris (on es transformen els limfòcits T).

Secundaris (Reacció contra els Antígens)

• Melsa: Òrgan de 200 g que filtra la sang i on s'eliminen eritròcits i leucòcits defectuosos. Hi ha zones riques en limfòcits B i T separades.
• Ganglis limfàtics: Semblants a la melsa. Filtren la limfa i es troben a les aixelles, zona cervical, engonals, etc.

Els Antígens

Un antigen és qualsevol substància capaç de ser reconeguda pel sistema immunitari com a estranya dins l'organisme. Poden ser:

• Microorganismes: provoquen malalties infeccioses.
• Substàncies tòxiques.
• Molècules que haurien de ser innòcues: pols, pol·len.
• Molècules provinents d'un altre individu de la mateixa espècie: sistema ABO.
• Molècules del mateix organisme que són reconegudes com a estranyes: tumors.

Els antígens tenen una petita zona (determinant antigènic) per on s'uneixen als receptors de membrana dels limfòcits i als anticossos. Poden tenir un o diversos determinants antigènics. Segons la teoria de la selecció clonal, els receptors que tenen els limfòcits són específics per a cada antigen.

Tenim diferents limfòcits amb diferents receptors, per tant, en funció de l'antigen que entri, s'activa un limfòcit o un altre.

Els Anticossos

Els anticossos són molècules proteiques produïdes pels limfòcits B que s'uneixen als antígens de manera específica. Aquestes proteïnes reben el nom d'immunoglobulines (Ig).

Poden:

• Quedar adherits a la membrana plasmàtica dels limfòcits B i actuar com a anticossos receptors d'antigen.
• Ser segregats a l'exterior de la cèl·lula com a anticossos lliures circulant a la sang. Poden destruir directament els patògens o adherir-se a la seva superfície per tal de facilitar-ne la fagocitosi.

Tipus d'Immunoglobulines

1) Ig G: Circulen pel plasma sanguini, poden travessar la placenta i intervenen en la resposta immunitària. S'uneixen a qualsevol patogen, bloquegen les seves toxines i activen el sistema del complement.

2) Ig M: Proteïna intravascular gran. Tenen un gran poder d'immobilització de l'antigen.

3) Ig A: Dímers que es concentren en les secrecions i les mucoses. Actuen contra patògens de la superfície del cos.

4) Ig E: Actuen com a receptors d'antígens d'aquestes cèl·lules. Són específiques per a determinats paràsits. Quan s'han unit a l'antigen, estimulen la producció d'histamina. Són responsables d'algunes al·lèrgies.

5) Ig D: Receptors antigènics. Es troben a les mucoses. Actuen a nivell de la superfície cel·lular. Intervenen en el desenvolupament de limfòcits B de memòria.