Els símbols de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda: coloms, embut i flors

La riquesa simbòlica a 'La plaça del Diamant'

A La plaça del Diamant es ressegueix una història atapeïda de símbols, el més important dels quals gira entorn dels coloms.

Els coloms: el símbol central de l'opressió

En la novel·la, l’arribada dels coloms es produeix en la frontera cronològica de l’inici dels grans problemes, tant històricament com personalment. Els ocells entren progressivament a la llar de la noia per fer-la fora dels seus dominis: primer ocupen el terrat i, més endavant, comencen a envair altres estances. De la mateixa manera que ho ha fet Quimet, els coloms entren en la vida de la protagonista i imposen la seva voluntat.

El record angoixat i neguitós de l’etapa dels coloms millora substancialment d’imatge després de refer-se dels sotracs de la guerra, casada de nou i convertida en senyora Natàlia.

L'embut: el camí estret de l'angoixa vital

L’embut simbolitza el camí cada cop més angoixat de la vida de la protagonista: el fet que viure se li presenti, dia rere dia, com una opció cada vegada més difícil i més estreta.

Aquesta sensació que la vida és un camí que se li estreny progressivament es reforça amb altres imatges poc o molt paral·leles a la de l’embut:

• Quan surt a treballar fora de casa i els carrers de sempre li semblen més estrets que mai.
• Quan afirma que és de suro i ho justifica dient que si hagués estat de carn com la resta dels mortals “no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg”.

L’embut, doncs, esdevé un símbol d’aquesta vida de dificultats, cada cop més angoixada.

Altres elements simbòlics clau

En un altre nivell d’importància, cal parlar de diversos elements que reforcen el tramat simbòlic de l'obra:

Simbologia sexual i innocència perduda

• La simbologia sexual del quadre de les llagostes que hi ha al pis de la senyora Enriqueta.
• Les flors i les nines de l’aparador d’una botiga del carrer Gran de Gràcia.

Les flors i les nines simbolitzen la felicitat i la il·lusió del temps de la innocència: la infantesa i la joventut. Des d’aquesta perspectiva, la novel·la s’obre amb la fantasia floral de l’envelat del primer capítol: el conjunt de flors de paper que guarneixen el sostre i les tires d’esparreguera a l’empostissat dels músics.

La mateixa protagonista, vestida tota de blanc, és una flor com les de l’envelat lligada també amb un filferro “en una branqueta d’esparreguera”. Un filferro que, en aquest cas, és la cinta de goma dels enagos.

Símbols puntuals: el cargol de mar

La nòmina de símbols no s’acaba amb els citats i es podria parlar encara d’uns altres de més puntuals. El del cargol de mar, per exemple.

Conclusió: la universalitat del tramat simbòlic

Tot plegat remarca la riquesa i la universalitat que suposa aquest tramat simbòlic per a La plaça del Diamant. Els símbols esdevenen un element cabdal de la novel·la i plantegen la conveniència de considerar-la més enllà de la història que s’hi explica. És a dir, aturar-se en els components poètics i de construcció de text que suposa l’entramat simbòlic.